La porta del desig

Llargues i fines. Suaus. Les teves pestanyes són el preludi que em condueix als fars dels teus ulls, foscos i vius, on puc llegir-hi sense paraules...
M'agraden quan em fan pessigolles al nas mentre els teus llavis petonegen els meus en el camí cap el coll.
Les miro. Ara descansen tranquil·les, arrapades a les teves parpelles closes, tancant-me la porta. Les recorro de dalt a baix amb la mirada. Una i una altra i una altra...Infinites.
De cop i volta, s'entreobren enjogassades, deixant pas a un raig de llum nova, i, en un esforç que sembla inhumà, aconsegueixen hissar les pesades parpelles. Sota d'elles s'amaguen les nines dels teus ulls - les nines dels meus ulls -, rialleres i dolces.
Em mires. Et miro. Ens mirem. No puc evitar que els meus dits maldestres s'escapin cap a tu. I comencen a recórrer la teva fesomia, fent aquell camí tan conegut que els porta dels ulls cap a la boca. Exploren delicadament les parpelles de seda notant la tibantor dels ulls, intuint la pressió de la teva mirada... S'aturen a les pestanyes, on s'entretenen en l'inacabat joc de comptar-les i salten fins al cim del nas, afilat i prim, fred a l'hivern, dolç a l'estiu. Allí descansen fins que els llavis decideixen afegir-se a l'expedició i explorar els teus llavis, carnosos i humits, provocadors. Els recorro amb la llengua, lentament, mil·limètricament, delectant-me, fins que perdent la vergonya, penetro dins la teva boca. M'aculls suaument, fent que noti les dolces parets que m'embolcallen, fent que les nostres llengües s'entortolliguin, sucoses i àgils fins a exprimir-se mútuament... I quan aconsegueixo escapar-ne, reposo en el teu coll. En conec la seva orografia com el palmell de la meva mà. Tots els seus plecs em són familiars, totes les seves valls, tots i cadascun dels seus relleus. L'ensumo lentament i la teva aroma es filtra per tots els meus porus, embriagant-me.
Mentre les meves mans continuen el camí cap al sud, sento les teves regalant carícies a la meva esquena. Noto la punta dels teus dits gràcils i segurs caminant de puntetes pel cingle de la meva espinada, estremint tota la meva pell. Baixen decidides cap a les meves natges, on s'aferren amb força.
Noto el batec del teu cor a tocar de la meva boca que, perduda, xucla els teus mugrons erectes de desig. Tenen regust a mar d'estiu, a frescor calenta. Gemegues de plaer, sense parar en el teu viatge fins el meu entrecuix. Les nostres alenades es sincronitzen. I els nostres cossos, ballen a l'uníson la dansa de l'amor, accelerant els cors fins a l'èxtasi.

El despertador em sobresalta. Obro els meus ulls esporuguits i miro al meu voltant. No hi ets. Em sembla sentir, surant en l'aire, la teva olor, que em reconforta. Damunt el coixí t'has deixat oblidada una pestanya, llarga i fina, suau...