SrGarcia

10 Relats, 145 Comentaris
5873 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Últims relats de SrGarcia

Últims comentaris de l'autor

  • SrGarcia | 08-12-2019

    Senyor Nil: em sembla que he entès bé el significat de la paraula "Brutal". Segons l'accepció del diccionari:"d'una violència salvatge.". El relat és així.

    Senyora Canela Fina: em diu "totes les dones tenen dret a la promiscuïtat si així ho desitgen el problema és quan busquen amor i l'anomenen sexe".
    No sé que dir. Les dones teniu drets igual que qualsevol.
    Molts anys de la meva vida vaig ser jugador d'escacs (dolent) vaig aprendre que la tàctica i l'estratègia valien tant com el joc psicològic.
    Afegeixes: "confusions que es poden permetre en moments complicats de la vida, no creus?" Sí, ho crec. També crec que confusions, com menys millor. És cosa de tàctica; se sol entendre que les dones en sabeu més. Ja es veu que no sempre és així.

  • SrGarcia | 08-12-2019

    Jo no puc dir res, no he vist cap de les dues pel·lícules i només em puc guiar pel que expliques.
    Suposo que sabent de què va la cosa es veuria millor l'entrellat. Ara, la sàtira em sembla ben trobada.

  • SrGarcia | 08-12-2019

    El Nil, sempre tan agut, en diu "Brutal"; li alabo el gust.
    Aquesta noia potser era una mica massa promiscua. Li recomanaria una mica de tranquil·litat, una paciència de caçador. No es pot matar tot el que és gras; cal paciència, s'ha de caminar pels camins del temps al centre de l'ocasió.
    Em sembla que l'actitud de la protagonista té un nom en psiquiatria; no sé ni vull saber quin és.

  • SrGarcia | 08-12-2019

    Trobo que el relat està ben escrit.
    La descripció dels fets és ben suggestiva. Però l'argument trobo que és massa curt.
    El relat es podria resumir així: "Interrompen dues noies que estaven a la feina".
    Em sembla que haurien de passar més coses.

  • SrGarcia | 08-12-2019

    Intens, poètic i trist
    Les bessones sempre seran unes nenes, això és el que recordarà. Però el nombre dels lledoners que acaba de contar no el recorda. Tornarà a contar els lledoners, però les bessones ja mai més seran unes nenes.
    Paciència, sí; però no n'hi ha prou amb paciència.

  • SrGarcia | 08-12-2019

    No he pogut deixar de pensar en els versos de Machado:

    "El ojo que ves no es
    ojo porque tú lo veas;
    es ojo porque te ve."

    Els ulls són la millor metàfora de l'ànima; qui parla dels ulls, parla de l'esperit.

    Una poesia molt bonica. M'han agradat molt tots els versos excepte el que diu:
    "Ulls que al•lucinen", no em preguntis per què.

  • SrGarcia | 08-12-2019

    Per una vegada oblides les teves excursions tan meritòries per Catalunya.

    Aquest relat és molt divertit i molt just. Certament les coses passen així. El metge es deu a la seva professió, sigui qui sigui el seu pacient i hagi fet el que hagi fet.

    Em consta que el personal sanitari s'hi troba en aquestes situacions. Em consta que sempre preval la professionalitat.

  • SrGarcia | 08-12-2019

    Un gran tema literari aquest del doble d'una persona. Em recorda Dostoievky i la seva novel·la "El doble". Molts altres l'han tractat.

    Un relat molt ben escrit. M'han cridat l'atenció les expressions intensament poètiques: "Estava amuntegat sobre si mateix" i "Aquell dia l'aire era tímid".

    Si t'hagués de fer algun retret, et diria que la paraula "mateix-mateixa" es repeteix massa vegades, però veig que això forma part de la retòrica tant com de la trama. Un és el mateix sempre, excepte quan no ho és.

  • SrGarcia | 08-12-2019

    Molt ben lligat aquest relat.
    És cert que els capellans ho aprofiten tot i no deixen res per verd.
    Fe i esperança és una bona unió de virtuts, manca la caritat; potser el capellà, no crec que sigui la sogra.

  • SrGarcia | 06-12-2019

    Amable senyor Lluís:

    Del vostre primer relat m’ha semblat entendre que la humanitat sobreviu, sigui quin sigui el nivell de desenvolupament tecnològic de què gaudeixi. Potser a algú pot impressionar el pas de la tecnologia actual a l’anterior a la invenció de l’arc. A mi no m’impressiona; m’impressiona la supervivència.

    Al segon relat sembla que us espanti l’ús de la tecnologia per a treure punts negres de la cara; jo també sóc partidari de l’artesania i de fer-ho a mà. No cal patir. Fins i tot amb aquests aparells sobreviurem.

    I si no sobrevivim les persones, tampoc passa gran cosa; algú sobreviurà. M’agrada pensar que seran els calamars.

  • SrGarcia | 04-12-2019

    M'ho sembla a mi o hi ha alguna discrepància entre aquest article i l'anterior de la succionadora?

    Igual que l'escriptura ens fa perdre memòria, l'aparell de succionar punts negres ens fa perdre habilitat per a una feina tan delicada, que, sorprenentment, alguns troben satisfactòria i tot.
    Però no passa res, sobreviurem, tal com dius en aquest article.

    Una ironia molt apreciable en els dos relats.

  • SrGarcia | 03-12-2019

    T’he fet cas i ho he buscat al Google. Em sembla molt interessant, no n’havia sentit parlar mai.
    Suposo que la paraula “fantotxe” és l’adaptació al català del seu nom.

  • SrGarcia | 03-12-2019

    Fa poc vaig passar per La Almunia de Doña Godina i vaig veure que feien un festival de cine dedicat a Florián Rey, el seu fill més il•lustre, el geni de l’espanyolada.
    Per desgràcia vivim a un país on la literatura picaresca i costumista són bastant comuns, però és que la cosa s’hi presta.
    M’ha agradat aquest relat, de picaresca costumista passada pel surrealisme; més semblant a “La escopeta nacional” que a “Nobleza baturra”.
    És bonic veure com l’alcalde va canviant el nom fins a semblar-se a Dorian Gray i sembla inevitable que li passi el mateix que a ell.
    La trobo una interpretació molt imaginativa de l’obra d’O. Wilde.
    El nom del poble també m’ha estranyat. N’hi ha molts de topònims pintorescos, però Benifotrem ja em semblava excessiu. He vist al Google que és un poble inventat, de pel•licula. Segur que t’has divertit molt escrivint el relat, jo m’he divertit llegint-lo.

  • SrGarcia | 28-11-2019

    Una bona descripció de les coses que passen als pobles, no sempre tan bucòliques com es diu. Molt ben lligat amb la independència i generositat de la protagonista i amb la mala vida que el vidu i l'orfe es veien obligats a dur.

    Al meu poble una truja es diu "una verra"
    i una cort "una soll" (i de vegades "un asoll").

  • SrGarcia | 28-11-2019

    El que més m'agrada és aquest ritme lent, solemne, tan adient a l'expressió de pèrdua i remordiment.
    Trobo curiós el sentit de la paraula "enllorar". Per a mi seria una pronunciació poc acurada del verb "enyorar". De fet és així com ho diria si parlés.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: