Detall intervenció

NANOREPTE 764: AMOR D'INFANTESA

Intervenció de: brins | 17-02-2015


 photo imagesGW5H2O44_zps7996dda5.jpg




Amics,

Parlem de l’amor d’infantesa, d’aquest amor que il•lumina la vida amb bombetes de colors, d’aquest somriure que neix al cor i aflora als llavis…

Rememorem tots junts, per mitjà d’UN o DOS nanos que no tinguin més de 20 paraules, el suau l’aleteig d’una papallona il•lusionada i la pluja fina d’un primer primer petó.

Termini: 19 de febrer, dijous, a les 22 hores.


Respostes

  • Postre exquisit
    Joan G. Pons | 17/02/2015 a les 17:35
    Records d'estimació de la mare, perduda fa menys d'un mes.
    Un postre. Plàtan amb suc taronja i un petó. Exquisit.
  • RE: NANOREPTE 764: AMOR D'INFANTESA
    montserrat vilaró berenguer | 17/02/2015 a les 18:07

    AMOR PROHIBIT?

    Teníem tres anys, ella em va fer un peto , la mestre ens va castigar sense pati, no ho vaig entendre.
  • Dies blaus (Fora de concurs)
    brins | 17/02/2015 a les 19:03
    En sortir del col·legi, les mares ens abrigaven, però ni l'Arnauet ni jo teníem fred; sentíem el dolç caliu d'estimar-nos.
  • Més que amics
    brins | 17/02/2015 a les 19:11
    Tothom comentava que aquell nen i jo érem molt amiguets, i quan ho sentíem, ens miràvem amb un somriure murri...
  • Amor en la distància
    brins | 17/02/2015 a les 19:27
    Sempre m'adormia contemplant la fotografia del Richard; llàstima que el color violeta dels ulls de l'Elisabeth em trunqués l'esperança.


    (Fora de concurs aquest i l'anterior)
  • L'Isaac
    Mena Guiga | 17/02/2015 a les 22:09
    A la Lídia li agradava aquell nen veí que vivia a trenta-set passes, moltes menys que la vergonya de parlar-hi.

    Mena (fets mig reals)
  • Planejant el futur
    Mena Guiga | 17/02/2015 a les 22:21
    Violeta (quatre anys): "Tinc tres nòvios. En Joel netejarà la casa; en Guiu, anirà a comprar; en Pol, a treballar".

  • En Jan i l'Ona
    Mercè Bellfort | 18/02/2015 a les 00:20
    S'empaitaven, es feien pessigolles, reien a cor què vols i ho arrodonien amb un petonet.
    Per sempre més serien "novios"
  • En Jan i l'Ona
    Mercè Bellfort | 18/02/2015 a les 00:20
    S'empaitaven, es feien pessigolles, reien a cor què vols i ho arrodonien amb un petonet.
    Per sempre més serien "novios"
  • El que sigui per amor
    magalo | 18/02/2015 a les 00:30

    L'estimava tant que vaig deixar que em tallés una trena. Al veurem, els pares, van tenir un atac de nervis.
  • Reaccions
    Mercè Bellfort | 18/02/2015 a les 00:34
    De ben petita se li enrojolien les galtes cada cop que l'Eloi la convidava a jugar amb ell.
  • Crisi
    Rubba Bertanero | 18/02/2015 a les 03:23
    Ens vam casar al pati. El Bernat i la Ivette ens van tirar fulles dels arbres, no hi havia arròs.
  • RE: NANOREPTE 764: AMOR D'INFANTESA
    Nonna_Carme | 18/02/2015 a les 08:50
    El primer petó (Fora de concurs)

    Fou a la mà ferida en una caiguda. 70 anys després besa la mà, ara deformada per l'artrosi.
  • El primer
    Joan Gausachs i Marí | 18/02/2015 a les 09:14

    Un petó a la galta amb gran timidesa i amb més innocència.
    No en sabíem més... teníem cinc anys!
  • Memòria
    ninona | 18/02/2015 a les 13:03
    Joan li regalava galetes a la guarderia. Una imatge recurrent cada cop que les suca per berenar a la residència.
  • RE: NANOREPTE 764: AMOR D'INFANTESA
    rnbonet | 19/02/2015 a les 17:19
    -¿Vols que juguem a metges?
    -¿I això, com?
    -Aix; no ho sé! Li preguntaré a mon pare, que és doctor.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: