mirar endarrera?no, endavant!

Un relat de: kineta

És un dia qualsevol, en un tren qualsevol…
La pluja llisca pels vidres de les finestres marcant un camí llarg i ple d'entrebancs. Mirant-lo fixament veus les gotes corrent una darrera l'altra com si es volguéssin atrapar.
Darrera un paisatge trist i mullat però que m'omple d'esperança… estic tornant cap a casa! Feia molt temps que no em sentia així davant aquesta situació. Tinc ganes de tornar-hi, d'estar amb la meva gent, de sentir-me part de les seves vides i sobretot de veure que ells en són de la meua.
Les coses canvien…diferents situacions de la vida et porten a diferents llocs…i ara, a mi, em toca aquest.
Necessito sentir-me d'algun lloc… recuperar el què era meu i sobretot identificar-me, trobar-me a mi mateixa, sentir-me conscient del què penso, del què vull i el més important, saber el què soc.
Les coses han canviat…he passat de ser única i voluntària submissa d'un sentiment a veure clarament que no és aquest el sentiment pel què m'he de guiar;
No em penedeixo de res del què he fet al llarg de la meua vida, ni de fets ni de probablement paraules, i encara menys de sentiments… però sí que canviaria moltes coses que no he fet. Crec que això és el necessari, important i fins i tot, indispensable per a viure. Per a tirar endavant, per a seguir a palpentes un recorregut que moltes vegades ens aboca a l'oblit…un oblit obscur que ens emmudeix davant qualsevol moment que se'ns presenta…
Però, què tinc 24 anys? La vida està feta a cops de rauxa i res ni nigú m'impedirà gaudir d'aquesta rauxa… valenta, endavant i sense mirar endarrera!
Algú s'uneix a mi?

Comentaris

  • anims valenta[Ofensiu]
    Addison | 06-06-2006 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu relat, el trobo tremendament carregat d'energia positiva. Aquesta sensació de tornar amb aires renovats resulta molt gratificant. També m'ha gradat la descripció de la pluja al vidre del tren, és una cosa que he vist molts cops i sempre de la forma com tu ho has explicat; m'ha resultat molt gràfic. Et seguiré llegint.

  • en situacions potser diferents, potser iguals...[Ofensiu]
    llàgrimes de neu | 06-06-2006

    hola!

    m'he llegit el teu relat perquè el seu títol m'ha cridat molt l'atenció... i el comentari que n'has fet, també: jo també agafo el tren (però cada dia), i tinc una hora per fer cabòries i mirar per la finestra.
    Hi ha dies que també em ve de gust escriure el que sento... i creu-me si dic que, encara que ens separin uns quants anys i tota una vida, per un moment m'he sentit igual que tu.

    Espero que segueixis escrivint!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de kineta

kineta

3 Relats

2 Comentaris

2734 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00