LLUITANT

Un relat de: Anna O

Lluitant per una guerra que sembla no tenir acord
ni de maastricht, ni de Flandes , ni d'Alger,
doncs les guerres ja no només s'acaben quan guanyen
els millors o els justos o els bons
sinó quan ho diu el guio escrit per l'economia

lluitant per poder obrir una porta, rera la qual
pugui dir: Ara si, aquest es el meu amagatall,
el meu empara, el meu catabauma.
Lluitant per respirar sense que faci mal
aproximadament cada 3 o 4 setmanes,
que és el temps que solen durar
els fruits verds de les converses
que si germinaren a Claret,
no maduraren a cap banda.


Lluitant per no plorar i veure les coses maques,
els dies bonics, les nits galants,
quan tot es mentida… i
son els focs follets els que creuen el cel
en un aparador refulgent
d'estrelles que ja fa molt temps que no tenen vida.

Lluitant per deixar de lluitar,
doncs és la inèrcia natural
dels qui sempre estem damunt del tanc,
tant a la trinxera com a la desfilada triomfal.
Intentant que no t'afecti la passivitat,
les llàgrimes sense sortida,
ofegades al llagrimal de la ràbia defallida.

Anant amunt i avall,
intentant cobrir amb tota mena de feines
el núvol negre que t' amenaça damunt del cap
als 2 costats, davant i darrere,
a còpia de córrer, de saltar i fer tombarelles
si així fos necessari, per tal de no veure l'espai
que t'envolta, asfixiant el poc aire que et queda.






Lluitant per discernir els pros i els contras
res és íntegrament bo o dolent
ningú pot aixecar la mà a la pregunta de:
"que o qui és perfecte?..."
"miri... tot recte i la primera a la dreta..."
Precisament en les nostres imperfeccions
és on rauen les precioses caixes secretes,
que s'obren en la intimitat dels qui comparteixen
l'alè, un llit, un àpat, un vi... i la vida cruenta.

I de compartir precisament es tracta.
De compartir ja no només les idees
- pal de paller teòric on s'estructura la resta -
sinó també els actes, les maneres,
contingut i contingent,
que poden tenir 2 formes diferents,
- som 2 éssers diferents-
però que juguen amb la mateixa samarreta.

No és que ara juguem en equips contraris,
sinó que cadascú ostenta el seu color, la seva idea,
que no es comparteix per l'altre,
que sense ser enemic tampoc és "col·lega".

Les zebres no canvien de ratlles,
ni volen les vaques, ni les granotes crien pel.
Els refranys populars són dosis adequades
saviesa comprimida, saviesa de carrer
doncs abans que jo existís, ja n'hi havien
dels que arrosseguen i dels que miren.





Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Anna O

Anna O

24 Relats

21 Comentaris

26014 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:



"Ens eduquen per ésser dòcils, per ser
domesticats per el poder - ja sigui laic o
religiós -. El dogma té por de la imaginació
individual i del plaer, per això els condem-
na." (J.L. Sampedro)


Biografia? Uf!....Vaig nèixer a Barcelona a l'octubre del 1975. Escric perquè m'agrada, perquè m'allibera, perquè és un vehicle per arribar a la gent que estimo, perquè ho necessito.... perquè....poder hi havia més perquès dels que em semblava en un principi!