SrGarcia

12 Relats, 176 Comentaris
7043 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Últims relats de SrGarcia

Últims comentaris de l'autor

  • SrGarcia | 16-02-2020

    Moltes gràcies. Nil. La llegenda de Sant Sadurní no la coneixia; m'ha agradat molt tenir-ne notícia. En realitat m'expliques una història de sadisme per part del Sadurní i de masoquisme per part de la seva muller. Això t'ho poden fer una vegada, però no més.

    Em sembla que aquestes històries donen per a molt. Potser l'Eric Martinez en podria treure suc

  • SrGarcia | 16-02-2020

    No hi ha cap dubte que Reus és el centre del món. On ara hi ha el conservatori abans hi havia una discoteca i totes les festetes de l'institut les fèiem allí.
    Com ha canviat el carrer Llovera, com hem canviat tots. Ara sento violins i contrabaixos, abans veia les noies i el seu somriure acollidor.

  • SrGarcia | 16-02-2020

    Parles de tres pecats, amb tota la raó del món.
    Hi ha altres pecats: la supèrbia és el pitjor de tots. També hi ha pecats sense nom: la conxorxa, el fet de tapar-se els uns als altres, la màfia. Potser aquest el pecat tan abominable que no té ni nom, al que es refereix la companya Viladoms.

  • SrGarcia | 16-02-2020

    Recordo la sèrie "Kunta Kinte", molt bona, extraordinària.
    El teu relat m'ha recordat la llegenda de Lady Godiva i el seu suplement, Peeping Tom. En castellà és "Mirón", en francès, "Voyeur", el traductor de Google diu que en català és "tafaner"; jo dubto que aquesta paraula sigui equivalent a la castellana i francesa.
    Al meu poble no diem "Tafaner", diem "Xafarder", i realment és una altra cosa.
    Suposo que això d'espiar és un desig atàvic, una cosa que sempre hem volgut fer i quan realment ho fem ens en recordem per sempre.
    M'agradaria escriure un relat sobre Lady Godiva i Peeping Tom, però no se m'acudeix res.

  • SrGarcia | 15-02-2020

    Perdona. La frase literal d'Adam diu: "Si T'agarre, t'espatarre". Que Bernat Baldoví em perdoni.

  • SrGarcia | 15-02-2020

    Doncs sí que era una carrinclonada tot això...

    Dues coses m'han agradat: "Parlava en castellà...posava com exemple Eva". M'imagino a Eva parlant en castellà i a Adam dient-li: "Si t'agarre, t'esparre"; tothom sap que el paradís terrenal va ser a València (a Favara, en concret; Bernat Baldoví és indiscutible).

    També m'agradat que les noies no havien sentit parlar de pecats fins que les monges els hi explicaven... els donaven idees, com qui diu. Tampoc eren tan dolentes les monges, eren l'internet de l'època.

  • SrGarcia | 15-02-2020

    Trist relat sobre decadència. La veïna es preocupa de coses amb poca importància; en veure la cara d'en Pepe se n'adona de la veritat; se n'adona potser del que li espera; en Pepe és un mirall, et torna la teva imatge.
    Trobo que està molt ben escrit, que t'ensenya les coses sense dir-les, però el significat em sembla patent.

  • SrGarcia | 15-02-2020

    M'agrada aquesta descripció d'un do ben inútil; almenys sabés predir el número de loteria...
    El seu do la farà desgraciada; el do és més aviat un càstig, sense que lla hagi fet res per a sofrir-lo. Potser tenien raó les monges, si has de dir una mentida, que sigui ben grossa, però les veritats, millor callar-les.

  • SrGarcia | 15-02-2020

    Intensa i pessimista analogia sobre la vida a la ciutat i el toll dels capgrossos. Potser sí que acabarem així, potser no, d'altra manera no hi hauria granotes.
    Una vegada, de petit, vaig agafar un cap gros i el vaig posar al safareig; vaig anar veient tota la seva metamorfosi; no recordo com va acabar la cosa, sospito que no gaire bé per la jove granota.
    Per dur que sigui dir-ho, la cosa és sobreviure. Trobo que tota la prosa poètica tracta d'un impuls de supervivència al que, malgrat tot, ens hem d'aferrar.

  • SrGarcia | 15-02-2020

    M'agrada que tornis a repetir els personatges dels bessons cruels, com una marca de la casa.
    Un relat brut i escatològic; no li auguro gaire èxit, la veritat; aquí tothom és molt primmirat.
    En Carles Valderrama va ser molt literal en donar indicacions sobre les joies. També va quedar clar que si t'apunten dues navalles, millor no anar amb enigmes.
    També m'agrada que per una vegada el protagonista n'hagi sortit ben parat. El pobre Joan s'ho mereixia.

  • SrGarcia | 06-02-2020

    Urkc-Eduard |: em sembla que havíem escrit al mateix temps la meva resposta i el teu comentari, per això no t'he citat. També et dono les gràcies.

    Això del "trobar car" no ho havia sentit dir mai; he vist que hi havia un "trobar ric", no sé si és el mateix. De totes maneres, trobo que ets el més semblant a un trobador que hi ha a Relats en Català.

  • SrGarcia | 06-02-2020

    Moltes gràcies pels vostres comentaris.
    Kefas: escrius uns comentaris tan bons que superen el relat comentat.
    Perla de vellut: no m'agraden les notes ni els concursos.
    Nil: Sí, és una sàtira de la cara fosca de les relacions familiars.

  • SrGarcia | 05-02-2020

    Va ser un dilluns trist, sí. A l'alçada de la tristesa que provoca la divisió, l'atenció de cadascú a la seva capelleta.

  • SrGarcia | 05-02-2020

    Un publicista ben aprofitat. Suposo que la pàgina a què et refereixes no és aquest, Relats en Català; en aquest cas això seria intolerable; si ha de copiar algú que vagi a copiar desconeguts.

  • SrGarcia | 05-02-2020

    Divertidíssim tot aquest catàleg de pecats amb un final francament inesperat.
    Segur que és un bon confessor, no li deu costar entendre els pecats dels penitents.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: