A on van?

Un relat de: srta_squitx
A on se`n van els sentiments quan decideixen marxar?
Simplement desapareixen del tot, s`esfumen i s`esvaeixen?
Serà que víctimes d`una implosió pereixen?
O... serà que prefereixen jugar a fet i amagar,
i camaleònics es camuflen a totes les formes, a tots els colors,
a totes les textures, aromes i sons, de tots i cadascun dels racons?

Serà per això que sempre me`ls torno a trobar?
I quan menys hi penso, quan menys ho espero, quan més els oblido,
aquests sentiments, els que no sé a on han marxat,
em tornen a parlar a través d`aquest cel que m`observa des de dalt
impecablement pintat d’un blau net i clar,
magistral obra d`un vent tramuntanal que, provinent de les muntanyes,
em comença a explicar la història d`un viatjar, d`un volar més enllà.
D`un inhalar les aromes de totes les flors que troba al seu pas.
D`un acaronar un esplèndid tapís que la verda gespa ha dibuixat a un prat.
D`un xuclar i condensar un dolç pessic de riu amb un salat bocí de mar.
D`un arreplegar un polsim de terra, un manat de fulles, tiges i pètals.
I per fi, ja tot aspirat,
amalgamar totes les peces dins d`un vòrtex arremolinat
que arribarà a l`ampit de la meva finestra i s’hi deposarà,
tot plegat,
a l`aguait de la meva sorpresa quan escolti que algú em crida
fent subtils i rítmics tocs al vidre,
per així seduir-me, per així embruixar-me...
I jo, encara que ja no vulgui mirar,
encara que ja no vulgui escoltar,
irremediablement hipnotitzada m`hi hauré d’apropar,
i amb tots els meus sentits percebré
el violent brunzit del portador d`aquest present,
el suau tacte de la verda gespa,
el melós efluvi de les flors silvestres,
el dolç i salat sabor de totes les gotes preses i, com no,
la imago d`un record que pesarà a les meves parpelles
i que es reflectirà als meus iris humitejants,
a través del quals, de nou, aquests sentiments que vénen i van
em tornaran a parlar d`una coneguda melodia
fent-me-la taral•lejar,
altre cop, de tant en tant,
durant el relatiu temps que dura qualsevol instant...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de srta_squitx

srta_squitx

59 Relats

60 Comentaris

22447 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.
I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.

P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.