El POEMACTE PRIMER

Arribes, et donen un paper, actues... com tota existència. Murmuris. Paraules, pensaments, pentiments. Relats, rostres,sovint mes coneguts. Paraules que ressonen al Kosmopati (poc, s'ha de dir, hauria calgut millor megafonia. Pels participants la màgia es produeix. Pel la gent del pati, crec que no: Massa distant, em fa l'efecte). Els rapsodes successius omplen de veu els pentiments impresos.

Finalitza el poemacte amb una sucada de melindro, la majoria de concurrència de relataires, aprofitem. Mai pot estar segur de si no serà la darrera; Sempre és la primera: Xocolata calenta i un melindro. Aquest poeta te sort: li toquen dos!

Alegria, compartida, ens hem aplegat força relataires: vint-i-dos. Exagero? les xifres fan sempre notícia. Xerrem tema freqüent: Som una secta? no ho sabem. No hi han messies, de moment. Venim del sud, venim del nord, de l'est i de l'oest una paraula ens agermana. Toquem el dos.
La propera el dissabte que ve...això de poemactuar...està molt be hi podem tornar!!!
mut...i al diumenge.

Iepal·la!!!!
ens varem divertir entre poemes, melindros, rialles i trobada de relataires.
Una tarde de dissabte sorprenent i diferent.
Tot una experiència, per repetir-la.
Avant

Què puc afegir?

El gust de llegir amb la sensació que no et mira ningú i que, alhora, tothom està fent el mateix.
Sents un vers a la dreta, perdut però aprofitat. I creus que aquell poema també t'agradaria llegir-lo, recitar-lo, desgranar-lo poc a poc...
Dues mans s'aixequen i bescanvien el poema ja recitat.
I assaboreixes els poemes que et van arribant.
La lectura individual trenca la màgia del murmuri. Encara hi ha gent que acaba de llegir el poema que tenia encetat.

Què van ser? 14 minuts de murmuri? Jo n'hauria continuat 14 més!

A veure quan en fem un altre!

Laura R.

Acte poètic per a sucar-hi melindros!!!!
A veure si aquesta nit el Ferran hi pot penjar alguna imatge.
Felicitats a tots, petonets :))

Contents d'haver-hi estat. Si ens hi tornen a convidar, com més serem més riurem, que el pati era gran i encara n'hi cabem més. Mentre baixàvem cap a Barcelona amb el tren la Najat no ho tenia gaire clar, però al final s'hi va apuntar i va llegir com tothom. I en acabar un detall gentilesa de la casa: l'obsequi d'un berenar per compartir una mica de tertúlia amb els companys de recital. I un detall de la Sílvia: varem poder triar i remenar els poemes impresos amb el logotip del Kosmòpolis que havien de servir per a l'acte (alguns rebregats de tant haver passat de mà en mà una estona abans, altres s'havien quedat en reserva a la banca, sense que ningú pogués anar a "pillar") Jo vaig repetir poema més de quatre vegades, sembla que els altres rapsodes del murmuri col·lectiu no van estar tan de pega, però per a un "Poemacte segon" es podrien estudiar noves fórmules de circulació dels papers. I com sempre, és una alegria retrobar cares conegudes i trobar-ne de noves amb què ampliar el nostre àlbum mental de companys i companyes relataires. Moltes gràcies a tots i fins la propera.

Quim

Aquest cop les fotos les ha fet la Esther Llobet... que no sabeu qui és? Bé, doncs la Esther que ha fet les fotos... i com de costum, les penjo totes seguides, si algú vol copiar-ne alguna, sols ha de pitjar sobre del passi i anirà a l'àlbum, i allí les pot descarregar.

http://www.locantich.cat/2011/03/murmuri-de-poesia-al-pati-kosmopolis.html

Murmuri de Poesia al Pati Kosmopolis

Abraçades,

POEMACTE

El POEMACTE va constituir una experiència peculiar... però sobre tot, va suposar una immersió poètica i humana deliciosa!

Gràcies a tots els assistents per la compania, els somriures, els petons, les abraçades, la proximitat, la complicitat, la poesia en moviment i amb veus càlides:
GRÀCIES, poetaires!

Us estimo i us envio abraçades a dojo,
Maite Crespo / Uq

( Ah, he penjat una selecció de fotos al Facebook... )

Una trobada diferent. I engrescadora.

En farem una altra l'any vinent?

Gràcies a totes i a tots per aquesta estona!

Aquesta vegada algú -no sé qui- va recitar de ben segur alguns dels meus versos, us en dono les gràcies companys.
A la pròxima espero poder-hi assistir en persona i recitar qualsevol dels poemes que toqui perquè això veritablement ha de ser una experiència inoblidable.

Veig les fotos en que un grup de vosaltres recorre el pati llegint seguint direccions pròpies paral·leles o ortogonals o connivents com l'aigua com bull a l'olla en aparent ingnorància o contradicció entre tots,...aleatoris tots plegats en el vostre anar i toranr concentrats, com buscant representar per igual tots els racons del mon amb la màxima entropia diren els experts (suposo!, que ja és suposar!)
Moltes felicitats pel moment de càntic poètic en el temple!