El perdó, Camí vers la pau - Francesc Torralba

Perdonar no és justificar comportaments negatius o improcedents, ja siguin propis
o aliens. El maltractament, la violència, lʼagressió, la traïció i la manca dʼhonestedat
són, entre molts dʼaltres, comportaments que no poden ser acceptats. El perdó no
vol dir que sʼaprovi o es defensi la conducta que ha causat patiment, ni tampoc
exclou mesures per canviar la situació o protegir els propis drets. Perdonar és
donar una possibilitat a la persona que ha causat aquell mal. No és fer veure que
tot va bé, ni practicar una espècie de permissivitat moral.

Perdonar no és adoptar una actitud de superioritat o farisea. Si es perdona algú
perquè se li té pena o seʼl considera beneit, és que es confon el fet de perdonar amb
el fet de ser arrogant. El perdó tampoc no significa que no sʼhagi de canviar de
comportament. El perdó requereix un canvi de percepció, una altra manera de
considerar les persones i les circumstàncies que creiem que ens han causat dolor.

El perdó és, al capdavall, una decisió, una actitud, un acte de la voluntat, un procés i
una forma de vida.

És quelcom que oferim a altres persones i quelcom que acceptem per a nosaltres. És la decisió de veure més enllà dels límits de la personalitat de lʼaltra persona, de les seves pors, neurosis i errors, és la decisió de veure una essència pura, no condicionada per històries personals, que té una capacitat il·limitada i sempre és digna de respecte i dʼamor.

El perdó ens ensenya que podem estar resoltament en desacord amb algú sense
retirar-li el nostre afecte.

El perdó és essencial per sanar i experimentar la nostra integritat. Per assolir-lo,
cal no reprimir ni desatendre cap de les nostres parts. La nostra totalitat inclou
una gran saviesa i una extraordinària capacitat dʼamor i dʼafecte, i també la ràbia,
el ressentiment, lʼhostilitat, la vergonya, el sentiment de culpabilitat i, en molts
casos, la ira. Aquestes emocions solen romandre ocultes. Si es troben ofegades sota
la superfície, no aconseguirem la pau interior si no aconseguim sanar-les.

Tal com el concep Paul Ricoeur, el perdó no es pot confondre amb el fet dʼoblidar.
Lʼoblit és una mancança, un dèficit de memòria, en ocasions saludable, però en cap
cas és virtut; mentre que el perdó és un acte de la voluntat, una presa de decisió
lliure pel que fa al que va succeir en el passat.

Només es pot perdonar si es recorda el mal sofert, però no es pot negar que el
temps pot ajudar a apaivagar, a calmar les ferides del passat.

El perdó ens allibera del verí de lʼodi i de lʼopressió espiritual. De fet, lʼodi és com
un tipus de compromís emocional que ens manté lligats a lʼobjecte odiat. A la
llarga, lʼodi paralitza. Nodreix un sentiment de perill que genera al seu torn un cicle
de defensa, atac i venjança que lʼego sempre troba justificat.

El perdó ens ofereix la manera de sortir dʼaquest cercle viciós. Ens emancipa de
lʼesclavitud de la por. Ens ensenya que sota una conducta cruel i inhumana hi ha un
cor, que més enllà dels actes que no es poden redimir de cap manera hi ha una
ànima valuosa. El perdó ens exigeix, en qualsevol cas, reconèixer el temor personal
i col·lectiu que motiva els actes destructius. És un acte de vertadera visió.
.
És la convicció que tots, sense cap mena dʼexcepció, tenim la possibilitat per exercir la bondat. En aquest sentit, contra la resposta proporcionada, contra la reacció violenta a lʼacció violenta.

Aquesta capacitat requereix dʼuna gran força, voluntat, el perdó ens permet seguir
endavant. Ens permet deixar les armes de lʼatac i enrunar els murs de la defensa.

El perdó ens promet lʼalliberament del poder que exerceixen sobre nosaltres les
actituds i els actes de les altres persones. Ens desperta a la veritat de la nostra
bondat i al fet que som dignes dʼamor.

No era lʼodi, sinó lʼamor per la veritat, el que va moure a obrar a figures exemplars
com Gandhi, Luther King, Tensin Gyatso (el Dalai Lama), Desmond Tutu. Tots han
viscut situacions on era molt difícil perdonar. La decisió de perdonar disminueix el
poder que tenen els opressors de fer-nos completament les seves víctimes.
Paradoxalment, perdonar és una manera de contraatacar, perquè és negar-se a
acceptar lʼodi com a solució.


Francesc Torralba i Rosselló