SrGarcia

14 Relats, 226 Comentaris
8983 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88

Últims relats de SrGarcia

Últims comentaris de l'autor

  • SrGarcia | 11-08-2020

    Sovint se sent aquesta necessitat de fer-se petit, de viure com un arbust, sense pensar, només sentint la vida.
    M'agrada aquesta materialitat amb què descrius sensacions, com si tinguessis branques, com un matoll a la lluna.

  • SrGarcia | 24-07-2020

    Trobo que la brevetat multiplica el dramatisme del relat.
    Amb moltes explicacions aquest dramatisme es perdria. Les poderoses el·lipsis que fas servir són les que li donen tota la força. No cal que ho sabem tot; hem de reconstruir els fets a partir de poques pinzellades i imatges molt descriptives com la del nen que vol agafar la lluna, cosa que diu molt de l'adult que se sent així.
    És més llarg el comentari que el relat, suposo que ha de passar amb tots els relats breus ben escrits.

  • SrGarcia | 24-07-2020

    Hi trobo un cert tuf a teoria conspiratòria, un tipus de teories que sempre m'han desagradat.
    Malgrat això, és admirable el to èpic amb què descrius la força i l'empenta per tirar endavant per més difícils que siguin les circumstàncies.

  • SrGarcia | 24-07-2020

    Un relat que descriu una experiència intensa.
    M'agraden les circumstàncies temporals amb què ho descrius:
    "ocupa menys línies què les què he utilitzat per descriure el lloc."
    "No perdis ni un segon..."
    Malgrat que sempre hem de parlar amb relació al temps, em sembla que l'experiència descrita és intemporal.
    De vegades passa que l'eternitat és manifesta en un instant.
    Aquestes vivències són rares, però sovint determinants.

  • SrGarcia | 24-07-2020

    Em sembla que ja l'havies pujat i te l'havia comentat. Ho recordo perfectament, no crec que sigui un "déjà vu" ni que tingui la capacitat de viatjar en el temps. No és així?
    Em continua semblant molt bonic i delicat.

  • SrGarcia | 17-07-2020

    Impressionant poesia, Aleshores. El que descrius és totalment real, un sentiment anguniós que té tothom que no sigui un fanàtic (i d'aquests n'hi ha molts).
    El tema el trobo molt ben expressat, amb unes imatges potents i entenedores.

  • SrGarcia | 17-07-2020

    Del relat m'agrada molt el començament, el retrat de la dona que té ganes de ballar i també ganes de sentir-se desitjada.
    La resta és més previsible, tot i que està molt bé la comunicació sense paraules dels protagonistes.
    Tot el relat transmet sensació de calor i humitat, de xafogor; molt adient al tema.

  • SrGarcia | 17-07-2020

    Som la font, el sender, la meta i el camí. Com un manual d'autoajuda, especialment quan s'entenen els versos:
    "I quan veus que ja no res serà el mateix
    I tanmateix millor així."
    Trobo que hi ha una ambigua relació entre el personal i el social o comú en aquesta poesia. Millor així.

  • SrGarcia | 17-07-2020

    Aquesta poesia em sembla una molt bona representació del silenci i la intimitat.

  • SrGarcia | 17-07-2020

    He xalat moltíssim llegint aquest relat. Literatura de tebeo de la bona, tant de bo poguessis trobar un dibuixant que en fes un còmic.

    El relat està ple de detalls graciosos: la moció i la majoria absoluta d'ella mateixa, el desig de fugir amb els diners, el ressentiment contra l'electricista...

    Cashwoman és una gran heroïna, molt superior, per exemple, al galifardeu de Superman que porta els calçotets per fora, mentre la teva porta les calces per dins, com és preceptiu, elegant i púdic.

    Només em falta per veure l'increïble Hulk rescatant-la de l'hospital psiquiàtric. Em sembla que farien molt bona parella.

  • SrGarcia | 14-07-2020

    La complexitat dels nostres camins és infinita. És una meravella com descrius les múltiples capes i facetes que conformen una persona. M'agraden tots els aspectes de la poesia, que tal com es vol descriure, també forma un joc de miralls:
    "Totes les dones que porto"
    "El fons ancestral"
    "La sorpresa de trobar-me"
    L'enumeració caòtica
    I el magnífic final: "Complexa i plena".

    Una poesia que mostra una gran maduresa, tant humana com literària.

  • SrGarcia | 14-07-2020

    Em sembla un retrat molt ben fet el que fas d'aquesta senyora vídua.
    Hi ha molta tensió entre el desig i la necessitat de fer el paperot a la vista dels altres habitants del poble. Aquesta tensió em sembla el millor del relat. Cal dir que la vídua arriba a un bon compromís, encara que sigui una mica trist això d'haver-se de saludar secament en trobar-se pel carrer.

  • SrGarcia | 14-07-2020

    Trobo que seria un relat agradable de llegir, però l'ús d'algunes paraules li treu valor. Paraules com "calentón", "palote", "fulltime", i fins i tot "manso" en el sentit que li dónes.

  • SrGarcia | 14-07-2020

    Gaia com a idea és una cosa immensa. Limitats com som i aferrats als sentits, hem d'entendre aquesta immensitat en llocs concrets, llocs que ens manifestin allò que habitualment bo podem entendre.
    Trobo molt bé que el cant a Gaia vagi precedit d'una llista de llocs on aquesta se t'ha manifestat.

  • SrGarcia | 14-07-2020

    Molt bonics i irònics aquests relats tan breus. El que més m'agrada és "Tot per la pàtria"

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: