Cercador
Tàcit anhel de vida
Un relat de: srta_squitx- Compartir:
Atrapada,
per fils invisibles relligats dins mes entranyes,
els llaços translúcids les han fet ara esclaves,
transformades en putxinel•li mogut per mans estranyes.
Embadalida,
per l`aroma que desprenen les teves paraules,
pel regust d`un àpat del que sols n`he llepat la flaire
i que potser estic robant a una altra, amb recança...
Enamorada?
Què és l`amor sinó etèria força incommensurable
que impregna les cavitats, les més recòndites,
amb el seu vapor... indomable? L`amor, per a mi, té qualitat de penetrable.
És entitat gasosa que es cola per la meva gola, alimentant-me,
nodrint-me l`esperança amb tàcites substàncies
que assaboreixo amb la meva llengua, imaginant-me
-¿extasiada?- com humitejant tot ho tasta, tot ho ensaliva, tot ho escalfa,
tot ho prepara, delicada i ferotge, ansiosa per degustar i engolir un sòlid àpat,
que no existeix, que només està pintat al llenç d`un quadre,
a un bodegó ple de tàcita vida exposat dins mes entranyes.
per fils invisibles relligats dins mes entranyes,
els llaços translúcids les han fet ara esclaves,
transformades en putxinel•li mogut per mans estranyes.
Embadalida,
per l`aroma que desprenen les teves paraules,
pel regust d`un àpat del que sols n`he llepat la flaire
i que potser estic robant a una altra, amb recança...
Enamorada?
Què és l`amor sinó etèria força incommensurable
que impregna les cavitats, les més recòndites,
amb el seu vapor... indomable? L`amor, per a mi, té qualitat de penetrable.
És entitat gasosa que es cola per la meva gola, alimentant-me,
nodrint-me l`esperança amb tàcites substàncies
que assaboreixo amb la meva llengua, imaginant-me
-¿extasiada?- com humitejant tot ho tasta, tot ho ensaliva, tot ho escalfa,
tot ho prepara, delicada i ferotge, ansiosa per degustar i engolir un sòlid àpat,
que no existeix, que només està pintat al llenç d`un quadre,
a un bodegó ple de tàcita vida exposat dins mes entranyes.
Comentaris
-
Passió[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 19-01-2018 | Valoració: 10
Renoi, quin poemàs! T'has obert absolutament, esqueixant les teves entranyes, mostrant tots els colors de la passió, totes les olors del sentiment més primitiu. Una magnífica demostració de deixar-se anar. M'ha encantat!Una forta abraçada.
Aleix
l´Autor
59 Relats
60 Comentaris
35414 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63
Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.
P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.