Roselles

Un relat de: Aleix de Ferrater
El cel de maig espurneja grisors
i tu t’ajups per atendre roselles.
Totes dues alhora bategueu,
quan el cant del rossinyol i el pit-roig
ens reclamen un instant de silenci.
Grinyola el motor de l’autobús
que remunta el cementiri. Una mare
fotografia la panxa del seu fill i riu.
Gris entre verds, el mutisme del nínxol.
Piular, bordar, somriure; tot en un,
en un diumenge que s’allarga,
qüestionant-se a si mateix.

Comentaris

  • M'encata com ho escrius...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-01-2019 | Valoració: 10

    Aqueixes roselles, que semblen vives en el teu cor. Preciós poema, que resalta tot el cor al llegir-lo. Ho expresses molt bé.
    Una salutació...
    Perla de Vellut

  • Preciós[Ofensiu]
    Atlantis | 28-09-2017



    T'he imaginat escrivint el poema al peu de La muntanya de Montjuïc per que nombres el cementiri. Un magnífic quadre que t'omple de sensacions de recolliment i tendres. Preciós.

  • Serenor[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 25-09-2017 | Valoració: 10

    Un cop més, llegint el teu breu poema, em fas arribar imatges, colors i fets quotidians que traspuen la jouia de viure serenament pendent dels petits detalls.

    Magnífic.

    Una abraçada,

    Jordi

  • Dia natural[Ofensiu]
    Bonhomia | 23-09-2017 | Valoració: 10

    Merci, Aleix. Jo vaig deixar de ser independentista als catorze anys. El meu cor no sent el que sent el de molta gent, però sí que tinc estima, també, per moltes coses de Catalunya.
    Roselles sota grisor i qui les cull, ocells que canten per a fer-se sentir, gent camí de la gent que estima, tranquil·litat,... què es pot demanar més d'un poema?


    Sergi : )

  • Molt bo[Ofensiu]
    Naiade | 18-09-2017 | Valoració: 10

    Sensacions meravelloses. Sembla talment que puguis gaudir del teu moment. Ens transportes.

  • Genial[Ofensiu]
    Joana Morant | 18-09-2017 | Valoració: 10

    M'encanta com ho sintetizes tot en uns quants versos. Efectivament, la poesia és un art preciós...

  • mestre[Ofensiu]
    magalo | 17-09-2017

    Un poema maquíssim Aleix! M'ha deixat embaladida. Tant de bo que llegin-te se'm enganxés alguna cosa del mestre que tu ets.

  • La trascendència de les coses senzilles.[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 17-09-2017 | Valoració: 10

    Un moment bellíssim, gràcies a la màgia del teu dir. Veig el poema, quasi com si sonara o com si l'hagueres eternitzat amb un pinzell que jo no sabria on comprar. Diria que és poesia en estat pur. Al llegir-lo em ve una sensació de serenitat i de calma, un sentiment de sentir-me en pau amb tot i part de tot.. Impossible perdre de vista les roselles, la fugacitat que s'atura, el gris i el verd.

  • Aleix[Ofensiu]
    aleshores | 16-09-2017

    Gràcies pel comentari. Veig que també et centres en l'ara i aquí, com em passa a mi. Et desitjo que et caigui la baba, si no et passa amb un o més nets, una emoció que és indescrptible, atès que ja coneixes una mica el mon i la seva brevetat.

  • Exquisit[Ofensiu]
    srta_squitx | 14-09-2017

    Proposo que des de Relats en Català afageixin un nou apartat amb la categoria de "Delicatessen", el teu poema hi tindria un lloc d`honor. Preciós, sincerament exquisit.

    Abraçades,

    Anna

  • Magnífic[Ofensiu]
    Montseblanc | 14-09-2017

    Saps apreciar i transmetre tan bé la bellesa d’uns instants “normals”...
    Hi ha una cosa que no he entès, què vols dir quan escrius que el diumenge s’allarga, qüestionant-se a si mateix?

  • Llavis[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 13-09-2017 | Valoració: 10

    M'agrada... Sí! m'agrada aquesta poesia. I a més a més em sento identificat amb la teva manera de poetitzar la vida. Les roselles són com llavis pintats de dona germinant de la terra.

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-09-2017 | Valoració: 10

    Uns versos preciosos

  • M'agrada [Ofensiu]
    Rosa | 13-09-2017 | Valoració: 9

    sSenzillament m'encanta, percebo tot l'entorn en un instant. Felicitats!

Valoració mitja: 9.89

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

137 Relats

2635 Comentaris

189902 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut a Barcelona el 1959, sóc periodista, encara que actualment no l'exerceixo. Resideixo actualment a Ribes de Freser (Ripollès), caminant, llegint, escrivint, vivint.
Literàriament, he guanyat el Premi Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Jo Escric 2007, el Roc Boronat 2007 i el Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015.
He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016), "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019) i "L'edat blava" (Associació de Relataires en Català, 2023). .

Aiximateix, tinc relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).