...prefereixo la teva prosa. Ja t'ho havia dit. Però és una qüestió personal...

Un relat estrany, sorprenent. Primer, li parles en primera persona. Al final, no sap que existeixes... Aleshores?

Queden les ganes de saber-ne més. Sí.

Gràcies...

molt fresc i natural...

m'ha agradat molt, des del principi fins al final i ha faltat text.

enhorabona!

L'he llegit d'una tirada. Situacions molt actuals, sí. I tant tristes per qui es queda.

Et seguiré.

...molt suggerents, sí senyor...

Et porten en espiral cap a un determinat tipus de vacances. Però n'hi ha d'altres.

M'has fet recordar vacances de platja, humitat i sorra. Que aquest any no han estat així... Gràcies, doncs.

Assumpció de Riscos.

L'última estrofa... m'ha sobtat. Com si pertanyés a una altra poesis. No a aquesta.

Les primeres, com un tot, molt boniques...

Gràcies. Per tot. I per les gràcies.

Assumpció de Riscos.

L'última estrofa... m'ha sobtat. Com si pertanyés a una altra poesis. No a aquesta.

Les primeres, com un tot, molt boniques...

Gràcies. Per tot. I per les gràcies.

Assumpció de Riscos.

...bon resum de l'efecte demolidor de les absències. Sense desproporcions, calmat, madur.
Sí...

Un ambient agradable, una intimitat del moment compartida, el trasllat subtil a un instant... Graàcies.

I darrera, amagat, el desengany...

Em torna a agradar aquesta prosa familiar...

I perquè vares desaparèixer de la seva íntima quotidianitat? digues...

I perquè no intentes narrar el que hagués passat si no haguessis fugit?

Pot ser un exercici interessant, crec.

Molt bonic, per cert. Molt. "M'agrades" més en prosa poètica, en narrativa...

P.S.: Gràcies pel teu extens comentari (que, desprès de llegir-te, encara valoro més!!).

Sembla, llegint el teu escrit, que tots hem près aquesta mena de decisions... tan familiars...

Seguiràs? et seguiré.

Gràcies pels teus comentaris i les teves valoracions, Anerol!

Salut!

La idea és genial!

Un parany de la vida, el picar d'ull d'un desconegut...

Seguiràs, suposo?