Si fos menys ella, i també menys Voll-Damm...

Un relat de: Anna O

Ella… que em va donar la vida
com podria haver fet qualsevol altre cosa,
ignorant en el propi acte,
dominadora en el resultat, educadora virtual.

Després d' un preàmbul de nena
vaig esdevenir mare obligada a la vegada,
mare de la mare, responsable de la responsabilitat
que se suposa associada als 56 anys d'edat.

Infància que de seguida supera
a la mare que et mira des de dalt,
Espantada, poder ofesa,
També contenta al capdavall
Jo tinc el que ella no va poder ni somiar.
I quan de gran en té la oportunitat
La deixa córrer…
Els trens li passen més d'una vegada i
No n'agafa cap, sembla mentida…
Com es pot ser tan ruca…
això no te res a veure amb la cultura…

Sempre corrents darrera portes que s'obren
sempre fent mal als del seu voltant,
sempre amagant el cap com els estruços
amb el cul enfora i normalment cagat…
por a la vida, por a la por, por d'ella
por del déu inexistent que no l'assisteix,
por del temps que la fa vella abans d'hora,
por de la gent que no l'agombola
només que a canvi de presents…
por a sortir del forat
on se sent forta malgrat que trista,
on se sent sola malgrat tothom,
on es creu la pel·lícula de la seva incomprensió,
on l'enderrocament del cor només es una remor…

poder quan ningú la veu, canvia el gest,
i valora tot el que fa i li fa la gent,
poder a soles…
les llàgrimes exploten galtes avall
i cauen en una boca cruel sense dents
que no mastega ni paeix la soledat…
poder a soles…
poder…


Jo ja no tinc esma per més jocs,
no vull carta, ni mes apostes,
ja no puc aconseguir color.
No vull tampoc remordiments,
Ni trucades anònimes que no parlen,
ni silencis eterns.
No vull res del que se que passarà…
Ja no en vull més…

Com t'arrenques part del ventricle esquerre?
O quina part del dret fa menys mal?
Com llences de pet a la paperera
el teu lligam amb la terra,
el teu cordill umbilical?
Malgrat que a cada punta hi hagi
dos antagonismes, dos cares d'una moneda
erosionada, bruta i vella,
que et crema al palmell de la mà.



Comentaris

  • Dur...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 30-08-2007 | Valoració: 10

    i ple de força, amb mots encertats i versos fets amb intensitat, amarats de dolor però alhora amb una dolça compasió.
    Una abraçada

  • M'ha semblat[Ofensiu]
    RATUIX | 30-08-2007 | Valoració: 9

    brutalement dolorós el que expressa.
    Cuidar de la mare, amb dolor, amb obligació amb-sense remordiments...
    Voler no voler això... Impactant.

l´Autor

Foto de perfil de Anna O

Anna O

24 Relats

21 Comentaris

28339 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:



"Ens eduquen per ésser dòcils, per ser
domesticats per el poder - ja sigui laic o
religiós -. El dogma té por de la imaginació
individual i del plaer, per això els condem-
na." (J.L. Sampedro)


Biografia? Uf!....Vaig nèixer a Barcelona a l'octubre del 1975. Escric perquè m'agrada, perquè m'allibera, perquè és un vehicle per arribar a la gent que estimo, perquè ho necessito.... perquè....poder hi havia més perquès dels que em semblava en un principi!