SrGarcia

15 Relats, 253 Comentaris
10159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87

Últims relats de SrGarcia

Últims comentaris de l'autor

  • SrGarcia | 06-10-2020

    Els miralls o espills sempre ens han fascinat, formen una projecció, no ben bé idèntica, de nosaltres mateixos. Però aquesta projecció de vegades és l'únic que podem veure; per exemple, no ens podem veure les orelles, si no és en un mirall. Així un espill és vist com una forma de coneixement d'un mateix.
    Deia el savi "Coneix-te a tu mateix", si no ens podem ni veure les orelles, com ens hem de conèixer? L'espill és la nostra imatge reflectida en els altres, aquesta és l'única manera.
    Una persona en reflecteix una altra; el reflex de dues persones és com el desig que les dues siguin una sola i s'hagin de conèixer en una mirada aliena.

    L'únic que em sobta és la introducció de funcions trigonomètriques a la poesia.

  • SrGarcia | 06-10-2020

    Ja crida l'atenció l'aparició dels tres artistes, Picasso, Gaudí i Ricard canals, però a mi, particularment, m'ha agradat més l'aparició del restaurant La campana i el seu amo Peter, he hagut de rebuscar pels teus relats, no recordava ben bé a quin sortia la fundació del restaurant i ho he trobat al conte "Anònim".
    Està molt bé això de fer sortir personatges i llocs inventats en altres relats.

    Sobre el significat del conte no n'estic segur, les frases de Gaudí i Picasso que cites són molt conegudes, però em costa de veure quin sentit agafa l'última frase sobre copiar i robar. Vol dir Picasso que Gaudí ha copiat (robat) del quadre de Leonardo les formes de les torres de la Sagrada família?

  • SrGarcia | 02-10-2020

    Veig que tens el dia de barques i llaüts. Aquesta poesia té molt sentit en navegació marítima, no tant en navegació fluvial on el camí és únic.
    Mai m`ha agradat la navegació per mar, massa camins, massa opcions, massa dubtes.

  • SrGarcia | 02-10-2020

    Quan era petit veia els llaüts des del pati de l'escola. Si anaven riu amunt, sirgaven amb mules. Ja molts anys que no van riu amunt i avall i que vagin de vora a vora només en queden a tres pobles (Flix, Garcia, Miravet). Pensar que ens oferirà el futur sempre és un risc, però s'ha de fer.

    Em sembla que seria un bon tema per l'admirat Antonio Mora.

  • SrGarcia | 02-10-2020

    Una bona mostra d'humor negre, Montseblanc.
    A aquest home tan arrogant potser li haguessin vingut bé unes quantes bastonades, abans de dir que la seva dona no feia res i no tingués en compte la malaltia que patia.

  • SrGarcia | 28-09-2020

    Extraordinari aquest "En català si us plau", posat en el context d'aquest assaig.
    Totes les paraules en anglès, aquí a Relats en Català, són més soroll que paraula, fins i tot és dubtós que les escriguin persones.

    S. Espriu descriu molt l'efecte d'algunes paraules:
    "..., i ara m’omples
    de buida, densa, sorollosa
    argila de paraules,
    fins a fer-ne un insalvable mur."

  • SrGarcia | 26-09-2020

    Una poesia molt delicada. Veig que aquesta vegada el teu gust per la matèria ha passat als colors. Tots els colors són al blanc, fins i tot els no espectrals els podem treure d'allí.
    Les parpelles plenes de blanc, de tots els colors, una bona imatge.

  • SrGarcia | 22-09-2020

    Una descripció molt bonica d'allò que sempre s'ha dit una ciutat utòpica.
    Les utopies sovint fan tremolar. La perfecció és cosa aliena als humans, el desig de trobar-la sovint ens porta a viure un malson.
    Molt ben descrit i explicat

  • SrGarcia | 10-09-2020

    Les figures retòriques potser se t'han resistit; totes excepte l'anàfora, tant en aquest relat com en l'anterior. Es veu que li has trobat gust a la cosa de la repetició.

    L'escriptura en primera persona mostra i al mateix temps amaga moltes coses sobre la personalitat del narrador protagonista, sembla un assassí carregat de manies. Aquí ja es passa de l'humor al simple terror; sembla estrany que hi pugui haver una distància tan curta entre el dos.

  • SrGarcia | 10-09-2020

    M'agrada la repetició de la mateixa frase al començament dels primers paràgrafs.
    Un humor molt negre, no podia ser d'altra manera en barrejar aquest mestre de tan escassa vocació amb aquests estudiants tan cruels.

  • SrGarcia | 10-09-2020

    Molt bonica la descripció de l'ambient sòrdid: "Un calder de sexe i sífilis".
    Havia cregut que el nom de la plaça del dubte era inventat, massa bonic per a ser real, però ho he mirat al Google Maps i he vist que era ben real.

    Tot el relat està submergit a una atmosfera d'angoixa, d'una irrealitat que acabes prenent com molt real.

    Veig que per aquesta vegada, sense voler, hem coincidit en la cosa del canibalisme.

    Al final tot torna a ser versemblant i casolà, però més esgarrifós, ja que sabem que és allò que menja el brigada.
    Gran personatge el brigada, m'agrada que vagi apareixent a diferents relats.

  • SrGarcia | 10-09-2020

    No sé si ho entenc bé. Em sembla un pas de les formes de relació virtual a la relació física, com una metàfora i una paròdia política.
    Si és així trobo que la metàfora està molt ben buscada. Si és d'una altra manera, ja no sé què dir; clar i transparent no es pot dir que ho siguis gaire.

  • SrGarcia | 01-09-2020

    Un plany en molt poques paraules. Per força hauran de ser més llargs els comentaris que el mateix haiku.
    "Aroma a oblit", no deu ser gaire bo aquest aroma, però se't pot enganxar com una segona pell.

  • SrGarcia | 01-09-2020

    Un relat divertit, tot que té un fons dramàtic. Aquesta obsessió per netejar i desinfectar i pensar que potser ho hem fet malament és una cosa que li ha passat a molta gent.
    Millor agafar-se les coses amb un somriure.

  • SrGarcia | 01-09-2020

    Un relat molt ben escrit, misteriós; hi ha moltes coses per explicar, suposo que hi haurà moltes maneres d'entendre'l.
    Per la meva part, crec que la buidor de l'home és deguda a la crueltat de la dona; dir-li "no et necessito", després de dir-li "t'estimo" pot deixar buit qualsevol.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: