Vivim?

Un relat de: Eugeni Mur

Contradictòriament anem circumfusos
entre les natures de la femta i l'argent
construint esplendents palaus de vent
sobre dúctils dunes de vidre inexistent.

I com un càlid aire d'estiu persistent,
feixugament passem oriünds en el temps;
enfilant-nos per les teranyines
que teixim amb recels inveterats
i raons aparentment inexpugnables.

I potser sense adonar-nos
cada matí abandonem el cos
dins d'una caixa de fusta,
quan el sol encara somia
sobre un coixí d'esperança
i només ensenya les puntes
dels seus aurífics cabells,
sota els llençols de la lluna.

Comentaris

  • M'ha encantat!!![Ofensiu]
    tramuntana | 31-08-2005 | Valoració: 9

    Sobretot l'última estrofa. M'ha semblat brillant!
    petons Eugeni!

    laura^^

  • m'agrada aquest "vivim?"... [Ofensiu]
    Marc Freixas | 31-08-2005

    reconec en tu
    que el poema viu dins teu... lògicament aquest i tots els altres, composats amb una bona dosi de talent


    reconec en mi
    que m'agraden els teus poemes,
    m'agrada la teva obra,
    i que et seguiré llegint


    però recorda... un consell :

    el poeta es va fent gran en raonaments mentre escriu

    dia a dia
    paraula per paraula
    vers a vers,...


    -segurament ho tens present en tot moment-


    així doncs, segueix pels camins humils company!!


    salut

  • Anna O | 30-08-2005

    jo no vaig trobar les paraules ahir al matí per explicar-me com em sentia, amb l'inevitable retorn a la brutal rutina diaria... moltes gràcies, per donar-li nom a la nebulosa que m'empenyia rambla catalunya amunt....

    una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Eugeni Mur

Eugeni Mur

36 Relats

50 Comentaris

30959 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
MÉS COMPRENDRÀS


Més comprendràs com més els mots t'apropin
a la vora del riu de tu mateix
i sense por t'encaris amb la teva
fluent realitat.
Mudances, ritmes,
no fan més que ennoblir-te i afermar-te
quan els saps assumir sense recances.
Ofega, doncs, tot allò que t'allunyi
del projecte de tu i accepta totes
les solitutds i totes les mancances
sense neguit.
Fes de l'amor la norma
que t'alliberi de temors i angoixes
i et faci clars els horitzons del somni.


Miquel Martí i Pol