Crònica de l'últim viatge a Kansas

Un relat de: lledarat
El viatge a Kansas era la bomba, paraula que no parava de repetir l'atractiva acompanyant nocturna. Morena, de penetrant mirada, vestia texans cenyits i una samarreta amb la frase viu ràpid mor jove, carpe diem. Exhalava una aura que m'imantava i havia decidit a conèixer-la. Des d'aleshores tot havia anat vent en popa navegant d'un bar a l'altre.

De colofó acabàrem a l'obscuritat d'un cementiri. Al principi m'incomodà però de seguida passà, per la borratxera i sobretot per la morrejada que em clavà. Fornicàrem com posseits sota les estrelles. Asseguts recolzats d'esquena a una làpida desitjava l'eternitat amb ella. Tragué una ampolla petita d'alcohol i me l'acostà.

-Per la vida!

-Per nosaltres!

-Pel carpe diem! Vaig dir picant-li l'ullet.

Es girà i al no veure cap nom a la làpida llegí la inscripció:

-I per la senyora "fidel a la causa de l'abstinència, va fer el que va poder".
Esclatàrem en sorolloses rialles adonant-nos de la incongruent situació. Abstinència, quin avorriment, vaig pensar mentre l'alcohol m'escalfava la gola.

-Escolta, saps a qui pertanyia aquesta tomba?

Abans que pogués contestar una mà esquelètica sortí de la terra apretant-li la nou del coll fins a exprimir-la com una llimona. Em vaig intentar aixecar de cop, tremolant, però vaig caure de cul a l'instant que veia sortir tot l'esquelet. Apartà d'una revolada el cos inhert i es girà cap a mi. Sostenia una bíblia a una mà i una destral a l'altra. Realment em féu cagar de por. Vaig girar-se per arrencar l'esprint de la meva vida quan vaig notar un fort cop al crani. Un crec eixordador féu vibrar el meu cos i l'obscuritat s'apoderà de la meva existència.

M'he aixecat amb maldecap. No recordo res. Estic en un lloc verd, ple de gent, amb moltes pedres gravades amb paraules que no comprenc. Ha vingut cap a mi una noia vestida de negre, m'ha agafat de la mà, no es separa de mi. Amb ella estic bé, em reconforta. Tinc la sensació que ens coneixem ans els records no afloren. Si almenys ella pogués parlar!

Comentaris

  • Gràcies i aclaracions[Ofensiu]
    lledarat | 21-03-2018

    Gràcies pels comentaris tot i que he vist alguns que no acaben d'entendre bé el final i faré aquest resum perquè s'entengui bé tot.

    El protagonista va de viatge a Kansas i en la seva última nit surt de festa i coneix a una noia, s'ho passen bé i acaben al cementiri de la ciutat on hi ha enterrada la senyora Carrie Nation, un personatge real que va liderar el moviment de la temprança i que anava als bars, on es servia alcohol, amb una destral de mà i una Bíblia a l'altra, dedicant-se a destrossar les ampolles d'alcohol. La inscripció de la làpida que surt al relat també és real, la van enterrar així segons la Viquipèdia, és un petit homenatge a aquesta dona. Però tornem a la història, els dos protagonistes van alcoholitzats i l'esquelet de la Carrie Nation surt de la tomba i els mata. Llavors reneixen com esperits vagant pel cementiri amb els defectes produits al morir: mal de cap (crani esberlat) i veu muda (nou del coll trencada).

    Bàsicament és això. Gràcies per l'escalf en forma de comentaris. Salut!

  • Jugada de la ment.[Ofensiu]
    Nil | 18-03-2018 | Valoració: 10

    A mi els cementiris de jovenet em feien molta por, ara respecte... Recordo que quan morí l'avi, els oncles em manaren que ho anés a comunicar a un cosins segons del pare que vivíem en una masia a tocar del cementiri. Allí vaig fer-ne cap i com era pels volts de Nadal, xerra que xerra, aviat es féu de nit. I quan ja vaig haver de marxar i tenint em compte d'impressió que em feia haver de tornar a passar pel davant... Vaig engegar a corre com un cavall desbocat costa avall fins arribar a ca meu que estava a un kilòmetre llarg de distància. Aquest relat teu, no m'ha fet por. Jo diria que m'ha fet reflexionar perquè has tocat, no sé pas si a posta o no, un tema mal d'entendre per a la majoria de la gent com és la complexitat de la ment humana un cop traspassat el llindar de la mort. Et recomano un film que visiona alguns aspectes del teu relat. T'hi sentiràs identificat. Salut Nil.
    ASTRAL CITY, d'en Wagner de Assis. Està doblada al català.

  • Bon relat de Terror.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 12-03-2018 | Valoració: 9

    M'agrada aquest relat.

    Al principi tot es presenta bé, amb el passeig de dos enamorats, després l'atac de l'esquelet, i després que es desperta al seu llit recordant poca cosa. El relat és amè i fàcil de llegir i entretingut.

    Continua així.

    Una abraçada virtual.

  • Quina força, l'esquelet aquest...[Ofensiu]
    Montseblanc | 01-03-2018

    Un relat que et posa en tensió des del principi i que fa venir ganes de sortir corrent. En el cas dels protagonistes ja no els hi cal afanyar-se, han passat a un altre plànol existencial, per dir-ho suaument...
    M’ha agradat. Gràcies!

  • Impressionant[Ofensiu]
    Materile | 28-02-2018


    Molt bé! Un relat molt ben trenat que manté la intriga i la por tota l'estona. Això és la venjança de la temprança.
    Procuraré no anar de nit al cementiri, no fos que sortís alguna virtut venjativa: no sóc perfecta.
    Gràcies pel teu comentari!!!
    Una abraçada de benvinguda,
    Materile

  • Segur que sí[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 24-02-2018

    Segur que sí que va ser el darrer viatge a Kansas que va fer el pobre noi.
    Bon relat de terror, Lledarat!

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 23-02-2018 | Valoració: 10

    M ha agradat molt el teu relat. he passat una bona estona, escriu i jo et llegire. Gracies pels comentaris.

  • 2 cops[Ofensiu]
    srta_squitx | 22-02-2018

    Confesso que l`he hagut de llegir dues vegades aquest teu relat... el final m`intrigava, la noia vestida de negre que no parla, quin misteri... podria ser la noia amb qui volia compartir l`eternitat, en aquest cas (si he entès bé el final) podríem dir que desig acomplert! M`ha agradat llegir-te.

    I gràcies per comentar-me, tan de bo la fantasia tingui un forat per a tothom.

    Salutacions!

  • Mal rotllo[Ofensiu]
    wynelland | 21-02-2018 | Valoració: 10

    Déu n'hi do, quin mal rotllo. Tenir mal de cap tampoc és que sigui res d'agradable, però tenint en compte el que podria haver passat em sembla un final alleujant.

  • Mama, pooor![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-02-2018 | Valoració: 10

    Uf, sort que era producte de l'alcohol! Però baja, m'has fet pasar molta por. El final m'ha reconfortat i espero que la temprança acompanyi força temps a l'esvalotat protagonista. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

lledarat

4 Relats

19 Comentaris

998 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82