SrGarcia

6 Relats, 56 Comentaris
3965 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94

Últims relats de SrGarcia

Últims comentaris de l'autor

  • SrGarcia | 18-01-2019

    És veritat tot el que dius, i a més es de Xerta, un poble inverosimil, terra d'inundiació.

  • SrGarcia | 18-01-2019

    Una bona versió del "Cipote de Archidona". La llàstima és que no hi hagués al davant una senyora iracunda.

  • SrGarcia | 30-12-2018

    Santa Llùcia és universal, encara que només fos per ser la patrona de Siracussa, ciutat siciliana, terra d'Arquímedes, el gran savi. Sicilia és l'univers, santa Llúcia mai podrà deixar de ser la santa de tots; la santa il·luminada, la que hi veu sense ulls, la santa dels poetes.

  • SrGarcia | 30-12-2018

    Montserrat, això no pertoca a les teves narracions amables i simpàtiques. Això ès molt dur ,dur i molt trist ,trist; real, real Tens molts registres. Segueix així.

  • SrGarcia | 30-12-2018

    També hi ha alguna companya que permet que li toquis els pits, i posats a fer que li llepis la figa i posats a fer...
    Aquests sopars tenen el que tenen... sorpreses.

  • SrGarcia | 30-12-2018

    Ahir vaig anar a veure el pessebre dels estels, al poble abandonat de castelló, municipi de Vandellòs; un pessebre i una mostra d'oficis antics. Entre ells hi havia un paleta que estava construint una cabana de pedra seca. No es perd l'ofici, no cal patir.

  • SrGarcia | 30-12-2018

    Un drama polisintètic. Molts nivells de lectura. M'agrada, Gasset.

  • SrGarcia | 15-12-2018

    Si em bec quatre copes de conyac també tinc una sensació de certesa gran.

  • SrGarcia | 27-11-2018

    Sense entrar en el contingut; m'agraden aquests poemes de ritme pausat, lent. Un ritme com d'acaminar. (el contingut també m'agrada).

  • SrGarcia | 23-11-2018

    Montseblanc, el teu comentari em sembla una mica ingenu, perdona que t’ho digui.

    Els homes som superbs i vanitosos. Si ningú sabés que has fet, tindries raó; però hi ha la cosa que et diguin... aquella lletja. Molts prefereixen morir de gana que passar per aquí.

    Per altra banda això és una exageració del que explica Heròdot a la seva “Història”, no m’invento res.

  • SrGarcia | 23-11-2018

    A mo tembé m'ha fet riue.

  • SrGarcia | 21-11-2018

    Sovint un sol vers et fa estimar tota una poesia; en aquest cas ha sigut el vers "València i les teves cames". Tota una troballa, magnífic.

  • SrGarcia | 21-11-2018

    Un relat molt dur, a pesar de les aparences: mai en parlava amb la família, no haurien volgut un moro com a parella de la filla, va desaparèixer (s’entén que sense dir res), es va casar amb la núvia (s’entén que la que tenien aparaulada), no encaixaven bé un musulmà i una catalana, no era gaire bona dissenyant cases, al viatge de nuvis va veure Petra i el va recordar.
    Certament, Petra és fantàstica. També recomano Santa Sofia, com ha escrit la companya. També Alberobello, per arquitectura popular. Hi ha molts llocs bonics al món; també hi ha molts homes, ningú que no puguis oblidar.

  • SrGarcia | 21-11-2018

    Certament, Montserrat, m'agradat l'expressió "aigua de mudar". A la meva infantesa només la bevíem els malalts o en ocasions molt especials. És tal com ho dius.

  • SrGarcia | 20-11-2018

    Hagués pogut anar a Ravenna, també.
    Santa Sofia és un dels edificis més bonics del món.
    No m'estranya que la constructora reviscolés i tornés a veure la seva obra.
    És una llàstima que no creguem en la reencarnació. T'asseguro que jo una de les coses que faria és tornar a somniar a la millor església, al millor edifici, a Santa Sofia.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: