El Psique i el Soma

El Psique i el Soma
Més que un relat és una petita observació personal.

Bé, aquest tema o relat exclou aquelles persones, l’ego de les quals no les deixa adonar-se que estan menyspreant els altres i que la seva conducta infringeix les normes socials, mostrant, d’aquesta manera, un rebuig vers els altres que no són com ells. Sí, em refereixo als qui són prepotents; aquells que es creuen que ja ho saben tot de tot.

Bé, un cop aclarida aquesta puntualització per aquests energúmens, em veig més capacitat per explicar el que volia dir.

Bé, primer de tot explicarem què són el Psique i el Soma. La psique és, per una banda, la funció neurofuncional del cervell, connectat al sistema nerviós humà, com també ho és en els animals. El cervell de l’home és l’òrgan de la seva psique, de la seva consciència amb la seva conducta.

L’objectiu de la Psique és reflectir la funció reguladora del cervell, és a dir, les accions que aquest òrgan transmet a la psique (manera de ser). Per això, a través de la psique es pot reflectir el nostre conscient. Fins i tot, la psique permet la guia de l’agent en el món per reflexions cognitives (acció de conèixer), com ara les sensacions, les percepcions, el pensament, etc,; i també per reflexions afectives, com ara les emocions i els sentiments. Totes aquestes reflexions, i d’acord amb la intel•ligència adquirida, incideixen en la manera d’actuar i decidir de cada individu.

Des de la funció reguladora la psique ajuda el cos a assumir una posició activa i independent en el reflex de la realitat. La qualitat depèn del nivell de complexitat psicològic de l’individu al qual ens referim. Sí! La Psique és el seu intel•lecte.

El Soma que també és pot definir com l’Aura. En les diverses especulacions i teories d’alguns autors a l’hora de tractar el cas, Hi ha hagut errors importants i algunes confusions originats en els conceptes "soma” i “aura humana". Una definició que unifica, en la seva majoria, les diferents concepcions d’aura és la següent: «L’aura es pot considerar com una força de camp de poder o l’energia vital que envolta tot ésser existent en la nostra naturalesa: els éssers humans, els animals, les plantes i, fins i tot, els metalls i els minerals posseeixen un tipus d’aura específica al seu voltant». L’energia del camp de força de l’aura humana és produïda per la freqüència i les diferents vibracions que emana el nostre cos a través del punts d’energia. Ara bé, cada persona pot rebre aquesta energia d’una manera diferent.

Bé, espero haver-me sabut explicar. Ara entraré en el temari que m’incumbeix explicar. El tema pot ser prou interessant per aquells que intenten trepitjar el terra segurs de si mateixos i sense donar l’altre pas endavant si encara no tenen l’altre ben assentat.
Més que una reflexió és una necessitat imperiosa que, per a mi, sempre m’ha imposat i, més encara, en aquests temps tan insegurs en què ens trobem. Tothom és bo mentre no es demostri el contrari, no ho dubto. Tot el que es diu (la gent, els mitjans de comunicació, la tele, els polítics, els anuncis, etc.), «tot és el millor per a qui ho predica»; per això, un ja no sap què pensar: et foten una menjada de coco i, consegüentment, en un dilema.
Bé, crec que aquest petit estudi ha de ser positiu per poder-lo aplicar o, si més no, per saber com hem de portar la nostra vida. Per exemple, tant en les relacions socials com en les estables ha d’haver-hi harmonia. Si n’hi ha, el nostre comportament se’n veurà contagiat, la qual cosa ens ajudarà a trobar l’equilibri en el nostre entorn. Com que ens trobarem bé tant en el límit com en el màxim, serem feliços quan ens relacionem amb els altres.
Bé, hem de tenir unes normes apreses. Las relacions socials que considerem negatives han de ser evitades. Alguns direu que ja ho feu, però en moltes ocasions i, en determinats moments, hem de suportar el pesat de torn o una persona totalment negativa quant als seus convenciments, els quals poden resultar tòxic per a nosaltres. Passat molt de temps, aquestes relacions insatisfactòries poden produir un malestar i, fins i tot, arribar a desenvolupar malalties a la pell, provocades per les alteracions del sistema nerviós, per la baixada de les nostres defenses, la pressió arterial elevada, problemes cardíacs, fins i tot, poden desenvolupar un càncer. En resum, tot un munt d’efectes negatius poden influir el nostre Psique i el Soma. Tot això (afegir-nos a aquests grups de persones de diverses ideologies i veure’ns afectats per les seves relacions tòxiques) ho podríem anomenar com a l’ensorrament del nostre cos.
Les relacions negatives s’han d’evitar. No t’apartis dels teus bons amics de sempre. A ells ja els coneixes, i ells a tu també. En el seu tarannà no et poden influir perquè les energies de tots plegats segueixen un mateix paral•lelisme.

Bé, evita aquests tòxics socials que et condueixen a un estrès negatiu, ja que les relacions amb persones d’altres ideals o ideologies et portaran conflictes de personalitat. No juguis al joc de la competència amb els altres. Orienta la teva vida en aquella direcció que et doni seguretat i benestar. Sigues tu el qui domini els teus actes i les situacions en què et trobis; no deixis que t’influeixin en els teus quefers perquè sempre hi haurà qui t’odiï, qui t’envegi o que tingui recances de tu. No orientis la teva vida cap allà on ho vulguin els altres, ja que, pel simple fet de buscar quelcom més per a tu mateix, ja hauràs entrat en el seu cicle. Per tant, no entris en el seu joc.

Tots tenim un autocontrol segons la nostra manera de ser. Sé que és difícil anar moltes vegades contra corrent (contra les centenars de regles establertes), però si hi anem, ho farem enduts per les masses enfervorides. Les masses estan indignades, indignades per tots aquells esdeveniments injustos, incoherents i, fins i tot, per aquells personatges nefastos que ens ha tocat complaure’ls, mantenint sempre les seves exigències. Sí, em refereixo als polítics o altres personatges que, per motius de feina, tinguin algun càrrec superior, autoritzat per la llei, el qual els fa més vulnerables que nosaltres. Aparta’t d’ells! No sabràs mai com pensen, i pot ser que la seva actuació, emparada i tutelada per la llei, et doni alguna sorpresa nefasta.

Bé, l’Aura és el nostre reflex, és a dir, es mostra tal com som, tant amb les virtuts com amb les febleses. Tot això es demostra amb fets, paraules i gesticulacions. Aquesta manera de fer i d’expressar-se d’un mateix ja dóna una idea sobre com és la persona que hem de tractar, ja sigui per negocis, amistat o qualsevol altra relació. D’altra banda, també ens dóna la idea o, millor dit, la seguretat sobre com hem de tractar aquesta persona. Per exemple, no a tothom li fa més mal una bufetada que una mala paraula. Si realment la persona sap quines són les seves febleses, s’autoprotegirà en segons quins moments i segons amb quines persones ha de tractar i, fins i tot, s’arribarà a posar un escut de defensa amb el qual pot intentar desorientar-les. Tot i així, aquest escut pot caure, ja que no és res més que l’aparença d’una fortalesa inexistent. Bé, confiem en la seguretat del nostre psique i del nostre soma-aura.

Bé, aquesta primera exposició sobre el psique i el soma correspon a observacions particulars i generades per la immensa informació obtinguda tant als mitjans de comunicació com en la complexitat de persones que he conegut al llarg de la meva experiència. Les persones viuen despenent dels moments i les situacions en què es troben. Quan es produeix una alteració de les circumstàncies d’un moment determinat, l’angoixa i la inseguretat, per exemple, els fa malla en el seu tarannà diari. Les circumstàncies també juguen un paper important en la convivència amb els altres, ja sigui en un dia de treball, en una “moguda” familiar o bé amb els amics.

A causa de la complexitat del tema, tot això és molt difícil d’entendre i de portar a terme. Per això, cada lector en pot treure les seves conclusions, depenent de la seva manera de pensar o actuar. La cultura i la ideologia poden l’influeixen de tal manera que arriben a ser el reflex de la posició estructural del càrrec que ostenta. També en podem veure el reflex entre la seva gent i en la societat en què es mou.

Bé, després de tota aquesta explicació, voldria arribar a una conclusió positiva, ja que crec que pot ser la millor defensa i el millor autocontrol. Poder aconseguir el que un demostra ser i el que és, sense fer demagògia del que un vol aparentar ser i no és. S’ha d’arribar a un punt de determinació, sense haver d’aparentar res; i que un sigui acceptat tal com un és i no com que alguns voldrien que fos.


Bé, llastimosa la gent que no viu la percepció de la realitat. Vivim en un món bombolla: fem més cas del que ens diuen els mitjans de comunicació, els quals ens fan desatendre el do innat que surt del nostre cor i de la nostra ment. Recordem que: “De geni se’n neix i a imbecil s’hi pot arribar”.

J.M.

Reflexió
Helen Keler, invident de naixement va dir una frase a un periodista que sempre recordaré. El periodista li va demanar: “Hi ha alguna cosa pitjor que ser cec?”. I ella va respondre: “És pitjor poder-hi veure i no tenir una visió”.