Foto de perfil de srta_squitx

srta_squitx

46 Relats, 43 Comentaris
14672 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.
I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.

P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.

Últims relats de srta_squitx

Últims comentaris de l'autor

  • srta_squitx | 24-09-2017

    Jordi, crec que mostres força conciència de la realitat, com sempre recordo que has manifestat en els teus escrits... i la veritat és que en bona part coincideixo amb tu.

    Salutacions i una forta abraçada de la srta squitx:)

  • srta_squitx | 14-09-2017

    Proposo que des de Relats en Català afageixin un nou apartat amb la categoria de "Delicatessen", el teu poema hi tindria un lloc d`honor. Preciós, sincerament exquisit.

    Abraçades,

    Anna

  • srta_squitx | 10-09-2017

    M`ha agradat molt el teu escrit, la teva declaració d`intencions. M`he vist reflectida en els teus versos.
    Molt bonic! Una abraçada

  • srta_squitx | 04-09-2017

    Jo un cop em vaig topar amb un ascensor que estava palplantat al costat d`un camí de cabres, sense res més al voltant, tinc foto que ho demostra! I em va deixar completament fascinada... qui? com? quan? per què???
    M`ha agradat molt el teu escrit, m`encanta quan la ment divaga i divaga, hi ha tantes coses per pensar i imaginar que és impossible avorrir-se oi?

    A seguir escrivint que segur no et quedes mai sense temes! Salut!

  • srta_squitx | 16-11-2015

    els somnis ajuden molt, et fan creure que hi ha altres realitats possibles i poden donar ganes de lluitar per aconseguir-les. El problema és quan el desengany és tan generalitzat i involucra a tanta gent que, malgrat tenir visió d`un possible futur món millor, no es sap ni per on començar ni amb qui comptar. D`aquí ve la desesperança i també aquesta solitud que dius.
    Moltíssimes gràcies pel teu comentari Aleix, una abraçada.

  • srta_squitx | 03-07-2015

    Gràcies pel comentari Unicorn, però no, l aranya no m`atrapa jo m`hi apropo i me`n vaig voluntàriament (metafòricament clar!!)

    Quan escric tinc molt present que jo sé perfectament què és el que em fa escriure i alhora sé que cadascú, quan llegim el text d`un altre, podem llegir un significat diferent del qui l`escriu. I està bé així, aixo m`agrada, però en aquest poema no m`agrada pensar que es percebi aquesta aranya metafòrica com a ésser maligne, no ho és, que va, una aranya és un insecte que fa el que fa perquè el seu instint li ho demana per sobreviure, no és ni bo ni dolent, simplement és i s`ha d`acceptar. Aquesta és la ideia que tenia a la ment a l`hora d`escriure aquest poema.

    Salut!!

  • srta_squitx | 01-07-2015

    M`ha agradat moltíssim aquest poema, molt. Gràcies per comentar-me perquè així he acabat llegint aquest escrit teu tan bonic sobre l`amor, la mort i el sobreviure.

    M`he passejat pel teu blog i he llegit una miqueta, quan algú em recomana quelcom sempre miro de fer-hi un ull. La veritat es que m`ha sorprès la faceta de poeta de Bukowski, no la coneixia, els dos poemes m`han agradat molt. Sensible el primer i crític el segon.
    Coneixia poquet d`aquest escriptor, el que li veig és cinisme i un rebuig cap a la societat, antisistema. No em sorprèn gota que tingui detractors afèrrims, a molts no els agrada que ningú els recordi l`altra banda de la moneda de la societat del benestar i els protagonistes de Bukowski crec que sempre són els "perdedors" inadaptats i marginals, desagradables a ulls de motla gent, però molt reals al cap i a la fi...

    Gràcies per compartir i per comentar-me. Una abraçada!

  • srta_squitx | 02-06-2015

    que bonic i alhora trist el que escrius... m`agrada molt com t`expresses, transmets molt de sentiment. Una abraçada

  • srta_squitx | 24-05-2015

    hi ha batalles que aparentment semblen tan difícils, gairebé impossibles d`aconseguir... però si no hi haguessin persones amb la il·lusió i convicció necessàries per anar més enllà a dia d`avui ens trobaríem com a l`edat mitja, acceptant només els dessignis de "nostru senyor" i aguantant estoïcament cada pategada rebuda, conformant-nos i acceptant (o renegant) la mala sort que ens toca viure... Però no, les persones tenim el poder de transformar les coses, això sí, cadascú al seu ritme i de vegades cal adaptar-se al ritme de l`altre retrocedint per avançar més endavant, quan sigui el moment...

    Una abraçaca ben forta i... llarga :)

  • srta_squitx | 22-05-2015

    el que més m`agrada d`aquest relat saps què és? que trenques amb l`estereotip d`immigrant amb poca cultura, perquè, i no ens enganyem, una gran majoria de la població té aquesta imatge, i no dic que en casos no sigui ben certa, perquè ho és, a l`igual que molts compatriotes nostres que ens rodegen que tenen el mateix perfil ( i aquests no tenen tanta excusa que aquí sí hi ha dret a l`educació per tothom...). Però bé, tornant al teu protagonista, m`ha impactat per la necessitat de marxar de la seva llar en busca de somnis, d`entorns on pugui sentir-se realitzat i el viatge emprès no és tant per millorar econòmicament sinó per trobar un lloc on acomplir desijos, on sentir-se reafirmat, tothom hauria de tenir aquest dret... M`ha agradat molt i aprofito per agraïr-te que m`hagis comentat algun dels meus poemes, com al teu Haled t´he de dir que em fa il·lusió saber que algú em llegeix i que el que escric transmet quelcom, per poc que sia. Gràcies i una abraçada

  • srta_squitx | 20-09-2014

    quin relat més interessant... em ve al cap la tan coneguda dita "qui és més boig, el boig o el que segueix al boig?"... en aquest cas diria que el més coherent de tots és el teu pintoresc protagonista, qui, coneixedor dels desitjos de la marabunta humana que l`envolten en treu suc i els satisfà, però sense oblidar l`arrel, l`autèntica essència del desig vertader, l`amor en intimitat, lluny de les mirades dels altres...
    avui dia massa ens empastifen amb imatges fredes a través de la pantalla... però el públic i l`audència manen, i en aquest cas qui és el boig, l`audiència que li agrada el que veu o els que decideixen el que l`audiència ha de veure? què és abans, l`ou o la gallina?...

    un plaer Mena i Tanganika, feu un bon duet ;) Una abraçada

  • srta_squitx | 16-09-2014

    No solc comentar mai, tot i trobar fantàstics escrits, com aquest teu. Però trobo just dir-te que aquest poema ha estat molt inspirador per a mi, i et volia agrair que ho comparteixis. Aquesta justa tendresa que expresses, sense arribar a embafar, és la que m`ha arribat i m`ha inspirat. Precioses paraules, gràcies per compartir.
    Una abraçada.

  • srta_squitx | 20-05-2014

    és veritat, espatlla en català... mira que havia detectat que he escrit costum en femení i no en masculí, però aquesta se m`havia ben colat! :))
    Moltes gràcies, m`agrada que se`m corregeixi, les crítiques constructives sempre són bones i gràcies també pels teus bons comentaris als meus escrits, que sempre s`agraeixen també.

    Una abraçada!

  • srta_squitx | 30-04-2014

    quina força desprèn aquest escrit. Lo impossible només ens ho volem creure, hi ha algú que diu: "l`horitzó és als nostres ulls, no a la realitat". De tant en tant ens hem de canviar les ulleres per veure les coses d`una altra manera...

    Un plaer llegir-te!

  • srta_squitx | 16-04-2014

    Si fossim en campanya electoral tindria ben clar d`on ha vingut la inspiració per aquest escrit, però em queda el dubte de què serà el que hauràs vist...

    Bo i interessant de llegir-te, per sort, el dret a escriure i dir el que pensem encara és permès, esperem no arribin temps de censura on també s`ens retallin les opinions!

    Abraçades! :)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: