Cercador
El sexe mort
Un relat de: desganatrelatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.
Assegut a la cadira de la barra americana, la cambrera repassa amb moviments oscil·lants del cul, la bragueta ardent de Joan, que tranquil·lament, got de whisky en mà, es prendrà allò com un joc previ d'escalfament abans d'arribar a casa i endollar-li la corda a la dona com ja s'ho imagina: cardant-la per davant i per darrere, li agrada tant pel darrere pensa.
Ella és a casa jaient damunt del sofà, té la televisió 42" encesa i sap que fins aquí a una hora el seu home no apareixerà per la porta fent pudor a suor, tabac, maduixa i alcohol en una barreja que li provoca arcades, és per això que es calma (des de fa temps calma la seva miserable vida de la mateixa manera) oberta de cames i fent-se entrar i sortir el seu valuós consolador metàl·lic adquirit de nou fa dues setmanes al sex-shop del barri, veient com en un DVD que ha baixat a llogar aquesta mateixa tarda al cine-bank del bloc, en Rocco Sigfredi fa les delícies a una mala dona, mal pintada i massa jove per gaudir d'allò que ella ànsia des de fa tant, d'una bona rebolcada. Havia pensat mesos i anys enrere de sovintejar un club per a dones però no vol anar-hi sola, i no té amigues, des que es va casar que les va perdre, les va perdre per enveja, per haver sabut endur-se al llit i a l'altar la peça més preuada per totes, i ara ja veus. Si un dia, tan sols un dia ell arribés en condicions, i li digues t'estimo, no, no fa falta ni això, tan sols sense fer aquella horrible i fastigosa pudor de bordell, l'agafaria pel canell, el duria a la dutxa, el netejaria ben net per tot arreu i començaria amb una mamada, ben a fons, en un perfecte i harmoniós seixanta-nou, més tard se li oferiria com va fer la primera vegada que van sortir junts, a casa d'ella, aprofitant la temporal absència dels seus pares, quan, a l'habitació estant, es va despullar, mentre ell badoquejava amb els seus discos de vinil, estirant-se al llit ben oberta de cames, jove i virginal, amb les ganes i calentor dels dinou anys, ell no va trigar ni cinc segons en ser damunt d'ella i empalmar-li la verga ben a dins, i tot i que fou la primera vegada, el desig, les ganes de dir-ho a les "amigues" i la mullena que provocà li esvaïren el dolor de l'envestida en pocs moments deixant-la gaudir del que, fins ara, ha estat el millor moment de la seva vida, concretament els millors quaranta-cinc segons que ha tingut, els que va trigar Joan en escorre's dins seu. En el present és ella qui s'escorre, no gaire però, el recurs al record en aquests moments és el pa de cada dia, només viu d'això, dels records, de com n'era de feliç amb en Joan en el festeig i en els primers anys de casats, en l'embaràs, en el part, del goig del part, en les enfadades a mitges per escollir el nom de l'Eduard, en els posteriors divuit anys, i pensa en com es pot trencar una vida quan un fill, el primer dia que li permets es deixa la vida a la carretera per anar a 180 per les Rondes, i amb ell, després del sotrac, es mor tot i tot continua viu, com en una paradoxa filosòfica on res és fàcil ni res diu el que és en realitat, la parella morta, la felicitat morta, la vida morta, el sexe mort. A partir d'aquest moment totes aquelles coses que ens van fer gaudir, totes aquelles coses i persones amb qui vam passar bons moments que queden més al fons del record es tornen aptituds frívoles i impossibles i impertinents en el present i en el futur, és el pes de la mort.
Joan s'escorre al cul, més que al cul als calçotets, de la brasilera que li ha practicat el remena-remena i ensems plora, plora sec i per dins però plora la seva tragèdia de vida, aquesta nit també haurà de tornar moll a casa, dutxar-se i limitar-se a fer un petó a la galta de la dona. La Sílvia ja farà tres anys que no li demana amor, ni sexe, ni llit, dormen en habitacions separades, ni es toquen més que el petó de bon dia fins al vespre amor i el de bona nit fins demà amor. Fa tres anys de la mort de l'Eduard i en Joan no s'atreveixi ni a insinuar-ho, ella tampoc en fa cara de voler-ho. En silenci cada ú, per separat, mata la pena.
Comentaris
-
M'ha tocat a mi també.[Ofensiu]Baiasca | 28-09-2008
Tot es resumeix en "es mor tot i tot continua viu"...
Tot s'acaba pero per força tot ha de continuar.
Aquella sensació de quan perds el que et feia viure i ja no entens res.
Els dos voldrien que tot s'acabés però no hi ha manera, no troben l'"stop" ni tampoc cap manera de poder apujar el so o ajustar la imatge per poder veure la vida una mica millor...
M'ha agradat molt,
gràcies.
Yasmina -
Real[Ofensiu]llacuna | 20-06-2008 | Valoració: 9
Dos éssers que han compartit tant el patiment que sembla que desitgen fer-ho fins a la mort, en tot els escenaris possibles, un rere l'altre, sense esperances cap dels dos. Trist.
Llacuna -
Un relat interessant[Ofensiu]Flanagan | 05-09-2006
Dues perspectives que narren una crisi de parella, no solament sexual, pel que expliques.
Continua escrivint!
Alexander -
emocions[Ofensiu]Cau de lluna | 10-08-2006
m'ha fet pensar en una melodia trista, en els fils de veu que volen dir però no gosen, en les paraules que la por i el dolor encalla dins la gola, en "les llàgrimes per dins"...m'ha agradat molt. gràcies per emocionar-me.
-
i tant....[Ofensiu]Anna O | 22-07-2005
que l' he trobat realista! la hipocresia no deixa dir les coses pel seu nom, és obvi que el sexe continua existint, malgrat el dolor, malgrat la pena, malgrat tot, crec jo...
m'ha agradat mosltissim,
una abraçada -
fortuit[Ofensiu]L'illa | 25-06-2005
M'ha semblat una mica subrealista i que aquesta situació no és gaire comuna, sobretot pel que he conegut jo en aquests casos.
Tal i com ho he entés el problema d'aquesta poca vida de parella no va ser la mort del fill, segurament ja hi havia una sèrie d'indicadors que farien preveure una posterior conducta i el fill va ser el desencadenant! -
sta molt b[Ofensiu]Airin | 22-03-2005 | Valoració: 10
i a mi, mes q trist, em sembla totlament realista... i axio q nomes tinc 17 anys
-
gràcies per compartir-ho[Ofensiu]Ullets | 18-12-2004 | Valoració: 7
Dur... sense cap mena de dubte, es molt dur.
-
quina tristor[Ofensiu]David Gómez Simó | 06-12-2004 | Valoració: 6
Quina tristor per un relat, però està bé treure els dolors a la palestra. No tothom es pren les coses igual, ni hi ha que saben superar els problemes i d'altres, per contra, s'en fonsen més i més, com els protagonistes del conte.
El temps no cura totes les penes...
Sería un bon relat per Nadal. -
es trsit pero bo[Ofensiu]Ainoa | 06-12-2004
Es ben trist, pero de ben segur que es molt real, molta gent deu sentir aquesta angoixa, aquesta pena i molts d'ëlls deuen callar.
-
m' ha fotut[Ofensiu]mbatista | 29-09-2004 | Valoració: 9
tinc un amic que aquest estiu se li ha matat un fill a la carretera. un fill que era com el meu fill.
-
Impactant[Ofensiu]Joan Anton Feixas Colomer | 29-09-2004 | Valoració: 9
No tan lluny de moltes realitats. Joan
-
impressionant[Ofensiu]AnNna | 08-07-2004 | Valoració: 10
és un relat molt ben fet, m'ha agradat molt, amb aquell toc d'amargor que te'l fa arribar endins. Molt bé, de veritat.
Felicitats,
Annna. -
Sentiments [Ofensiu]mitral | 03-06-2004 | Valoració: 10
Has estat generós en l'exposició del present d'uns pares amb una vida trencada per la mort de qui van fer amb amor i per amor.
Barrejat entre mots dits pel seu nom, sense pudor, hi ha una melangia patent pel passat, no solament perquè no hi ha el seu fill, també pel van sentir un dia com a parella.
Jo els diria proveu-ho altra vegada a ser com ereu abans, segur que valdria la pena, al menys compartirieu.
Valoració mitja: 9