L'independent

Un relat de: Aleix de Ferrater

Què coi voleu ara, no veieu que són les tres, l’hora de la migdiada? Si, digui, qui és? “Hombre!”..., clar..., no..., ho tinc tot controlat..., si..., no et preocupis..., d’acord, ara mateix m’hi poso..., vinga maca, fins dema. El jutge penja el telèfon emprenyat, un dia més, emprenyat. No, si és que no se’n fien. Sé que tot això està sortint de mare, que n’hem fet un gra massa, però caram, un xic de confiança, no? Que no veieu el ridícul que m’heu fet passar amb els paperots de Brussel•les? Si home si, tot el continent judicial em mira, m’assenyala, se’n fot de mi! A vosaltres tothom us diu que ho heu fet bé, que això és un problema intern, que la llei és la llei i la Constitució, la Constitució. I jo, què? Jo sóc el representant de la llei, l’independent representant de la llei, el que no té cap vinculació amb el govern, cap, el que dicta els autos amb imparcialitat. I un rave! Si em truqueu cada dos per tres, cinc, i em dieu el que haig de dir! Redéu, no us en fieu! Tants anys d’estudi, tants anys de militància, tants cognoms, sempre amb les mateixes famílies de sempre, sempre en la mateixa direcció, la mateixa llotja, sempre les mateixes festes i reunions i bodes i batejos i comunions, si sempre som els mateixos, sempre! Per què no confieu en mi! Té, mira, ara l’altre. Si, digui..., “hombre”, què tal? Si..., ara mateix acabo de parlar amb ella..., ho estic escrivint ara mateix..., si..., perfecte..., entès ”presi”..., vinga, una abraçada. Silenci, una respiració profunda, tot el vermell a les galtes. N’estic fart! Aquesta vegada us heu passat de trucades. Dues en cinc minuts! Ara veureu! El jutge, el senyor jutge, l’imparcial senyor jutge, l’imparcial senyor jutge que no té cap vinculació amb el poder, cap, agafa la ploma d’or i signa el que fa dies li ronda per la clepsa: Justícia independent? Llibertat! Agafa el passaport i se’n va.

Comentaris

  • Simpàtic i àcid[Ofensiu]
    Vicent Terol | 18-01-2018 | Valoració: 10

    Relat simpàtic i àcid alhora. Fas un retrat crític d'un dels pilars del Poder, contextualitzat, a més, dins l'entramat que l'envolta. Amb agilitat, amb gràcia i sense concessions. Molt bé, Aleix.

  • Continues essent l'Aleix de la gàbia.[Ofensiu]
    Angelina Vilella Ros | 15-01-2018 | Valoració: 10

    Hola Aleix, sóc l'Angelina, fa uns anys que no ens connectem, jo fins i tot vaig deixar d'escriure, avui m'hi poso i en veure' t m'ha fet il·lusió llegir-te, continues essent el mateix Aleix. Descrius molt bé.
    Jo em vull posar al dia altra vegada, he començat a raonar-me i recordar com vaig començar els 33 anys d'infermeria.
    Ja em veuràs.
    Fins la pròxima

  • M'ha ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 11-01-2018 | Valoració: 10

    ... agradat molt el comentari de jovincdunsilenci. Com gaudeixen, la gran majoria de jutges. Jo vaig tenir la mala sort de tenir-ne tres al davant, tremolava mentre un somreia. I me'n vaig salvar pels pèls! Però un sofriment durant els mesos que s'espera la sentència... em podien tocar dos anys a la presó per tirar una cadira contra una porta sense fer mal a ningú en una manifestació del 20-N quan era jovenet. Segur que el jutge que descrius troba una boníssima feina a l'estranger! Has escoltat la cançó SIN SALIDA de LA POLLA RECORDS?


    S.

  • Merci ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 11-01-2018

    ... pel comentari que em vas fer a LA FORQUILLA AL COR. Encara que tard, jo també et desitjo un molt bon any 2.018.


    Sergi : )

  • Vergonya[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 03-01-2018 | Valoració: 10

    ... pel que ens ha tocat patir, una injustícia com una casa de pagès. Una vergonya que queda excel·lentment reflectida en aquest relat, més aviat diria que "retratada". I pensar que no hi veig sortida... Val a dir que el ritme de lectura que imposes és endiablat, trepidant, frenètic, però és encertadíssim per expressar un estat d'ànim trasbalsat.
    A banda de felicitar-te per la qualitat del relat que ens ocupa, voldria desitjar-te un bon any a tu també, que assoleixis tots els desitjos i propòsits.
    Una abraçada, Aleix!

  • Bon ritme, [Ofensiu]
    Jaume Dargó | 31-12-2017

    Sí senyor, aquest honest, al cap i a la fí, servidor de la justícia finalment farà justícia amb si mateix.

    Un ritme endimoniat el d'aquest relat, tot llegit d'una tirada i sense contemplacions, molt bo!

    Felicitats per la tria!

    Ferran

  • Tant de bo...[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 30-12-2017 | Valoració: 10

    Tant de bo algun dia puguem parlar de l'honestedat de la "justícia", en general.
    Ara per ara, quan (fins i tot) entre els mateixos juristes es contradiuen en la interpretació de les lleis, els dubtes es converteixen en certeses.
    Mentrestant, paguen "justos" per "pecadors".

    Felicitats pel relat i enhorabona per la "nominació"!

    Bon any, company!

    T.

  • Anem malament...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 30-12-2017 | Valoració: 10

    Anem malament, molt malament i a sobre a casa nostra hi tenen uns aliats llepaculs que els hi riuen totes les gràcies. Almenys al teu jutge encara li quedava un xic de dignitat. Què hi farem!

  • Va, pensiero[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 30-12-2017 | Valoració: 10

    Bona nit Aleix. Si buscaves que el lector s'ho passara bé llegint el teu relat, crec que has aconseguit i arrodonit l'objectiu. I es que hi ha com una absurditat d'aquesta cosa d'un Estat sense escrúpols i sense vergonya, ho veiem per tot arreu: matrimonis que fan les paus als balcons de sa casa, amb solemnitat, mentre pengen, que això és moda ara, la bandera d'Es, es que he vist a X. C., la policia, que per un dia que els necessitaves i resulta que estaven tots, eh, tots, ja saps a on... Tanta família, i més amb tantes noces i haver de quedar bé: es barallen per tonteries, que si el meu regal era més gran que el teu... Tant de cuinar i de netejar els coberts de plata, i al final tot ho trenquen perquè es posen nerviosos o no sé, i després, ala ves, la culpa és de… Però el teu jutge parcial i dependent sí que té vergonya; amb això de Brussel·les m'ho ha semblat, vergonya de la d'anar per casa d'ells. Com que està fins als i ja no pot més. Sort que al final agafa vacances i així la injustícia pot tombar-se en una gandula, mentre mira el cel i diu: missió complerta. Tu creus? Es que són tan lliures, ells...

    Gràcies per comentar. Et desitge molta felicitat en aquests dies especials per moltes raons, al costat dels qui estimes, i t'envie una forta abraçada.

  • Tens la virtut...[Ofensiu]
    Olga Cervantes | 29-12-2017 | Valoració: 10

    ...de convertir en bons als dolents i això és justícia !!!!

    Un petonet

    Pinya de rosa

  • Malauradament[Ofensiu]
    Jam Malson | 29-12-2017 | Valoració: 10

    Malauradament, és tal com ho has escrit.

    Però, el més greu de tot és la normalitat amb què ens prenem aquesta mena d’actituds, que, “normalment”, solíem atribuir a membres d’organitzacions de caràcter mafiós.

    Bones Festes de Nadal, també per a tu.

    I Bon any 2018!

  • Molt actual![Ofensiu]
    Esther Llombart Ramis | 27-12-2017 | Valoració: 10

    És una llàstima, però es així. Últimament ho estem veient escandalosament i sense cap pudor.
    Bones festes Aleix!

  • molt bo, el relat[Ofensiu]
    liudmila | 24-12-2017

    Aleix, BON NADAL per vosaltres!

    Una abraçada,

    Liudmila

  • Una temàtica ben actual[Ofensiu]
    Pallars | 23-12-2017

    Separació de poders? Pressions a tothora des de dalt... Retrat d'un jutge amb la pipa plena que acaba com acaba. Molt dinàmic i amb un punt de comicitat que s'agraeix.
    Bon Nadal, Aleix!

  • fineixo la frasse anterior[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 21-12-2017 | Valoració: 10

    ...entreteixit judicial.

  • Realitat[Ofensiu]
    Guiomar | 21-12-2017

    Aquesta realitat que vivim!
    Molt bé!
    M'encanta i admiro aquesta manera de plantejar diàlegs, respostes, preguntes!
    Felicitats!

  • Justicia a mitges.[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 21-12-2017 | Valoració: 10

    Si les lleis no s'anessin adaptant als cavis socials o necessitat de la gent, el món es trobaria encara en la edat de pedra o ja hagués esclatat en mil bocins. magistral
    relat on t'asseveres de com funciona tot aquest entra. Nil

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 21-12-2017 | Valoració: 10

    Estupend. Aleix m’ encanta

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

96 Relats

1921 Comentaris

99056 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010) i "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.