Absoluta connexió

Un relat de: srta_squitx
El sol comença a pondre`s, asseguda damunt la verda gespa l`observo. Deixo que els seus darrers raigs m`escalfin la cara, m`agrada sentir com aquesta calor m`encén les galtes. I malgrat em vingui un desig irresistible d`aclucar els ulls, i assaborir el goig d`aquest caliu, avui no, avui m`obligo a mantenir la vista oberta. Avui vull experienciar-ho tot amb tots els meus sentits, avui tinc ganes de viure una sinfonia. Per tant, restaré aquí i m`ocuparé una estoneta més a seguir gaudint d`aquest no fer res tan sublim.

Comentaris

  • sí...[Ofensiu]
    srta_squitx | 06-12-2017

    i per això no vaig aclucar els ulls... per no deixar-me endur per l`emprenta de la bellesa que ens rodeja, i perquè quan hagués acariciat amb els meus dits les esponjoses crestes de cotó m`hagueren vingut ganes d`atravessar-les i volar-hi més enllà (el que tendeixo a fer massa sovint!:)). Escuet i concís per variar, aquest dia tocava això.
    Per cert, el teu comentari ja de per si és un relat en tota regla, has complementat el meu amb el que jo no vaig voler escriure... que bonic!

  • He aclucat els ulls..[Ofensiu]
    kefas | 06-12-2017 | Valoració: 9

    ..i he sentit l’escalfor a les galtes i he imaginat la simfonia de vermells i grocs i grisos mentre aquella màgica rodona enlluernadora s’amagava darrera les crestes de cotó i ..i la frescor de l’aire ? I el suau brunzir de les branques dels pins ? I la cantarella de les orenetes empaitant el sopar ?. Ai, que t’has deixat els cascs posats ! Apa treu-te’ls i continua el festeig amb l’instant infinit.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de srta_squitx

srta_squitx

50 Relats

49 Comentaris

15400 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.
I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.

P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.