TAN I TAN BONIC.... I EXTRAPOL·LABLE A D'ALTRES ASPECTES QUE SUPOSO QUE T'IMAGINIS DESPRÉS D'HAVER-ME COMENTAT EL MEU "VOLL-DAMM" GRÀCIES PER EL TEU COMENTARI DONCS AIXÍ T'HE TROBAT!!

UNA FORTA ABRAÇADA

DE vegades les coses ens les trobem en el moment més adequat...causalitat o causalitat...

Fa temps que les mateixes "cordes grosses" no em deixen moure tampoc... i espero, espero que canviin, que es facin més flonges, ja sigui per els meus esforços o per el temps que va passant, com per a tot inexorable. de moment però... totalment infructuós.

gràcies per les teves cordes Melcior, malgrat que no haguessin d'existir, gràcies per la solidaritat inconscient que m'has fet sentir en un moment,

una abraçada

m'he despertat al final del teu relat... ja que m'ha fet volar cap un coll més conegut. m'ha agradat molt!

una abraçada

Benvolgut Pere, jo no he viscut la teva epoca, (soc nascuda al 1975), però des de que tinc memòria que vaig recopilant històries, llibres, experiències del teu barri, el gòtic i santa Catalina. D'on és gran part de la família que he format. Jo mateixa a Sant Domènec del Call. M'ha agradat tant que m'agradaria engrescar-te a continuar amb escrivint sobre aquesta infància impossible de trobar ara com tu ben certament dius... Gent com tu té molt i molt per explicar!

Una abraçada

I el valor que es necessita per trencar tot sabent que et "tornarà a visitar en moments com aquests"? Genial! et seguiré llegint, no dubto que va tenir l'efecte que desitjaves, s ha aconseguit tenir-lo amb gent que no sabia de que anava la història!

Una abraçada i moltes gràcies pel teu comentari! Si recordes el nom del conte de l'Espriu que et va recordar me'l podries enviar si us plau?

No t'havia llegit mai! I quina llatima!

Endimoniadament genial:

"Només qui nega afirma la creença
en la recerca constant de la veritat. "

Et seguiré llegint, encantada d'haver trobat aquests ulls tant brillants, i de conèixer algú "a qui no oferir més te quan encara no n'ha pres" ;-)

Anna

com cotó de sucre...igualment m'he empassat la Lola sense adonar-me'n...

corroboro l'opinió de crear una categoria culinaria, la lola i l'adela l'han inaugurada.

una abraçada ben rodona

Anna

mentre la vida s'ens escoli d'aquesta manera,amb aquestes paraules...ben escolada serà!
M'agradat molt!

una abraçada

jo no vaig trobar les paraules ahir al matí per explicar-me com em sentia, amb l'inevitable retorn a la brutal rutina diaria... moltes gràcies, per donar-li nom a la nebulosa que m'empenyia rambla catalunya amunt....

una abraçada

que l' he trobat realista! la hipocresia no deixa dir les coses pel seu nom, és obvi que el sexe continua existint, malgrat el dolor, malgrat la pena, malgrat tot, crec jo...
m'ha agradat mosltissim,

una abraçada

DE CONYA!!..PERÒ... MAI MÉS PODRÉ RECORDAR DE LA MATEIXA MANERA ELS ANYS QUE VAIG TENIR EL NIK.....EL MEU GOS D'ATURA!!!!!

UNA ABRAÇADA

ANNA