Detall intervenció

El perdó, Camí vers la pau - Francesc Torralba

Intervenció de: gypsy | 11-03-2018


Perdonar no és justificar comportaments negatius o improcedents, ja siguin propis
o aliens. El maltractament, la violència, lʼagressió, la traïció i la manca dʼhonestedat
són, entre molts dʼaltres, comportaments que no poden ser acceptats. El perdó no
vol dir que sʼaprovi o es defensi la conducta que ha causat patiment, ni tampoc
exclou mesures per canviar la situació o protegir els propis drets. Perdonar és
donar una possibilitat a la persona que ha causat aquell mal. No és fer veure que
tot va bé, ni practicar una espècie de permissivitat moral.

Perdonar no és adoptar una actitud de superioritat o farisea. Si es perdona algú
perquè se li té pena o seʼl considera beneit, és que es confon el fet de perdonar amb
el fet de ser arrogant. El perdó tampoc no significa que no sʼhagi de canviar de
comportament. El perdó requereix un canvi de percepció, una altra manera de
considerar les persones i les circumstàncies que creiem que ens han causat dolor.

El perdó és, al capdavall, una decisió, una actitud, un acte de la voluntat, un procés i
una forma de vida.

És quelcom que oferim a altres persones i quelcom que acceptem per a nosaltres. És la decisió de veure més enllà dels límits de la personalitat de lʼaltra persona, de les seves pors, neurosis i errors, és la decisió de veure una essència pura, no condicionada per històries personals, que té una capacitat il·limitada i sempre és digna de respecte i dʼamor.

El perdó ens ensenya que podem estar resoltament en desacord amb algú sense
retirar-li el nostre afecte.

El perdó és essencial per sanar i experimentar la nostra integritat. Per assolir-lo,
cal no reprimir ni desatendre cap de les nostres parts. La nostra totalitat inclou
una gran saviesa i una extraordinària capacitat dʼamor i dʼafecte, i també la ràbia,
el ressentiment, lʼhostilitat, la vergonya, el sentiment de culpabilitat i, en molts
casos, la ira. Aquestes emocions solen romandre ocultes. Si es troben ofegades sota
la superfície, no aconseguirem la pau interior si no aconseguim sanar-les.

Tal com el concep Paul Ricoeur, el perdó no es pot confondre amb el fet dʼoblidar.
Lʼoblit és una mancança, un dèficit de memòria, en ocasions saludable, però en cap
cas és virtut; mentre que el perdó és un acte de la voluntat, una presa de decisió
lliure pel que fa al que va succeir en el passat.

Només es pot perdonar si es recorda el mal sofert, però no es pot negar que el
temps pot ajudar a apaivagar, a calmar les ferides del passat.

El perdó ens allibera del verí de lʼodi i de lʼopressió espiritual. De fet, lʼodi és com
un tipus de compromís emocional que ens manté lligats a lʼobjecte odiat. A la
llarga, lʼodi paralitza. Nodreix un sentiment de perill que genera al seu torn un cicle
de defensa, atac i venjança que lʼego sempre troba justificat.

El perdó ens ofereix la manera de sortir dʼaquest cercle viciós. Ens emancipa de
lʼesclavitud de la por. Ens ensenya que sota una conducta cruel i inhumana hi ha un
cor, que més enllà dels actes que no es poden redimir de cap manera hi ha una
ànima valuosa. El perdó ens exigeix, en qualsevol cas, reconèixer el temor personal
i col·lectiu que motiva els actes destructius. És un acte de vertadera visió.
.
És la convicció que tots, sense cap mena dʼexcepció, tenim la possibilitat per exercir la bondat. En aquest sentit, contra la resposta proporcionada, contra la reacció violenta a lʼacció violenta.

Aquesta capacitat requereix dʼuna gran força, voluntat, el perdó ens permet seguir
endavant. Ens permet deixar les armes de lʼatac i enrunar els murs de la defensa.

El perdó ens promet lʼalliberament del poder que exerceixen sobre nosaltres les
actituds i els actes de les altres persones. Ens desperta a la veritat de la nostra
bondat i al fet que som dignes dʼamor.

No era lʼodi, sinó lʼamor per la veritat, el que va moure a obrar a figures exemplars
com Gandhi, Luther King, Tensin Gyatso (el Dalai Lama), Desmond Tutu. Tots han
viscut situacions on era molt difícil perdonar. La decisió de perdonar disminueix el
poder que tenen els opressors de fer-nos completament les seves víctimes.
Paradoxalment, perdonar és una manera de contraatacar, perquè és negar-se a
acceptar lʼodi com a solució.


Francesc Torralba i Rosselló


Respostes

  • Desacord
    SrGarcia | 11/03/2018 a les 17:06
    Cal perdonar; la majoria de vegades és així; però no sempre.

    Les dones maltractades solen perdonar amb vanes il·lusions.
    El maltracte segueix. Qui ho veu des de fora entén que així seguirà per sempre.
    Arriba un moment que no es perdona, aquest el bon moment per a la maltractada.

    Això només és un exemple.

    Moltes persones entenen la vida com una lluita en la qual ells han de sortir guanyant sempre, a qualsevol preu. Entenen el perdó com una victòria, com un esperó per a seguir sent com són.

