La porta del desig

Un relat de: aigua de mar

Llargues i fines. Suaus. Les teves pestanyes són el preludi que em condueix als fars dels teus ulls, foscos i vius, on puc llegir-hi sense paraules...
M'agraden quan em fan pessigolles al nas mentre els teus llavis petonegen els meus en el camí cap el coll.
Les miro. Ara descansen tranquil·les, arrapades a les teves parpelles closes, tancant-me la porta. Les recorro de dalt a baix amb la mirada. Una i una altra i una altra...Infinites.
De cop i volta, s'entreobren enjogassades, deixant pas a un raig de llum nova, i, en un esforç que sembla inhumà, aconsegueixen hissar les pesades parpelles. Sota d'elles s'amaguen les nines dels teus ulls - les nines dels meus ulls -, rialleres i dolces.
Em mires. Et miro. Ens mirem. No puc evitar que els meus dits maldestres s'escapin cap a tu. I comencen a recórrer la teva fesomia, fent aquell camí tan conegut que els porta dels ulls cap a la boca. Exploren delicadament les parpelles de seda notant la tibantor dels ulls, intuint la pressió de la teva mirada... S'aturen a les pestanyes, on s'entretenen en l'inacabat joc de comptar-les i salten fins al cim del nas, afilat i prim, fred a l'hivern, dolç a l'estiu. Allí descansen fins que els llavis decideixen afegir-se a l'expedició i explorar els teus llavis, carnosos i humits, provocadors. Els recorro amb la llengua, lentament, mil·limètricament, delectant-me, fins que perdent la vergonya, penetro dins la teva boca. M'aculls suaument, fent que noti les dolces parets que m'embolcallen, fent que les nostres llengües s'entortolliguin, sucoses i àgils fins a exprimir-se mútuament... I quan aconsegueixo escapar-ne, reposo en el teu coll. En conec la seva orografia com el palmell de la meva mà. Tots els seus plecs em són familiars, totes les seves valls, tots i cadascun dels seus relleus. L'ensumo lentament i la teva aroma es filtra per tots els meus porus, embriagant-me.
Mentre les meves mans continuen el camí cap al sud, sento les teves regalant carícies a la meva esquena. Noto la punta dels teus dits gràcils i segurs caminant de puntetes pel cingle de la meva espinada, estremint tota la meva pell. Baixen decidides cap a les meves natges, on s'aferren amb força.
Noto el batec del teu cor a tocar de la meva boca que, perduda, xucla els teus mugrons erectes de desig. Tenen regust a mar d'estiu, a frescor calenta. Gemegues de plaer, sense parar en el teu viatge fins el meu entrecuix. Les nostres alenades es sincronitzen. I els nostres cossos, ballen a l'uníson la dansa de l'amor, accelerant els cors fins a l'èxtasi.

El despertador em sobresalta. Obro els meus ulls esporuguits i miro al meu voltant. No hi ets. Em sembla sentir, surant en l'aire, la teva olor, que em reconforta. Damunt el coixí t'has deixat oblidada una pestanya, llarga i fina, suau...


Comentaris

  • Jo també...[Ofensiu]
    Anna O | 15-09-2006 | Valoració: 10

    m'he despertat al final del teu relat... ja que m'ha fet volar cap un coll més conegut. m'ha agradat molt!

    una abraçada

  • Sensitiu[Ofensiu]
    Silenci... | 25-08-2006

    M'ha encantat. És molt sensitiu, através de les teves paraules es pot percebre el que expliques i pos sentir tot el que descrius.
    Segueix així, moltes besades!

  • Oh... que bonic...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 03-05-2006 | Valoració: 10

    Ho descrius tot molt bé. No recordo haver tingut una relació sexual tan lentament embriagadora.

  • m'agrada[Ofensiu]
    aigua de mar | 19-04-2006

    que us agradi. El toc d'ambigüitat era pretès i m'alegro que l'hagueu notat.
    Gràcies pels vostres comentaris.

  • m'agrada[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 18-04-2006

    És un relat encisador i decidit, amb un toc d'ambigüitat no sé si pretès o espontani. M'he fixat amb la puntuació, excel·lent pel meu gust. I he gaudit d'un seguit de detalls subtils, molt ben treballats.

  • Mont bé![Ofensiu]
    rnbonet | 18-04-2006 | Valoració: 10

    M'han arribat al cor dues figures: "regust a mar d'estiu", i l'antírtesi "frescor calenta". Són admirables!
    Segeuix!
    Mentre, salut i rebolica!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: