Dimarts

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Cada dimarts de l’any, tenia guàrdia. Era l’únic dia en què Edison Vargas jugava als herois i clavava una pallissa als dolents des del jutjat. Tenia nom d’inventor, però es va fer advocat perquè creia que la justícia era una paraula destenyida per la incredulitat humana. En el fons, ell pensava que només calia rascar-la i polir-la fins a la superfície per eliminar-ne tota la brutícia i això era el que feia exactament cada dimarts des del palau de la llei. El que molta gent no sabia era que, per dins, era un laberint de passadissos i cambres secretes on s’amagaven els misteris de la humanitat. Darrere de cada porta, hi havia la veritat del món, però totes estaven tancades. L’home que en tenia totes les claus era un vell de cent cinquanta anys. Semblava mentida, però encara era viu. Simplement, s’arrossegava per l’espai infinit de la llei com si fos una sargantana lenta i poruga que tenia l’ànima eterna. No tenia nom, mai no n’havia tingut perquè no parlava amb ningú. Només es dedicava a obrir i a tancar totes les portes, per ordre i sense fer cap pregunta. Gairebé mai no coincidia amb ningú perquè no li agradaven els forasters, però tampoc els treballadors de la llei, com ell els anomenava. Tanmateix, un dia va topar amb Edison Vargas mentre feia la seva ruta habitual. De prop, era encara més impressionant de veure. Tenia els cabells tan blancs i la barba tan llarga que li tocava a terra. Duia una túnica blanca i tot ell semblava un fantasma que irradiava una llum tornassolada, com si fos una estrella. Edison Vargas sempre s’havia imaginat preguntant-li mil coses perquè només l’home de les claus ho sabia tot d’aquell lloc, però ara el que el tenia al davant gairebé no li sortien les paraules.
-Quant de temps fa que sou aquí?
-Ni me’n recordo, de quan vaig arribar.
-I què hi ha darrere de cada porta?
-La veritat.
-Llavors, per què està tancada amb clau?
-Perquè no s’escapi.
-I on són les mentides?
-Són les úniques que volen lliures. Mira bé sempre perquè són pertot arreu.



Loira Durban

Comentaris

  • Mil gràcies :)[Ofensiu]
    Loira Durban | 07-01-2018

    Esther i Jaume, moltíssimes gràcies pels vostres comentaris. Celebro que el meu relat us hagi agradat i us envio una abraçada gegant. Moltes gràcies!

  • Bona aquesta[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 31-12-2017

    Un relat que m'atreviria a catalogar de realisme màgic, i del bo, amb un ritme narratiu precís i clar, donat per un estil senzill i efectiu.

    Molt bona feina, et felicito per la tria i et desitjo molta sort.

    No deixis de participar!!

    Ferran

  • Genial[Ofensiu]
    Esther Llombart Ramis | 31-12-2017 | Valoració: 10

    Simplement genial! M’han encantat les imatges.
    Felicitats i bon any nou!

  • Moltes gràcies![Ofensiu]
    Loira Durban | 26-12-2017

    Aleix i Liudmila, Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris! Em fa molta il·lusió que us hagi agradat el meu relat.

    Bon Nadal i feliç Any Nou! :)


    Loira

  • molt bo, el relat[Ofensiu]
    liudmila | 24-12-2017

    M'agradat molt el seu relat! Felicitats i BON NDAL!

  • La veritat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-12-2017 | Valoració: 10

    El teu relat és boníssim! I tens tota la raó del món, per desgràcia. No hauria de ser així, però els fets dels darrers mesos et donen la raó. Una forta abraçada, Loira i que passis un bon Nadal!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: