[no] Hi ets

Un relat de: Azalea

No hi ets.
Fa dies que no hi ets.
No hi vols ser.
De fet, no sé què vols.

I jo?
Jo no voldria que hi fossis.
Però hi ets,
fa tant que hi ets...

Comentaris

  • Genial![Ofensiu]
    Arbequina | 10-07-2006 | Valoració: 10

    M'ha encantat aquest poema! El trobo molt bó. A veure si l'he entés: ell no hi és però no se'n va del teu cap. I, a partir d'aquí bella poesia... quasi un haiku.
    Quatre pinzellades mestres.

    Una abraçada.

    Arbequina.

    PD: La teva biografia és també genial, sobretot la part dels independentistes.

  • Azalea[Ofensiu]
    Melcior | 20-06-2006

    He trobat poemes,petits, divertits i ben fets,et
    felicito i endavant.

  • Genial[Ofensiu]
    Nostalgia | 19-06-2006 | Valoració: 10

    Ho has descrit perfectament una sensació habitual, molt bonic, m'encanta.
    Una abraçada Azalea, cuida't.

  • no tenim el poder...[Ofensiu]
    Capdelin | 19-06-2006 | Valoració: 10

    de fer que no hi sigui, allò que hi és.
    Ni esborrant amb lleixiu, ni matant, ni cremant aconseguim que no hi sia.
    Estripar un escrit no el mata, una vegada ha entrat per la retina... i el foc només crema matèria...
    només ens queda els altres poders-sucedanis dels humans: la indiferència (que no existeix, però sona bé ), l'oblit (que menys existeix encara, però encara sona millor) i... saber prioritzar els sentiments i donar vida a altres sensacions (això ja és més possible...)
    Bon poema de filosofia amorosa i de convivència diària...
    Ptons i una abraçada.

  • aLya | 19-06-2006 | Valoració: 10

    has descrit perfectament i amb 4 linies com em snto... gracies

  • Angoixant[Ofensiu]
    pentaroo | 19-06-2006 | Valoració: 7

    El fet de tenir/estimar algú amb qui havies comptat o voldries comptar però que ja només hi és de cos present, que no té clar el que vol, i que ja no et satisfà la seva presència, però amb qui has compartit tant que ja t'has acostumat a la seva companyia... Difícil de descriure i no sé si vaig pel bon camí però almenys és el que a mi m'inspiren aquestes paraules. La gran paradoxa del 'ni amb tu ni sense tu' que tan fa bullir l'olla. M'agrada.

  • jaumesb | 19-06-2006 | Valoració: 10

    complicat

  • estar sense estar[Ofensiu]
    Addison | 18-06-2006 | Valoració: 10

    Suposo que hi ha gent que sempre hi es, malgrat no ser-hi. I si com dius al relat voldries que no hi fos, es impossible fer-los marxar. En fi, potser em lio jo sol que avui estic espès jejeje Fins aviat!

Valoració mitja: 9.56

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Azalea

21 Relats

94 Comentaris

31403 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
M' encanta la poesia relataire.
Encantada, jo? Sí, m'encanto sovint :P

Si hagués de definir el que escric... suposo que us hauria de dir que m'agrada jugar amb les paraules, la sinceritat, l'espontanietat, i sobretot, que escric quan em surt i necessito fer-ho...


"Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu; només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res."

Miquel Martí i Pol

- - - -

"El cel és tot ple d'estrelles
i jo una més, no hi ha dret!
Me'n vaig del planeta Terra
sense nau, sense coet.

Tota jo tremolo i friso.
Hi ha escretlles al meu cervell:
si m'hi entra llum de lluna,
pessigolles al clatell.

M'acosto a un altre planeta.
¿Com serà, com no serà?
¿Tindrà mar, tindrà muntanyes,
tindrà rius i tindrà pla?

Com se'm menja aquest silenci
sonor i fosc de l'espai.
Per més que els crido i els crido,
els amics no em senten mai.

¿Qui trobaré a l'altra banda
que m'entengui el dolç parlar?
Si trobo algú que m'agradi,
tindrà boca, tindrà mà?

Mentre dura aquest viatge,
tinc un dubte que em consum:
passant d'una estrella a l'altra,
no hi deixaré un xic de llum?"

Narcís Comadira


-------------------------------------------


*[LLuita pels teus somnis...]