El "Che"

Tu hi ets perque un altre va deixar de ser-hi. Només per això. No és que t´ho mereixis per la teva categoria, per les teves formes més o menys armonioses o per a teva adaptació al lloc. No. Només ets on estàs i on jo puc veure´t perque un altre que hi era molt abans que tu i que jo vaig veure durant molt poc temps, se´n va anar o millor dit, el van treure. No t´ho preguis com un retret. Simplement és la veritat i com a tal l´has acceptar. Aquesta arribada teva a costa de la desgràcia d´un altre no vol dir que siguis inferior al teu predecessor, ni que no siguis incapaç d´assolir les fites que ell va assolir que tampoc són moltes ni molt importants, tot s´ha de dir. Això si, tenia moltes primaveres a la seva esquena. Havia vist ploure a bots i a barrals i havia patit infinitat de vegades el sol abrussador de l´estiu. Ara et toca a tu. A ell l´hem d´oblidar. Ha passat a la història. Només serà un ínfim record a la meva memòria i als meus ulls. I això que va desaparèixer de forma tràgica. Un cotxe conduit per algun eixalabrat, segurament jove, drogat, begut i que escoltava música diabòlica se´l va endur per endavant un dissabte al vespre. I de passada va fer malbé part del jardí destruint el sistema de reg automàtic, el malparit. Si som capaços d´oblidar amb una alegria que fa por les desgràcies del món, com no l´oblidarem a ell. A més ara et tenim a tu, el seu successor. Tens tota una carrera per endavant i prou prometedora a hores d´ara, tot i que al principi no donava ni cinc cèntims per tu. El primer dia que et vaig veure vaig pensar que en un parell o tres de setmanes ja no hi series, se t´haurien endut i mai més se sabria res més de tu. No em preocupava ja que un altre ocuparia el teu lloc. Així de senzill. Si no funciones vas fora, t´arrenquen de soca-arrel. N´hi ha grapats per triar. A vegades sembla que vingueu d´una fàbrica. Pots triar, remenar i quedar-te amb el que et sembli. Si no compleixes les espectatives, al carrer i a buscar-ne un altre. Els inicis van ser durs, semblava que no arrelessis, estaves immòbil, sempre igual. És clar que vas arribar en una època dura, la pitjor de totes si m´ho deixes dir. A l´estiu tota cuca viu però a l´hivern ja és una altra cosa. Però les setmanes cauen una darrera l´altre. És l´hòstia com passa el temps. I tu t´has ben arrelat. Poc a poc i bona lletra t´has fet el teu racó. Altres deuen haver fracassat on tu has triomfat. No conec cap cas però segur que deu ser així. Ara que hi penso no tens nom. Et podria dir Ernesto Guevara. Perdona, un record nostàlgic d´un passat sortosament oblidat. Ben pensat vosaltres no teniu nom. Sou només números en un paper, si és que arribeu a tant. Tants mesos i no hi pensat fins ara en aquest fet. Tampoc sé on t´han criat, on has crescut i t´has fet adult, prou com per arribar on est ara i començar a créixer en solitari, sense la companyia dels teus semblants. M´han dit que a Alella n´hi ha molts com tu. Pot ser que vinguis del Maresme? En faria gràcia. No sé si seria millor que fossis d´una altra banda. No és res personal. Experiències negatives. Esperances frustrades. I de l´Empordà? M´agrada l´Empordà. Per mil raons però no sabria explicar-les. En tot cas no et preguntaré mai d´on ets. Em prendrien per boig. Jo no puc comunicar-me amb els teus. És impossible. On vas a parar. Contiuarem com fins ara. Jo aquí, al meu despatx i tu a fora. Patint el sol i la pluja, el fred i la calor. Espero que creixis ja que el dia de demà hauràs de fer una bona ombra. Que aquestes quatre fulles esquedalenques que ja et comencen a sortir es converteixin en una bona cobertura arbòria que em protegeixi el cotxe a l´estiu. Al cap i a la fi ets un arbre. Plantat davant del meu despatx per obra i miracle de la prestigiosa i atrafegada brigada municipal. Sort, que si no ja ho saps, de pet a la planta de compostatge.