SrGarcia

13 Relats, 192 Comentaris
7711 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Últims relats de SrGarcia

Últims comentaris de l'autor

  • SrGarcia | 05-04-2020

    Acabo de llegir al teu perfil: "Per cert el català no és la meva llengua materna, teniu paciencia."
    Tindrem paciència, però no sobraria un bon corrector. Jo uso "Language tool", em va molt bé.

  • SrGarcia | 05-04-2020

    Aquest relat m'ha fet meditar sobre que és un relat i que és escriure bé.
    El teu relat està molt ben escrit.
    L'argument es podria resumir: "Vam anar al restaurant xinès i em va follar fins que li van suar les dents".
    El teu relat i el meu diuen el mateix, el teu ho diu molt ben dit, el meu és una bretolada.

  • SrGarcia | 05-04-2020

    La historia és sugestiva, no hi ha cap dubte.

    Algunes expressions la fan malbé: "sempre m'he sentit molt còmoda desnuda" Desnuda?
    "En serio?"
    "em vaig desilusionar vore que la noia s'havia tornat a dins". "Vore" està bé, "s'havia tornat" canta molt.
    "notava com la seva polla dura"... polla?
    "llepant-me desde el ano fins al clítoris". Coma mínim podria ser "l'ano", però ni així.
    " El seu cos xocant contra la meva." Contra la meva quê?
    "mès fort, joder mès fort!" Joder...
    " Els vaig enviar un beso amb la mà." un beso.

    Un arreplec... Una llàstima fer malbé una història tan bonica.

  • SrGarcia | 03-04-2020

    Collons, quin final. Aquí sí que t'has lluït. Es podia esperar qualsevol cosa, però no això.
    Molt bé, com sempre; i jo diria que cada vegada millor.

  • SrGarcia | 03-04-2020

    Impressionant, Martinez. Contrasten la crueltat del policia i l'empatia de l'Aina.
    Es veu molt bé el sentit de comunitat que tenia la gent del barri. Són capaços de posar-se d'acord per venjar el greuge que havia sofert un dels seus veïns, un dels més febles.

  • SrGarcia | 03-04-2020

    Sempre fàcils de llegir, de lectura agradable. Una escriptura àgil i sense floritures.
    Un argument molt ben trobat, ben descrit aquest vampir del raval, des del punt vista del policia que el perseguia.
    Un final obert que et deixa amb ganes de més.

  • SrGarcia | 03-04-2020

    Una paradoxa, aparentment. La mare naturalesa es comporta com una madrastra de conte. Potser a ella tant li fa allò que ens passi, potser ens hem precipitat en dir-li mare.
    Les deesses de la naturalesa al paganisme, com ara Diana o Artemis, eren cruels, salvatges, homicides i verges. Poc els importava la humanitat.

    Ara bé, ens venjarem, sí. No sabem sobre qui caurà aquesta venjança, però ens venjarem.

    Un magnífic poema amb un gran final.

  • SrGarcia | 03-04-2020

    Es pot escriure en primera o tercera persona, però sempre hi ha la possibilita, dins de la primera persona, de dirigir-te a algú, tal com fas amb mossèn Cinto. Aquesta imprecació directa dona força a la poesia, et fa sentir com si fossis el poeta a qui et dirigeixes.
    Una exhortació a la llibertat, a un home que la va buscar malgrat estar lligat per la cotilla de la disciplina eclesiàstica.
    Trobo que queda molt ben expressada la teva mentalitat en la següent estrofa:
    "No podràs veure Déu i seguir vivint
    Així és escrit, Semele rau a l'Hades bé ho sap
    No vulguis veure el rostre de déu
    És arreu, multiforme vistent, delatant-se a cada moment"

    Segur que mossèn Cinto estaria d'acord amb tu en tot.

  • SrGarcia | 03-04-2020

    El teu habitual to èpic posat al servei d'una causa noble, justa. Sembla un discurs a soldats, i potser ho és

  • SrGarcia | 03-04-2020

    Un conte infantil deliciós. Inventar contes per entretenir la canalla és una de les bones maneres d'usar la literatura i la imaginació.
    Està bé això que les bèsties no es preocupessin d'anar a escola. Potser tots els animals que surten són una metàfora, una analogia.
    Contentes deuen estar les teves nétes de tenir un avi poeta i tan imaginatiu.

  • SrGarcia | 03-04-2020

    Del tot realista, fins i tot costumista. Sort encara si poden baratar un cap de setmana al balneari per la commemoració del gol.

  • SrGarcia | 03-04-2020

    M'agrada aquesta poesia que comença amb un ritme lent i solemne, però es veu trencat per versos curts. El ritme es va accelerant cap al final, com una primavera que deixa pas a l'estiu.
    M'agrada el vers "La terra prenyada de bogeria..." L'esclat de la primavera és una bogeria, sí; un impuls vital irracional que ens anuncia amb flors la plenitud del fruit que ens ha d'alimentar. Beneïda bogeria...

  • SrGarcia | 29-03-2020

    Un relat molt trist i amb profusió de sentiments, no sempre positius.
    L'ús del narrador en primera persona et permet anar descobrint les coses a poc a poc, tal com ho fa el protagonista-narrador.
    Un final inesperat que et fa lligar tot allò llegit anteriorment. Una relació potser una mica tòxica que fa que sigui un destí mortal allò que en altres circumstàncies seria un motiu d'alegria.
    L'únic que no veig clar és que l'hagis classificat com a "Ciència-ficció".

  • SrGarcia | 22-03-2020

    Moltes gràcies, xiquets. Agraeixo de tot cor els vostres comentaris.

    Aprofito l'avinentesa per agrair també els comentaris dels nostres estimats trolls, ja veig que pugen de nivell.

  • SrGarcia | 21-03-2020

    Un relat certament terrorífic. Presentes l'artemisa com una víctima (sense dir-ho, però donant-ho a entendre) i mira per on peta...
    Un bon cop això del daltonisme de la pintora; jo en vaig conèixer un de pintor daltònic, pintor de parets; és sorprenen en un artista.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: