Tu i Jo. I Ella

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Com un eclipsi, quan va aparèixer. Ella. Era Ella. Expandint-se, encegant-ho tot i Jo, Jo tot cec, i xop de llum i fam. Sí, fam de Tu després de tants anys de dejunar-te sense saber-te. Regalimant-te. Tants, tants, tants. Eres Tu. Embafat. O no. No ho sé. Mira, és que crec que ara no puc. Necessito. Va ser Ella. Amb promeses de maig i tactes. I aquella ànsia de cel, tot Jo. Il·lusió. Per Ella, amb Ella, en Ella. Vas ser Tu. Amb cada mirada contenta d’un reflex, amb cada vers amb què em feies amable un dia poc amable i l’insomni, dolç, amb cada somriure d’enyor prematur. Indigestat, de tant d’amor, d’oblit de tant d’amor. Potser ens ha madurat massa ràpid. No ho trobes? Potser seria millor, abans que se’ns podreixin fins els records. Potser no ho entens. Havia de ser Ella. Amb Ella a Hidra, amb Ella una terrassa d’hortènsies i lectures de diumenge, amb Ella nen o nena, Déu meu, i més! Amb Ella tot. I ara res. Tu per mi també ho has estat tot. Saps que Jo a Tu també. Quin fracàs. Un altre. O potser encara pot ser. No ho sé. Mira, és que ja no puc. Em sap tant de greu. Vull. És això, la por? Tenir-ho tot, tenir el definitiu, el darrer. I perdre-ho. Poder-ho perdre. Deixar-ho perdre. Potser. Pot ser. Perquè després del res, què? No ho sé. Després de Tu...?
─ Amor, què era el que em volies dir?
─ Esperança...



Sirna

Comentaris

  • Dubtes[Ofensiu]
    srta_squitx | 27-04-2018

    El teu relat de frases telegràfiques em fa pensar sobre quan un/a no té les coses clares i no sap amb certesa què és el que vol ni el què li està passant, i s`intenta posar forma als pensaments a través de paraules i frases que no acaben de desenvolupar-se. Els dubtes porten a la por... o serà la por que porta als dubtes? No sé... S`ha de ser molt sincer amb un mateix per saber la resposta i per deixar que les paraules, que són reflexes de les emocions, flueixin amb més soltura i seguretat aportant la solució al dilema que transmets.
    M`ha agradat el teu escrit, transmets molt bé el bloqueig que provoquen els dubtes i la incertesa. Una abraçada.

  • SENTIMENTS[Ofensiu]
    berguedana | 22-04-2018

    Molt ben expressat el desig i la complaença. Quan un ho té tot i no ho sap, fins que ho perd tot en un instant. Sort de l'esperança.

  • Batecs d'esperança[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-04-2018 | Valoració: 10

    Caram, m'has sorprès pel contingut i per la forma del relat. Aquest llenguatge de frases breus, diàlegs directes, com de somnis, directes, contundents. I el fons, una realitat que no acaba d'anar, una esperança com un desig. total, una bona barreja literària! Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: