SrGarcia

13 Relats, 208 Comentaris
8224 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88

Últims relats de SrGarcia

Últims comentaris de l'autor

  • SrGarcia | 22-05-2020

    Moltes gràcies per l'aclariment. No m'havia fixat que estigués classificat com a biogràfic. Tanta metàfora em passa de llarg, pensava que parlaves d'egipcis de veritat.

  • SrGarcia | 21-05-2020

    Tota una vida comptada en aniversaris. És cert que la sèrie degenera, comença molt bé i acaba malament.
    Sense aniversaris per celebrar, potser li començarà a anar bé definitivament.
    Un relat amarg i esperançador.

  • SrGarcia | 21-05-2020

    Com que sóc un carallot de mena, m'he sentit plenament identificat amb aquests aforismes.
    Especialment m'agrada el segon. Això de fer un dia de l'orgull estúpid no ho veig mala idea. Igual que hi ha un dia de l'orgull gai, hi hauria d'haver un dia on poguéssim sortir a desfilar tots els enzes i cretins que poblem aquesta vall de llàgrimes. Jo sortiria.

  • SrGarcia | 21-05-2020

    Senyor Kefas, la seva erudició em sobrepassa. No veig que fa un aspirant a faraó treballant de bastaix i molt menys parlant en arameu.
    No sé si es vol referir a la llegenda dels orígens egipcis del cristianisme o a les heretgies monoteistes que van acabar tan malament.
    Com que no veig res clar, plego i deixo de dir bestieses.

  • SrGarcia | 21-05-2020

    Autèntic Kafka. Un món de silenci i de feines absurdes. Un feina sense explicacions i aparentment sense sentit.

  • SrGarcia | 20-05-2020

    M'ha cridat l'atenció el títol.
    Acció és una cosa que fas, per exemple mirar. Passió és una cosa que et passa, per exemple que et mirin. No sé d'on deu venir la confusió entre coses tan diferents.

    Completament d'acord amb els versos
    "racionalitzar és una estratègia
    per sobreviure."

  • SrGarcia | 20-05-2020

    Jo diria que falta context per entendre millor el relat.

    La noia que recull ferros és la que menysprea els altres. La mateixa que té els peus inflats. Qui són els es poden permetre dies de turisme? Aquesta mateixa va ben pentinada i la narradadora es creu inferiror i se sent lletja.

    Tot plegat costa d'entendre.

  • SrGarcia | 20-05-2020

    Sembla que hagis avocat tota la tristesa en aquest relat, al que amb prou feines n'hi cap una mica més. El dramatisme no pot ser més gran, és difícil llegir-lo sense sentir-se commogut.

  • SrGarcia | 20-05-2020

    La teva imaginació no falla mai. Aquest cal·ligrama triangular és ben original. Suposo que el narrador és el virus aquest.
    Tenint en compte que els virus no són considerats éssers vius, és ben difícil que puguin celebrar el seu naixement, ja que no neixen ni moren mai. Ara, celebrar poden celebrar el que vulguin. Em sembla que a ningú li agradaria ser el regal d'aquesta entitat (no m'atreveixo a dir-ne bestiola)

  • SrGarcia | 20-05-2020

    Un relat ben divertit i graciós. Aquest Bitel era un autèntic erudit, tot i que la seva principal font sembla que fos una imaginació desfermada. Espero que no us féssiu cap palla dins la piscina.

  • SrGarcia | 20-05-2020

    Aquesta vegada sí que no entenc res. Potser t'has excedit amb el culteranisme.

    Tampoc ajuda una gramàtica bastant aproximada, per exemple: "El desig del meu poble és més forta", no hauria de ser "fort", no puc veure la concordança de "forta"

  • SrGarcia | 20-05-2020

    M’agrada aquest aniversari tan afectiu on celebres el record de l’àvia i la tornada de les orenetes.

    Quan jo era petit no se celebraven els aniversaris de naixement, se celebrava el sant. Sospito que això de celebrar l’aniversari ho hem copiat dels protestants que, pobres d’ells, no reconeixen els sants. També ens han ensenyat altres celebracions, com les del Halouin, el Papa Noel, Sant Valentí i cosotes d’aquesta mena.

    En realitat podríem celebrar qualsevol aniversari, a més del naixement; per exemple, l’aniversari del primer cop que vam xafar la muntanya de Montserrat o de la primera vegada que vam menjar carxofes a la romana, però sempre serà millor celebrar el record de persones estimades, especialment si aquest record va lligat al renaixement de la vida i de la il•lusió.

  • SrGarcia | 15-05-2020

    M'hagués agradat que la sèrie "Contes del Raval" no s'hagués acabat mai, però el Brasil també és un bon lloc.
    El relat està molt ben escrit, sembla una història que podria representar en Robert de Niro.
    Com sols fer, el final és una potent el·lipsi, podem esperar moltes coses i cap de bona.

  • SrGarcia | 15-05-2020

    Una poesia amb regust oriental. Excel·lents els dos últims versos.

  • SrGarcia | 15-05-2020

    Veig que d'elegia has passat a la sàtira, tal com l'entenien Horaci i Juvenal, però l'alè èpic no et falta mai.
    No n'estic gaire segur de voler destruir enginys varis, virus, si pogués sí; nanotecnologia, tinc una idea poc clara sobre que és això.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: