Futur

Un relat de: AVERROIS
El viatger del temps apareix de sobte a la platja. Les llums de la gran ciutat es reflecteixen a l’aigua i el remor de les onades li porta molts records llunyans. Després de tant de temps donant tombs per l’Univers ha pogut tornar.
La ciutat encara dorm, però el Sol comença a sortir per l’horitzó. De mica en mica el viatger s’endinsa entre els edificis i seguint el que senyala el dispositiu que porta al avantbraç s’apropa a la Plaça Sant Jaume. Passen els minuts, la ciutat es desperta i ell s’atura tan sols per gaudir del que veu. - Sembla que tot ha anat bé - Pensa.
Quan arriba a la Plaça Sant Jaume, davant per davant hi ha dos edificis emblemàtics i en els dos observa amb orgull que hi oneja la senyera. - Però perquè hi ha la bandera espanyola encara? S’hauran minimitzat les diferències que hi havien? – Es pregunta tot preocupat.
El viatger recorda quan va ser la última vegada que va està a la ciutat. Era l’any 1714, els catalans havien estat abandonats pels seus aliats i perderen la guerra contra el Borbó. Sense pietat estaven sent espoliats, ultratjats, les seves institucions abolides i la seva llengua prohibida. Per això va marxar al futur per veure si hi havia una solució. I aquí està tres-cents anys després.
Els dies següents els passa buscant informació. Veu que el 1936 hi va haver un altre lluita, i que com sempre també la va pagar el poble català amb quaranta anys de dictadura, vexacions i tortura de la seva llengua que quasi es perd.
Ara sembla que s’ha restablert molt del que es va perdre en el passat, però va descobrint que tan sols és un miratge. En el fons els que mouen els fils són els de sempre i en qualsevol moment poden tallar-los i deixar sense vida les marionetes que mouen. Sempre ha estat una imposició imperialista del Estat el que ha mantingut “unides” les nacions que el formen. Amb l’amenaça del “garrot” es va formar una Constitució feta per maquillar les mancances democràtiques i el “cafè per a tothom” va voler mesclar l’aigua i el oli. El temps ha demostrat que a poc a poc i encara que es vulgui l’oli sura per sobre l’aigua i que la seva unió és contra natura.
Després de moltes manifestacions i de guanyar, pas a pas, cada reivindicació, sembla que el nou de Novembre de 2014 pot ser el punt de sortida.
El viatger no pot esperar, manipula el seu aparell per aparèixer deu anys després. Està a la Plaça Sant Jaume, alça la vista i un somriure omple el seu rostre mentre llegeix “Generalitat de Catalunya-Govern de l’Estat Català”

Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / Benvolguda Relataire:

    La teva obra, presentada a la convocatòria “Somnis Tricentenaris”, ha estat seleccionada per formar part del volum recopilatori que recollirà totes les obres finalistes. Els beneficis d’aquesta publicació seran destinats a la Marató de TV3 2014, dedicada a les malalties del cor.

    És per això que et demanem que ens facis arribar, al més aviat possible, l'autorització perquè sigui inclosa al recull (Data màxima: 30 de setembre).

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça concursos.arc@gmail.com, el text que adjuntem al final d'aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ SOMNIS TRICENTENARIS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,
    Comissió de Concursos

    - - - - - - - - - -

    AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ SOMNIS TRICENTENARIS

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    data de naixement ........................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ...................................................................................................
    de la qual en sóc autor/a, en el recull "Somnis Tricentenaris".

    En el llibre vull constar amb el nom d'autor/a: .............................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

    Data .......................................

  • gràcies pel teu comentàri[Ofensiu]
    liudmila | 12-09-2014

    Si, es veu que t'importa molt aquest tema i m'agrada saber com senten la gent... Merci per compartir la seva visió.

  • Tant de bo...[Ofensiu]
    Materile | 09-09-2014 | Valoració: 10

    Tant de bo aquest relat tan ben escrit, aquest somni en el temps es transformi en realitat.

    Un relat preciós i molt ben escrit.

    Gràcies pel teu comentari. Fa temps que un càncer em va retirar de la vida activa, per tot. Amb el meu relat, torno a la vida i vull recomençar de nou, tot i que encara no estic d'alta, i amb forces.

    Una abraçada, AVERROIS,

    Materile (Maria Teresa Galan)

  • és curiós[Ofensiu]
    liudmila | 08-09-2014

    he utilitzat també el viatge en el temps, en el meu poema, com a coincidència... a veure el seu titol i el llegir, vaig veure que era diferent, era un somni i viatge al futur. Un bon relat! :)

  • Fantàstic... ![Ofensiu]
    reusenca | 04-09-2014

    Que n'és de fantàstic poder llegir relats com el teu curulls d'esperança i il·lusió que et fan sentir molt bé en veure que en som molts que pensem així, estimem així i lluitem així per tot allò que és nostre i tants cops ens han volgut arrebatre. Sí, sí, sí ... jo també crec que està a prop el dia. I no és ciencia - ficció...
    Una abraçada amb complicitat
    Carme

  • Tant de bo...[Ofensiu]
    celesti1462 | 14-08-2014 | Valoració: 10

    El final esdevingui com preveus en el reu relat però molt més aviat, que ja n'estem cansats...

    Moltes gràcies pel teu comentari al meu poema i per haver-lo sabut esporgar i trobar-hi el poema amagat.... No ho vaig fer expressament...

    Per cert, si tu eta de Manresa, jo sóc de Sallent tot i que també els anys m'han dut a Barcelona.

    Una abraçada!

  • Tant de bo...[Ofensiu]
    celesti1462 | 14-08-2014 | Valoració: 10

    El final esdevingui com preveus en el reu relat però molt més aviat, que ja n'estem cansats...

    Moltes gràcies pel teu comentari al meu poema i per haver-lo sabut esporgar i trobar-hi el poema amagat.... No ho vaig fer expressament...

    Per cert, si tu eta de Manresa, jo sóc de Sallent tot i que també els anys m'han dut a Barcelona.

    Una abraçada!

  • Sóc dels teus o ets dels nostres[Ofensiu]
    jroig | 14-08-2014

    Reflecteix perfectament el que molts ens agradaria veure un dia. De fet jo somio constanment , el futur ja és aquí.

    PD.Moltes gràcies per llegir el meu primer escrit a RC i valorar-ho, és un honor per a mi que un relataire com tu amb tants escrits i tant bona valoració dediqui uns minuts pel meu escrit. Gràcies.

  • Ara és l'hora[Ofensiu]
    Jana Cooper | 08-08-2014 | Valoració: 10

    Tant de bo les coses siguin diferents ara. Ara que ja no hi ha l'amenaça comunista que feia tanta por al món capitalista i a més tenim un govern de dretes que no vol fer la revolució. Ho tenim tot a favor.
    Molt bon relat i moltes gràcies pel teu comentari.

  • Sinceritat i esperança [Ofensiu]
    Gemma Matas | 03-08-2014 | Valoració: 10


    Un relat molt bo i molt real. És perfecte per poder formar part del llibre del Tricentenari.
    Tot el que exposes té sentit, de dalt a baix i en el que es refereix a la culminació, no perdem l'esperança de que quan torni a la terra ho trobi com desitja, fins i tot, no caldria que haguessin de passar deu anys...

    Moltes gràcies per haver entrat a la meva pàgina i pel teu comentari.

    Gemma​

  • Bon relat![Ofensiu]

    Tan de bo la teva predicció sigui correcta i tan de bo no sigui d'aquí deu anys sinó l'any que ve i creix així com a major d'edat en una República Catalana. Molt bon relat, una prosa cuidada i una història que et fa reflexionar. Felicitats!
    Edgar
    PD: Gràcies per passar-te pel meu relat i celebro que t'hagi agradat. De fet, l'home que hi descrius també és un home tricentenari de fet ;)

  • Un món, un poble![Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 31-07-2014 | Valoració: 10

    No sóc independentista. Tampoc sóc federalista ni republicà, i, per res del món, feixista. Sóc anarquista.
    Penso que tot va de mal en pitjor perquè els governs enganyen el poble, aquí i a qualsevol lloc de la Terra. El poder només dóna més poder. Estic a favor de qualsevol tipus de cultura que no sigui violenta i que no violenti a res ni a ningú.

    No crec en el 9-N, no crec en cap Estat. Però vet-ho aquí: crec que la democràcia mundial segueix essent possible! Un món, un poble! : )


    Sergi : )

  • Merci![Ofensiu]
    Eduard82 | 25-07-2014

    Hola Averrois, gràcies pel comentari del meu relat i el cop de mà amb com deixar comentaris als altres.
    Per cert, m'agrada força aquest relat teu! Veig que també t'agrada escriure sobre temes fantàstics!

  • Sí senyor![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-07-2014 | Valoració: 10

    Un relat amb un final optimista i molt creïble. Un poble que ha aguantat tants segles aquest menspreu que tots coneixem (o gairebé tots) arribarà lluny. La convicció i la cultura són dos eixos fonamentals que els catalans tenim. això no s'apaga amb amenaces o possibles sol·lucions econòmiques. La convicció va més enllà, la cultura ens uneix. Segur que d'aquí deu anys ja serem independents, n'estic segur i convençut; sóc català. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

927 Comentaris

318263 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!