Moral

Moral, paraula santificada pels governants de mig món.
Paraula consagrada pels homes honrats de tot el món.
Homes que amb el dit acusador assenyalen imprudències.
Em pregunto quina moral albiren rere l'espesa cortina de quitrà que separa el món moralment correcte i la realitat.
Quina mena de comportament prostituït compartim els que esguardem cap al món verídic?
Nosaltres, enfundats dintre les nostres cares gales, ens mirem el món i ens en mofem:
Parlem d'ideals i principis inamovibles, que resulten ser més fràgils que una fulla tremolosa.
Volem una independència pero no fem res per aconseguir-la.
Gaudim del sistema aconseguit pels nostres pares, pero ni tans sols el valorem.
Comprem samarretes de líders polítics i ideològics que soint confonem amb desfasats cantants de rock. Lluim frases sobre una victòria que ben poc sabem que simbolitza. Creiem en una vistòria personal quan es reclama la victòria de tot un poble.
Renunciem als nostres origens i intentem oblidar aquells capítols massa foscos de la nostra història com a nació.
Cavalguem sobre una llibertat aconseguida amb la sang i les llàgrimes d'altre gent.
Llegim llibres sobre persones que visqueren guerres i postguerres esfereïdores per poder viure lliures, per poder escriure sense por de ser censurats, per poder parlar la seva llengua sense ser engarjolats.
Les figures que tan valerosamnet lluitaren pel que creien es perdran en la memòria de les noves generacions.
I tot hi així ens atrevim a parlar de moral, absurda paraula que ens atrevim a otorgar-nos sovint. Que ens atrevim a otorgar a una societat massa cansada per molestar-se per res.
I amb indignació m'atraveixo a qüestionar els perquès de la nostra conducta cobarde, irresponsable i indubtablement vergonyosa.