EL BAGUL DE LES OLORS

Dins del cor del vímet, 25 veus se sentien…La lluita pel protagonisme…
- Ai, ai, ai!!!! Que em trepitges! Ostia mira que s'ha de tenir barra! Que en són d'estirats aquests sabons!! - barbotejà la bola efervescent
- I la Crema? Sembla que tingui al costat, tot just un paquet de merda….!! - es queixaren les sals.
- Tu calla! Fragmentada! Que no et fan pinya ni els de casa! - li responguè la blanca dama.
- Pijes! Que sou unes pijes! - Cridava de tant en tant el moneder des del fons de tot aclaparat amb tantes olors.

El cacau li pinta a la màscara relaxant
els llavis que no té,
i la màscara agraïda li picà l'ullet.

Els xampús intentaren a duo una "refregadeta" amb l'esponja, però ella no els obrí la cremallera del seu camerino, així que es quedaren babejant escuma davant la seva paret transparent…
… tristos i morruts foren consolats i acollits amb moxaines per les flonges tovalloles…però és clar no tenien l'exotisme únic de la vedette…

Les calces s'arrauliren en el seu cul absent, i la palla, conciliadora, intentava que tothom estigués còmode, mentre l'espelma batallava per no ser encesa per un exèrcit de petits gels… I la granota, en la seva gelatinosa presència, feia d'àrbitre, pacífica, tot fent bombolles de verd…
Impacients! Tots frisen per ser oberts i afalagats, egocèntrics que són ells!!