He llegit els teus relats i aquest especialment m'ha agradat moltíssim. M'ha fet sentir molt identificat amb el que expresses. Són sensacions que conec, i no les hauria pogut descriure millor. Enhorabona, escrius molt bé. Et seguiré llegint :-)

M'agrada com passa d'un detall a l'altre, de la mateixa forma que venen els records. M'ha agradat especialment el so dels trens, és algo que recordo també a la meva infancia quan estiuejava a Torredembarra i anava amb la meva mare a veure passar els trens després de sopar.

Suposo que hi ha gent que sempre hi es, malgrat no ser-hi. I si com dius al relat voldries que no hi fos, es impossible fer-los marxar. En fi, potser em lio jo sol que avui estic espès jejeje Fins aviat!

És el primer relat teu que llegeixo i m'ha agradat moltissim. La historia enganxa desde el primer moment i a més escrius molt bé. És nota que saps de que parles i a més ho saps explicar, perquè jo no tinc cap coneixement d'aquesta materia i en canvi ho he trobat molt entenedor. El final l'he trobat molt bo també, amb aquest món de consciencies que suren al mar. Enhorabona pel relat :-)

Ho he trobat molt relaxant. És una llàstima que resulti tan difícil trobar la pau necessaria per treure's de sobre tot lo negatiu.

Molts cops m'he fet aquestes preguntes, suposo que per això m'ha agradat el teu escrit. La sensació de semblar invisible per a algú és dificil d'encaixar i tu ho has expressat molt bé. Enhorabona i espero que segueixis escribint.

Espero no perdre aquest fragment de cor que em lliga a la vida. M'alegra veure que continues escribint i cada cop millor. Segueix així!

M'ha agradat molt el teu relat, el trobo tremendament carregat d'energia positiva. Aquesta sensació de tornar amb aires renovats resulta molt gratificant. També m'ha gradat la descripció de la pluja al vidre del tren, és una cosa que he vist molts cops i sempre de la forma com tu ho has explicat; m'ha resultat molt gràfic. Et seguiré llegint.

Sembla que aquesta Anna ha marcat la teva vida. Crec q el millor és que facis punt i final amb aquesta persona i continuis escribint la teva vida sense haver de pensar en els fets que evoques en els teus relats. Jo conec el que és sentir-se trait per una persona apreciada, tot i que per motius diferents als que tu exposes, i he de dir que el millor que es pot fer és tallar vincles d'arrel. Anims.

Una historia de traició i desamor força ben narrada. Reflexa bé la sensació de por i desconcert que envolta un fet així, i com una nit aparentment per a recordar positivament, acaba per ser una nit que recorda un fet terriblement negatiu. Anims i segueix escribint!

A vegades estimar fa que ens fem mal a nosaltres mateixos, aferrant-nos a allo que volem encara que ens dolgui. Potser a vegades ho fem per castigar-nos per quelcom que pensem que hem fet malament, i d'altres vegades simplement ho fem perquè no volem que aquesta persona que ens ha donat tant desaparegui de les nostres vides, encara que només sigui mantenint-la propera a través dels recors. No ho se... sigui com sigui molts anims i continua escribint! :-)

M'ha agradat molt perquè actualment em sento molt reflectit en l'estat que descrius i jo no he sapigut encara com expressar-ho per escrit. Moltes gracies. Et seguiré llegint.

Comença a mentir i s'hi torna adicte. Acaba mentint a tothom, ell mateix inclós. He rigut molt llegint-lo, la lectura és molt àgil i la historia molt ben entramada. Felicitats!

M'ha agradat moltissim. Enganxa de bon principi. A vegades deixem passar una oportunitat perquè alguna cosa dins nostre ens diu que és la manera d'endur-nos el millor record. Segurament sigui així. :-)

...gairebé tant com la xocolata hehehe. Posa molt nerviós fins que la protagonista deixa d'estar espantada. El ritme fa que no se m'hagi fet llarg. Queda la incognita de quin horrible segrest haurà viscut el pobre Aleix durant 13 anys... Això si que seria realment terrorífic!