Sabem on som?

Un relat de: RATUIX

SABEM ON SOM?

Mal de la terra espantada.
D'un ultratge vans i vens.
Sense saber si ets onada o branca
cremada
pel sol.

De fa temps ets
llum perduda.

No hi ha lluna, ni paisatge
que retorni aquell caliu,
Aquella estada
a la falda.

No t'acarona ningú.
A les galtes no tens flor.
T'ennueguen les llavors que ja no neixen;

Que no són
perquè la mar,
en un somni
t'han vençut.

Terra meva o
Món de tots.




Comentaris

  • Estrany[Ofensiu]
    Blumun | 01-09-2007

    Jo m'he sentit estranya desprès de llegir-lo. Incapaç de comentar el significat. El veig més com una melodia llunyana...

  • ÉS...[Ofensiu]
    Anna O | 31-08-2007

    TAN I TAN BONIC.... I EXTRAPOL·LABLE A D'ALTRES ASPECTES QUE SUPOSO QUE T'IMAGINIS DESPRÉS D'HAVER-ME COMENTAT EL MEU "VOLL-DAMM" GRÀCIES PER EL TEU COMENTARI DONCS AIXÍ T'HE TROBAT!!

    UNA FORTA ABRAÇADA

  • No...[Ofensiu]
    onatge | 06-07-2007 | Valoració: 9

    Hola RATUIX, jo crec que hi ha molta gent que no sap on és... Pateixen una hiptització col·lectiva... Ni ho saben ni ho volen saber... Tenen por de descobrir la seva veritat. I al sistema en genral... i a les religions ja els va bé que no sapiguem on som...
    endavant!

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    ANEROL | 30-06-2007 | Valoració: 9

    aquest canvi de registre; expressió ràpida i amb força

  • Amb cor[Ofensiu]
    Unaquimera | 30-06-2007

    Un poema amb cor i amb força,
    amb empenta i amb una barreja de ràbia i d'enyor que li ofereix un encant ben especial,
    amb un ritme irregular molt íntim lligat a les paraules més significatives,
    amb uns NO ben situats per marcar el trajecte i amb un missatge consistent.

    Ben fet!
    Tornaré per conèixer millor els teus escrits...

    T'envio una abraçada ben blava,
    Unaquimera

  • SEGUEIXES MELANCOLICA[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 30-06-2007 | Valoració: 8

    AL MENYS M'HO SEMBLA. ES MOLT BÓNIC AQUEST POEMA. TOTS ET SURTEN MOLT BÉ, AQUEST NO TE RENCUNIA. UNA ABRAÇADA. EULALIA.

Valoració mitja: 8.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: