No tenia previst estimar

Un relat de: Mar
Ella.

Cap a on va, ella?

El cap se li envà als núvols. Com més el vol portar a la terra, més es fa un embolic.

Deixa-la. Permet-li volar.

Que respiri, lleugera. Que torni a somniar.

Fes que les crítiques li rellisquin com gotes de pluja vorejant la seva vertadera identitat.

Jo hi crec, en les coses immutables...i alhora canviants. Com els somriures interiors i respectuosos amb les altres veritats.

Aprèn a estimar-la;

Acomoda-la dins teu. Acull-la, tota ella.

Acarona-la quan ho necessiti, protegeix-la amb dents i ungles dels salvatges inestables emocionals.

Dóna-li espai.

Acompanya-la a explorar fins als finals....

Tot et porta a Ella, i ara, no hi ha res més important.


Lentament i amorosa,



Jo.

Comentaris

  • Molt bonic[Ofensiu]
    srta_squitx | 10-09-2017

    M`ha agradat molt el teu escrit, la teva declaració d`intencions. M`he vist reflectida en els teus versos.
    Molt bonic! Una abraçada