Menú del dia: dolç desig

Un relat de: srta_squitx
Gana de dolç voldria que tinguessin avui el nostres esperits,
amorosos i golafres que auscultessin tot el seu pla d`existència,
naveguessin així rumb a noves terres, més enllà de les cortines de fum,
embruixats per una sort d`encanteri, obligats a seguir la cadència,
sincronitzant, per fi, el retruc dels seus batecs ferits.

Dormint dins del somni no es mor, però tampoc es viu;
esperant es desitja, però no sempre es somriu.
Sovint la boira ens submergeix dins d`un mar de dubtes.
Tot no es pot saber segur, ho sé, però i si tan sols...
i si tan sols només un dels nostres batecs ressonés alt i clar,
majestuosament sobresortint entremig d`aquest camí de pols...
a on seria jo capaç de viatjar? I tu?
Resseguiríem cada petja mal feta per desdibuixar-la amb delicadesa?
Tamisaríem tota la pols acumulada i tornaríem a trobar l`essència?
En cas de trobar-la avui... ens la quedaríem i ens abraçaríem a aquesta presència?

I demà?...

Comentaris

  • Jo crec que si..[Ofensiu]
    kefas | 11-12-2017 | Valoració: 9

    ..que es pot viure dins d’un somni. I tu ho comproves quan fas estada en l’encanteri de les teves paraules. La vida entera és un somni, malgrat que hi hagi molts somnàmbuls que se la passin cridant que ells estan desperts.

  • srta_squitx | 05-12-2017

    t`estic molt agraïda pel teu comentari. Sempre escric per a mi, buscant el resultat que més em satisfà i que millor reflecteixi l`impuls que em fa escriure, si un cop aconseguit això, a més, resulta que també satisfà a algú altre per a mi és un immens plaer. Moltes gràcies per les teves paraules. Una abraçada, Anna.

  • Joiell poètic.[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 04-12-2017 | Valoració: 10

    Que puc dir jo d'aquest poema teu que poua en la fondària de l'esperit i cimeja en la derma humana per a expressar de manera aprimorada una forma d'estimar com podrien ésser altres. Llegint-te hi copso la teva mestria, la teva delicadesa i per descomptat les moltes hores de temps que has esmerça en afaiçonar aquest petit joiell poètic amb que ens has obsequiat. Enhorabona, Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de srta_squitx

srta_squitx

50 Relats

49 Comentaris

15400 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.
I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.

P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.