SrGarcia

8 Relats, 102 Comentaris
5286 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96

Últims relats de SrGarcia

Últims comentaris de l'autor

  • SrGarcia | 14-05-2019

    Poesia de trobador, però de "trobar clus".

    Ardents metàfores, ritme pausat. Suposo que la dama ho entendrà millor que jo.
    La veritat és que no entenc els versos:

    "Pren un esqueix de la teua llum,
    es bugadeja per la meua finestra."

    Que vol dir "bugadeja"? Quin és el subjecte d'aquest verb, que va després d'un imperatiu?
    La poesia és així, ja ho sé; però fins i tot a la poesia hi ha d'haver rigor gramatical.

  • SrGarcia | 14-05-2019

    És el que més m'agrada dels versos que has pujat avui.

    És cert que no hi ha altre moment que el present, però tenim memòria; el record sempre ens juga males passades.

    No sé si seria millor viure en un instant etern; francament, no ho sé. L'enyor i l'esperança sempre faran que el moment present quedi devaluat.

    M'agraden l'expressió i el contingut. Bona poesia.

  • SrGarcia | 12-05-2019

    Perdona que sigui tan subjectiu en el meu comentari.

    Les teves paraules fan tremolar. Són les d'una dona abandonada. Em recorda el lament D'Ariadna en veure's sense Teseu. Un lament doblement trist: es veu abandonada i no sap el motiu. Si comença a pensar, potser en trobarà molts de motius.

    Una cosa és clara: Teseu era un calçasses i Ariadna una dona de veritat. Que no pateixi, arribarà Dionís; arribarà el déu; l'alegria més gran que podia haver somniat.

    Potser el meu comentari no té solta ni volta; sóc un borratxo, brut i malparlat. No ho sé fer millor, però aquest és l'afecte que m'ha fet.

  • SrGarcia | 10-05-2019

    Suposo que és un homenatge a Cesare Pavese i els últims versos que va escriure abans del suïcidi...
    En qualsevol cas, molt ben trobat aquest to que és preludi de la mort. Els estornells i l'esfinx trobo que són bones metàfores.

  • SrGarcia | 10-05-2019

    D'acord, Nil. L'únic problema que hi ha és que el pròleg no es veu a la primera pàgina, però sí a les següents. Per això pensava que l'havies tret; ja veig que no és així.

  • SrGarcia | 10-05-2019

    No sabia que as d'oros volgués dir, no ho havia sentit dir mai.
    Devia ser curiosa aquesta disfressada, suposo que es devien preguntar si anaves d'Apol·lo o de Dionís; amb corona d'heura potser semblaria més aquest segon.

    Em sembla que ja havies pujat aquesta poesia i l'havies retirat; veig que la tornes a posar sense el pròleg on parlaves d'un vestit de capellà que deixava veure la "clau de la sagristia". Una llàstima que ho hagis tret, em semblava molt enginyós.

  • SrGarcia | 07-05-2019

    La trobo una bona balada pamfletària (hi ha pamflets molt justos)

    Em sorprèn la paraula "bacs" al diccionari cvb no trobo cap accepció que s'adigui amb el context.

  • SrGarcia | 07-05-2019

    Molt bona mostra d'humor negre sense ferir ningú.

  • SrGarcia | 07-05-2019

    De vegades l'amor a una terra estrangera pot ser profund; és lògic equipar-lo a l'amor per una dona.

    Jo m'estimo Sicília, podria escriure els versos:
    "Si et torno a veure,
    et faré destrosses
    amb la meva lupara."

    Però com a poeta no dono gaire, ja ho veus.

    M'ha agradat molt la teva oda a la dona i a la terra.

  • SrGarcia | 07-05-2019

    Completament d'acord amb els companys. Dues coses:

    1.- És relats en català. No en castellà (això no m'importa gaire)

    2.-(M'importa més) A tots ens agrada ser a la primera pàgina (la més llegida); si ho has d'omplir tot amb els teus versos, podríem fer el mateix i dividir un relat en quinze parts.

    Cal tenir sentit comú, dona; cal pensar en els altres.

  • SrGarcia | 06-05-2019

    Una versió ben original de la llegenda.
    Sovint em miro el programa "Forjado a fuego" i això de tocar la flor amb l'espasa sembla el que allí en diuen "tractament tèrmic", però no he vist mai que ho fessin amb flors, encara que siguin flors de neu.
    Al meu poble al llangardaix li diem "Fardatxo", una paraula ben curiosa.

  • SrGarcia | 06-05-2019

    Engrunes de vida, com el teu nom.
    Una història ben casolana i senzilla.
    M'ha agradat l'ús de la paraula "palanca", jo la desconeixia amb aquest sentit fins que vaig fer una excursió pel Llobregat.
    M'ha sorprès l'ús de la paraula "rabosa", pensava que per aquí en dèieu "Guineu".
    Que la nena faci un traguet de vi és molt de l'època, ara posarien el pare a la presó.
    També és molt de l'època el fet que la nena tracti a son pare de vostè. Tinc entès que això ara ja no es fa.

  • SrGarcia | 26-04-2019

    Moltes gràcies pel teu comentari.

    L'argument de "L'etern amant" et pot semblar poc creïble, però és l'adaptació de la novel·la de Dostoievski "L'etern marit", per això en faig referència.

  • SrGarcia | 23-04-2019

    Que bo, que bo.

    Confesso que en un primer moment no he entès res, però gràcies a la meva afició a la literatura d'espies (Mortadelo i Filemón, especialment) he arribat a entreveure coses magnífiques.

    Sí senyor, dediquem-nos a escriure velades al·lusions els uns als altres, diguem coses però que no sembli que les diguem.

    M'apuntaria a aquest joc amb entusiasme.

  • SrGarcia | 23-04-2019

    Sembla com si la poetessa i la novel·lista haguessin fet intercanvi de parelles.

    Dona... més moderació, tampoc cal ser tan depravat.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: