Detall intervenció

I què tal aniria, en aquesta nova versió, un DIBUIXET...

Intervenció de: rnbonet | 04-12-2010


...que, com sempre, busca VERSETS?

Photobucket

A veure què podeu fer!


Respostes

  • I aquesta pau d'aigua
    gypsy | 04/12/2010 a les 22:03

    Respiro una dolça calma
    ara que s'aixeca el dia,
    i aquesta pau d'aigua
    que tot ho amara,
    fa que les ombres
    de mil palmeres
    es reflecteixin suaus
    en l'aigua d'un riu
    que no arribarà a mar,
    ans és captiu de la
    seva bellesa sotmesa.
  • Instant
    brins | 05/12/2010 a les 20:20

    Dormiten en reflex de cel palmeres,
    mentre enmig de quietud blanca
    ressona puixança del silenci...
  • Cruixit de seda
    Carme Cabús | 08/12/2010 a les 01:27
    Et felicito, Ramon, per aquest dibuix exquisit. Em va impressionar quan el vaig obrir i els seus colors i sensacions m'han enamorat. M'hagués agradat tenir més temps per fer un poema molt millor, tal com es mereix la teva obra. Espero poder-m'hi posar més endavant. De moment, m'abelleix participar amb el que tinc escrit. Una abraçada i gràcies per compartir els teus dibuixosi poemes.


    Cruixit de seda

    S’estenen suaus els dies a la riba celeste,
    entre les cases blanques obertes a la mar,
    s’alcen amunt palmeres més altes que l’església,
    plomalls de verd maragda enllà del campanar.

    Els ulls de les finestres esguarden un cel d’òpal
    que titil•la dins l’aigua, el seu límpid mirall,
    i la vila en la calma sent el cruixit de seda
    de la brisa de perla dins el temps vellutat.

    Subtil hi és la vida, com el cristall polida,
    en els carrers i places de claror i netedat,
    i per l’aire s’escampa l’olor blava de l’aigua,
    turquesa exquisida, translúcida com mar.
  • Per cert, que en el meu poema...
    Carme Cabús | 08/12/2010 a les 15:45
    ...el crític del meu fill diu que hi surten massa les paraules i , i com que t'he raó miraré d'arreglar-ho

    Un petó!
    • les paraules AIGUA i MAR
      Carme Cabús | 08/12/2010 a les 15:46
      He intentat destacar-les i se les ha menjat!
  • Acàcies oníriques
    deòmises | 12/12/2010 a les 17:03
    Palmera i reflex, pupil·la d'un ull perplex
    Que inventa noms i mons, que guarneix
    Amb glicines la rutina del dia a dia
    I sobrevola camps d'acàcies on hi ha desert.

    I guaito cada miratge del paisatge,
    Cada figura nova que fendeix la solitud,
    I lloo i callo per escoltar el silenci
    I la creença que existeix el més enllà.

    Sabré com tornar al meu lloc d'origen
    Desorientat per les giragonses de la vida,
    Quan somnio que visc en vetlla, sempre despert?

    Afuaré les hores amb el perpetu vertigen
    De recórrer rius i pastures, en un viatge
    Que no acaba perquè el somni no ha d'acabar?



    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.