Foto de perfil de liudmila

liudmila

107 Relats, 173 Comentaris
65268 Lectures
Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Traductora i escriptora:
Alexandr Puxkin, El conte: http://www.locantich.cat/2012/03/el-conte-del-pescador-i-el-peixet.html
"Les fots del coneixement dels Mags d'Orient": http://www.locantich.cat/2012/08/les-fonts-del-coneixement-dels-mags.html
L'autora del llibre "El Conte de l'espurneta del Sol: Un vatge d'aventura al Terra" (publicat Desembre 2014):
Bubok (en paper i ebook-pdf): http://www.bubok.es/libros/237722/El-conte-de-lespurneta-del-Sol-Un-viatge-daventura-a-la-Terra-Primera-Part
Lulu (en paper): http://www.lulu.com/shop/liudmila-liutsko/el-conte-de-lespurneta-del-sol-un-viatge-daventura-a-la-terra-primera-part/paperback/product-21940067.html
Lulu (en ebook-pdf): http://www.lulu.com/shop/liudmila-liutsko/el-conte-de-lespurneta-del-sol-un-viatge-daventura-a-la-terra-primera-part/ebook/product-21940086.html

Últims relats de liudmila

Últims comentaris de l'autor

  • liudmila | 04-01-2017 | Valoració: 10

    M'ha agradat aquest relat teu, Aleix. I sobretot per sensibilitzat el tema de la gent amb els bastons! Si que tenim a vegades molt poca atenció...

  • liudmila | 08-12-2014

    Gràcies, Iong, pels teus comentàris.
    Si, de veritat m'agrada l'estil de les paraboles i metaforic i estic contenta si les paraules poden arribar els petits.

  • liudmila | 26-11-2014 | Valoració: 10

    La vida és com un moment, i la belesa també està destinada a "morir".
    Moltes gràcies pel seu comentàri i estic contenta d'haver coneixer-la virtualment. :)

  • liudmila | 12-09-2014 | Valoració: 10

    que ens costa de declarar i expressar el nostre sentiment a les persones que pot ser són molt importnats per a nosaltres i els estimem tant que tenim por del rebuig i perdre. No considerem dignes d'amor?

  • liudmila | 12-09-2014

    Si, es veu que t'importa molt aquest tema i m'agrada saber com senten la gent... Merci per compartir la seva visió.

  • liudmila | 08-09-2014

    he utilitzat també el viatge en el temps, en el meu poema, com a coincidència... a veure el seu titol i el llegir, vaig veure que era diferent, era un somni i viatge al futur. Un bon relat! :)

  • liudmila | 02-06-2014

    que porta cap al camí de descobrir a un mateix. Estic d'accord amb tu, que la informació social biaxada (sobretot que aporta l'efecte negatiu i estanca més les capacitats innates) pot afectar-nos i no podem realitzar-nos al màxim.
    Diuen que els genis utilitzen 6-10% del cervell, i la mitjana approx. 3-4%.
    El cos, a part del cervell té altres capacitats. Tenim el sistema nervios autonom, propiocepció, i que en els experients del Sechenov, la raana sense cervell feia la conducta com si el tingués: rascava la pota si la irritaven i si la ficaven a la taula, saltava, i si dins d'aïgua, nedava. :)

  • liudmila | 20-02-2014

    de la vida i els seus fils d'amor...

  • liudmila | 25-12-2013 | Valoració: 10

    AL llegir els commentàris, vaig veure que Vostè és la dona d'Aleix i la conec personalment, això fa més gràcia de llegir-ne!
    Li felicito per escriure aquest bonic relat i que tingui més inspiracions endavant. BONES FESTES a tots dos!

  • liudmila | 25-12-2013 | Valoració: 10

    hem coincidit o hem inspirat amb el mateix tema, d'evolució humana, :)
    Molt bon relat.
    BONES FESTES!

  • liudmila | 25-12-2013 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest "món dels infants" descrit, és un món fantàstic.
    Moltes gràcies pels teus comentaris, Joan i la'valuació de la meva millora del català (tu sabràs ja que vas estar des de principi de les meus publicacions, com un dels "pardins" del RCs.
    Per cert, encara no he vist les fotos de la presentació de les contes d'Aigua em podries donar el link, si us plua, per veure-les? BONES FESTES!

  • liudmila | 15-12-2013 | Valoració: 9

    Hola, Àleix!

    Me n'alegro molt a veure el teu comentàri.
    Moltes gràcies. I felicitats pel seu relat amb l'hinvern després d'accident a l'estació nuclear. Estarem comunicant per aquí i molts records a la seva dona.
    Una abraçada,
    Liudmila

  • liudmila | 25-06-2013

    i és molt complicat de preveure totes les possibles interpretacions que ho poden haver per la mateixa expressió! Com si fos una cosa multidimensional i cadascí "prisma" pel seu ser en un moment concret...

  • liudmila | 14-06-2013 | Valoració: 10

    toque d'humor, un bon relat i sentimental

  • liudmila | 06-04-2013 | Valoració: 10

    sí, és el dol comú d el0humanitat, la violència i indiferència. Sobretot es dfificl d'imaginar com es troben la gent patint pels fills. L'amargura i sitació d'incapacitat en els casos quan els nens desapareixen... Violacions ... per satisfació egoísta.
    I violència a cases pròpies, a vegades dels parents? de la gent d confiança i dels que depenen els menors... sí, després apareixen a les clíniques o cases dels menors després d'haver tret lapotestat dels pares...El més fort, la indiferència. Em va sorprendre molt quan em van explciar (casos reals) que els ens preferíen patir els abusos i agressions en lloc de perdre els pares, i és fort! Si pegaven, ja no eren indeferents, ...volien tenir els parees encara que siguin mals, el lloc de quedar-se sols en aquest mòn hòstil i ignorant. perden la confinaça i els costa a creure a la gent... Pero existeix de tot en aquest mòni cises més boniques també. I la gent se supera i resucita les vides de nou. A vegades sense saber que els espera en el futur. LLegeixes les històries reals com un ha pogut sobreviure el camp de concetràcio, trobar últimes forces per tornar el seu país només amb el somni de retrobar-seamb la seva família... i ser matar pels "seus" per sospit d'haver sigut un espia (ja que venia d'altre costat. Un altre home va ser únic supervivent de l'axpedició a l'Arctica en el començament del secle XIX, 3 mesos anava a peu pel mar congelat per arribar a terra sense menjar. En uns pocs dies comença la I guerra mundial i mor allí. Potser per això el futur no es revella, si hagués sabut que li passaría, amb la frustració ja no sobreviuria ni la primera part. Però hi han històries i exemples de la recuperació exitòsa, com un nou naixement en la vida. No podem canviar el passat, però sí que acceptar-lo com la part de vida, i sobretot, es molt important, a part d'expressar les emocions, i el que té el poder curaiut i potenical, encara que sigui impossible i molt dificil, és PERDONAR.
    I d'ignorància,estic d'accord. I si més violència existeix, la gent més tanca per la por i prefereix a ignorar enlloc d'ajudar on és possible. Em recordo les paraules d'un pacient de l'hospital mental:"Aquí ens observen, miran,donen lamedicació, però no parlen, no escolten el que tenim el dins".


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: