El teu text m'ha sembla una genial metàfora sobre la vida i les seves seleccions, qui és apte i qui no ho és. La veritat és que l'he llegit perquè el títol m'inquietava, em suggeria moltes coses. La relació entre l'arrelament d'un arbre i del personatge Ernesto "Che" Guevara m'ha impactat per la seva verosimilitud. Gràcies

Athina

Sens dubte és un relat molt pessimista, amb aquesta visió nefasta sobre el final de la raça humana; pero no per això deixa en absolut de cridar l'atenció; per l'atmosfera apocaliptica que aconsegueixes crear amb les teves frases curtes pero no per això manques d'emoció. Tot el contrari, aquestes desprenen la veritable angoixa del personatge, l'angoixa de la soledat, de l'últim membre d'una cultura ancestral. Felicitats, continua escrivint, per favor.
Una athina força propera.

Estic molt d'acord amb el que dius en aquest text. Precisament fa uns dies vaig llegir un article on deia que els imigrant es queixen de que ningú els hi parla català i per tan no el poden aprendre.
Parlar un idioma no es cap falta de respecte cap a ningú, si una persona no vol parlar amb català que no hi parli pero ningú pot dir que parlar la teva llengua, que durant tan de temps ha estat maltractada, sigui de mala educació.
Gràcies per expressar la teva opinió sobre un tema tan conflictiu.

Sincerament m'ha agradat molt el teu relat Marta.
Segueix la linea dels relats sobre dones amb vides corrents que busquen l'alliberació, com els de la Mercè Rodoreda. Trobo que és un gènere molt sentimental i emotiu.
Espero que continuis escrivint relats sobre dones...

M'ha agradat molt el teu relat. Has aconseguit mantenir l'intriga fins al final i desenvolupar un argument original.
M'ha agradat molt l'ambientació del conte i m'ha recordat a en Carlos Ruíz Zafón , ja que també utilitza ambients sòrdits i envoltats de misteri. També el tema de les nines es semblant a l'argument del seu llibre: Marina.
També et vui felicitar per l'explicació de les sensacions del protagonista davant les noies, ja que és molt realista i sincera.
Gràcies per publicar el relat,