Nirvana i el seu bleach

Un relat de: Marc Freixas

El meu cor estima els decibels de la contundència;
encara recorda amb enyorança, les sotragades dels Nirvana a l'escenari,
movent-se tots tres amb els seus ritmes depressius.

I encara el meu cor recorda el primer cop que els vaig sentir;
va ser quan un dels meus estimats col·legues del poble,
va deixar-me els auriculars que portava sovint pel carrer,
i em va dir :

"té, escolta això!!"

I juro per la meva pròpia vida, que en tota la meva adolescència,
mai havia sentit res igual;
fins i tot vaig pensar que allò era la continuació d'uns Beatles renovats i diferents,
enèrgics i prometedors,
i capaços de fer unes cançons amb unes melodies increïbles.

Sens dubte, era l'autèntic descobriment del moment;
Nirvana va despertar al món musical,
a ritme de rock contundent i depressiu,
i va posar el nivell del rock, a on es mereixia.

Els anys 90, la generació "x", digueu-li com vulgueu,
però el seu primer "bleach" em tenia captivat.

L'escoltava sempre per tot arreu;
el portava enganxat a mi com una lapa,
i no sabia viure sense aquesta droga perfecta.

Els meus col·legues i jo, sabíem que aquell primer disc dels Nirvana, no seria pas l'últim;
la gent que acostumava a escoltar el grunx dels Sonic Youth ( per posar un altre referent ), ja sabíem que era un grup que trencava tots els esquemes,
i que a la mínima que composessin alguna cosa una miqueta comercial,
explotarien en tots els nivells.

Era evident;
el talent que aquells tres músics desprenien amb els seus instruments, era espectacular, i diferent,
molt diferent de tot!!

No es complicaven gens la vida, anaven per feina;
tenien el do de la senzillesa, la contundència i la melodia.

Però l'autèntic capdavanter era Kurt Cobain;
va representar tot un mite per mi, i encara avui ho és.

En fi;
Nirvana i el seu bleach sempre formaran part del meu jo,
del meu record.


Comentaris

  • Hola Marc,[Ofensiu]
    allan | 27-05-2008

    doncs jo tinc un llibre de biografia del Kurt Cobain que es diu Heavier than heaven ( Más duro que el cielo, titol en espanyol) escrit per Charles Cross que m'agrada molt, potser ja l'has llegit, clar. Realment una musica d'impacte.

    a.

  • Marla | 05-03-2007

    Un artista fet del seu dolor i mort pel seu dolor. Un geni en Cobain.

  • Ai Marc...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 28-10-2005

    Molts records m'ha portat aquest relat!

    M'has dut de viatge a uns quants anys enrera, i m'ha agradat molt.

    Gràcies.

    Una abraçada.

    Salz.

  • QUINA MUSICA [Ofensiu]
    Caustic | 14-03-2005

    Ami el bleach tambe em va canviar, em va enganxar ven petit, sobretot el tema love buzz, i tot el disc en general, pero no creus que ultimament treuen molts "box sets" de nirvana que només son recopilartoris d'allo que em escoltat mil vegades, s'aprofiten del mite i a kurt cobain no li hagués agradat gens, no creus?



    un grup amb una força semblant a nirvana (amb altres aires) es FUGAZI

  • ......[Ofensiu]
    Linkinpark | 17-11-2004 | Valoració: 8

    Nirvana, un gran grup. A mi també m'agrada aquest tipus de música, però no sóc d'aquesta generació, sóc molt més jove. Si ho puc dir m'agraden els grups com Nirvana, però més actuals.
    No ha estat del tot malament, molt interessant.

  • Pixies i el seu Surfer Rosa[Ofensiu]
    Tecnomeritocràcia | 24-07-2004

    Marc, m'ha arribat el teu relat, crec que som de la mateixa "X"eneració, espero que ens trobem el dia 31 i la fem petar i recordem els vells temps.

    Jo vaig enganxar Nirvana amb el Never Mind i soc sobretot fan de Pixies. Crec que actualment el panorama musical no te els nivells de creativitat dels 90, però potser és perqué m'he quedat desfassat ;)

    Salut, Agusti

    friky.blogspot.com

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.