    Per a aquest el perdó és debilitat; ells ho entenen així i tenen tota la raó.
    No s'ha de perdonar; en certes circumstàncies no s'ha de perdonar.

    El perdó universal és una de les moltes supersticions del cristianisme.


    .
    • RE: Desacord
      gypsy | 11/03/2018 a les 22:56

      Les dones maltractades poden perdonar al seu maltractador i allunyar-se d'ell.
      Una cosa no treu l'altra. Perdonar en el sentit que el maltractador no deixa de ser una víctima també.
  • Discrepo
    lisboa | 11/03/2018 a les 20:47
    Aquesta frase em sembla impròpia d'un filòsof:

    "Ens ensenya que sota una conducta cruel i inhumana hi ha un
    cor, que més enllà dels actes que no es poden redimir de cap manera hi ha una
    ànima valuosa."

    Una ànima valuosa darrere de conductes cruels i inhumanes? Doncs si el perdó ens fa creure ximpleries com aquesta (ximpleries perilloses), millor no perdonar mai, en cap cas.
    • RE: Discrepo
      gypsy | 11/03/2018 a les 23:00

      No són ximpleries. És una opinió ben respectable. No és fàcil perdonar. La gent que pot fer-ho, potser viu en uns paràmetres diferents del que aquí considerem normal.
      És un tema interessant, si més no.
      • RE: RE: Discrepo
        lisboa | 12/03/2018 a les 13:32
        El tema és interessant, es cert.

        Vols dir que opinar que darrere actes inhumans hi ha animes valuoses és gaire respectable?

        Arran de tot plegat he anat a veure qui és l'autor que cites. Veig que és filosof i arrufo el nas, però veig que també és teòleg i que és una persona religiosa i ja ho començo a entendre. S'ha de ser molt curós amb les opinions de gent religiosa ( de la religió que sigui ). Si els hi dónes credibilitat, pots acabar pensant que les vaques són sagrades, que es pot parir sent verge o que darrere un assassí en serie hi ha una ànima valuosa. ;)

        Salutacions.
        • RE: RE: RE: Discrepo
          Toni Santana | 12/03/2018 a les 16:02
          I qui decideix quin acte és inhumà o quina vaca és sagrada? Si jo esdevinc un assassí per un acte de venjança la meva ànima deixa de tenir valor? O en tindrà molt més per haver, al meu entès, fet justícia?
          Crec que no es pot generalitzar. Em sembla que parlem del perdó com quelcom íntim. I ningú, penso, pot parlar del perdó pels altres.
          Tanmateix per això és aquest repte. Som-hi doncs.
          Jo continuaré estimant com el primer cop, veient sagrat una vaca reflectida a l'esperança, i desitjant que mai hagi de devaluar la meva ànima per odi.
          I sí, potser no és res d'això. Així que som-hi!!!! Cap el repte!!!!
  • RE: El perdó, Camí vers la pau - Francesc Torralba
    Toni Santana | 12/03/2018 a les 12:41
    http://art-etic.educacionuniversal.org/?q=relacionar-se/perdonem-i-descansem

    I avui mateix començo a escriure el repte.
  • RE: El perdó, Camí vers la pau - Francesc Torralba
    aleshores | 12/03/2018 a les 13:06
    Per a que hi hagi perdó hi ha d'haver comprensió de la forma d'actuar o pensar de qui ens fa mal. Necessitem aquesta certesa per estar recer intel·lectualment de l'agressió. No odiem (és a dir) perdonem a qui comprenem: no podem comprendre el mal sense causa, que seria absolut i per tant, també inhumà.

  • així m'agrada!
    Galzeran (homefosc) | 12/03/2018 a les 16:53
    Això ja comença a semblar un fòrum seriós!!!

    I per més "inri", anem prenent notes per al repte, idees, tema per escriure... ja teniu la inspiració treballant?


    Jo en principi no, però aviat estaré una mica més tranquil de feina familiar i potser participaré, encara que sigui tocant la campaneta del final!!

    No prometo res gypsy! ;-)
  • RE: El perdó, Camí vers la pau - Francesc Torralba
    allan lee | 12/03/2018 a les 17:38
    Doncs jo, no he sabut perdonar la gent que m'ha fet mal. Entenc el raonament que diu que t'alliberes d'un sentiment negatiu i per tant estas millor després del perdó....però com que aquesta gent que m'ha fet ferida s'ha quedat tan ampla, sense intentar ni voler cap perdò de part meva, no em sento inclinada a donar-lo. El "millor" que he sabut fer és apartar-me'n, obviar la seva vida. I fer la meva. Bona tarda. Miraré de participar al repte;-)) amb aquest tema tan curiós i complexe.
  • RE: El perdó, Camí vers la pau - Francesc Torralba
    rnbonet | 14/03/2018 a les 16:48

    Barrejar el perdó amb l'odi -final del text-, deixant de banda la indiferència, només pot eixir de la mà d'un teòleg. I si, a més a més, és cristià, potser això de perdonar siga la màxima expressió de la seua religiositat.

    Així que em sembla que estic a mitges amb les opinions de 'lisboa' i d' 'allan'

    Hui estic una miqueta obscur. Així que no sé si m'he expressat bé.

    Au! Salut i rebolica!

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: