Foto de perfil de srta_squitx

srta_squitx

58 Relats, 60 Comentaris
18822 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.
I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.

P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.

Últims relats de srta_squitx

Últims comentaris de l'autor

  • srta_squitx | 21-03-2018

    ... ni masses "floridures" el teu poema m`ha arribat. De tant en tant les paraules clares, concises i directes resulten ser les més poètiques. Per a mi poesia és igual a emoció, i per provocar emocions es pot jugar amb les paraules de moltes maneres, i molts cops la senzillesa és la millor combinació. M`encanta el teu: "l`amor ho pot tot sense xisclar". L`amor també es vesteix de senzillesa i veritat com el teu poema. Salutacions!

  • srta_squitx | 18-03-2018

    dins la meva curta (llarga) vida el despertar-me aviat, molt abans del que toca, ha estat una mena de ritual per a mi. Els primers minuts del dia quan et lleves del llit però no despertes del tot sempre els he trobat molt especials. Ja amb 17 anys, quan vaig començar a treballar, sempre em llevaba un parell d`hores abans... els pares em deien que estava boja! sobretot la mare, però no ho podia explicar amb paraules, era un plaer per a mi "perdre" una hora d`embadaliment abans de la feina. I aquest despertar precoç s`ha convertit en un hàbit. La realitat sempre la tenim al nostre voltant, aïllar-nos d`ella ADESIARA (m`ha encantat aquesta paraula gràcies per ensenyar-me-la!) és un goig i alhora, en el meu cas, una necessitat. La hipersensibilitat té les seves coses...
    Un plaer i un gust que em comentis! Gràcies

  • srta_squitx | 16-03-2018

    Doncs m`alegro que el tema del meu relat t`hagi servit d`inspiració per fer un nou poema, jo també volia fer-ne un sobre els maniquins però el tema em va atrapar tant que no podia reduir-ho a quatre versos... segur que tu com a maniquí tenies una mirada més lluminosa!

    Ah, i Bernard Faucon... no té una mica de fixació amb els maniquins dels més menuts?... és una impressió però hi he vist molta pell de plàstic i pell humana bastant jove... no sóc gens però gens puritana però... i ho deixo així, en punts suspensius...

    Salutacions i moltes gràcies per valorar el meu relat!!

  • srta_squitx | 22-02-2018

    Confesso que l`he hagut de llegir dues vegades aquest teu relat... el final m`intrigava, la noia vestida de negre que no parla, quin misteri... podria ser la noia amb qui volia compartir l`eternitat, en aquest cas (si he entès bé el final) podríem dir que desig acomplert! M`ha agradat llegir-te.

    I gràcies per comentar-me, tan de bo la fantasia tingui un forat per a tothom.

    Salutacions!

  • srta_squitx | 19-01-2018

    Quina descripció d`un moment tan ben feta. M`encanta, fas que es visquin les sensacions d`aquesta mare en primera persona. Un relat molt entranyable i commovedor, m`ha agradat molt! Abraçades.

  • srta_squitx | 08-01-2018

    Quina preciositat de poema... bonic i intens. Res més a dir a part de "uff"!

  • srta_squitx | 07-01-2018

    t`agraeixo el comentari al meu relat, que t`hagi agradat. Dir-te que a mi m`ha agradat aquest escrit teu, sobretot al final quan dius que es miri endins, més enllà del nom... som molt més que un nom, sempre ho he pensat! Molt maco.

  • srta_squitx | 31-12-2017

    La teva reflexió té quelcom diferent que m`ha agradat molt, sobretot quan dius que ets el camí...que bo aquest pensament, i com a partir d`aquest surgeixen noves i diferents preguntes.Alguna estoneta em dedicaré a pensar-hi... si sóc camí qui em transitarà...molt bo!

    pd. el que no he entès gens és el títol... Ma t`haig?? segurament se m`escapa alguna cosa però no en tinc ni idea quina és!

  • srta_squitx | 06-12-2017

    i per això no vaig aclucar els ulls... per no deixar-me endur per l`emprenta de la bellesa que ens rodeja, i perquè quan hagués acariciat amb els meus dits les esponjoses crestes de cotó m`hagueren vingut ganes d`atravessar-les i volar-hi més enllà (el que tendeixo a fer massa sovint!:)). Escuet i concís per variar, aquest dia tocava això.
    Per cert, el teu comentari ja de per si és un relat en tota regla, has complementat el meu amb el que jo no vaig voler escriure... que bonic!

  • srta_squitx | 05-12-2017

    t`estic molt agraïda pel teu comentari. Sempre escric per a mi, buscant el resultat que més em satisfà i que millor reflecteixi l`impuls que em fa escriure, si un cop aconseguit això, a més, resulta que també satisfà a algú altre per a mi és un immens plaer. Moltes gràcies per les teves paraules. Una abraçada, Anna.

  • srta_squitx | 03-12-2017

    Hola, saps que tu defineixes molt bé què és la poesia? Tot i que no tota la poesia ha de parlar de l`amor... Em dius que no t`aclares sobre la vida en prosa i la vida en poesia del meu poema, jo crec que no s`hi ha de donar masses voltes sobre si les meves frases contenen axiomes absolutistes sobre què és una cosa o l`altre...més que res perquè no n`hi han...
    Sols volia expressar un sentiment d`un moment concret. En el meu poema la prosa equivaldria al pensament i la poesia al sentiment (metafòricament), res més.
    Pots no fer ni agradar-te la poesia i tenir molt sentiment, evidentment! Hi ha prosa molt emotiva així com hi ha poesia molt freda, i és clar que vida sense poesia pot haver-hi! Però i vida sense sentiments?

    Per cert, m`ha agradat el teu poema, és com una oda a l`amor i a la poesia que és una manera sublim (no l`única) d`expressar i reflectir l`amor.

    Salutacions i una abraçada!

  • srta_squitx | 24-09-2017

    Jordi, crec que mostres força conciència de la realitat, com sempre recordo que has manifestat en els teus escrits... i la veritat és que en bona part coincideixo amb tu.

    Salutacions i una forta abraçada de la srta squitx:)

  • srta_squitx | 14-09-2017

    Proposo que des de Relats en Català afageixin un nou apartat amb la categoria de "Delicatessen", el teu poema hi tindria un lloc d`honor. Preciós, sincerament exquisit.

    Abraçades,

    Anna

  • srta_squitx | 10-09-2017

    M`ha agradat molt el teu escrit, la teva declaració d`intencions. M`he vist reflectida en els teus versos.
    Molt bonic! Una abraçada

  • srta_squitx | 04-09-2017

    Jo un cop em vaig topar amb un ascensor que estava palplantat al costat d`un camí de cabres, sense res més al voltant, tinc foto que ho demostra! I em va deixar completament fascinada... qui? com? quan? per què???
    M`ha agradat molt el teu escrit, m`encanta quan la ment divaga i divaga, hi ha tantes coses per pensar i imaginar que és impossible avorrir-se oi?

    A seguir escrivint que segur no et quedes mai sense temes! Salut!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: