Dosis mínimes de literatura

sàvia grandesa en la saviesa d'aquests nans!

plens de fina ironia i un toc de bon humor
abraçades
joan

No se pas quin triar d'aquest Nanos, tots en el seu tema els trobo tant perfectes ! És com si no es poguessin dir d'altra manera.
El que més m'ha arribat al cor, és "La bogeria clàssica" és poesia pura.
La sensualitat, la crisi, l'erotisme, la bogeria, ens parles d'una manera magistral, en l'art de dir molt en poques paraules d'uns temes molt profunds. És la síntesi servida en safata !

Una càlida abraçada,
Núria

Converteixes les paraules en sensacions.
La teva qualitat com escriptora és indiscutible.
Enhorabona Unaquimera.

Irene Tironi

Jo diria més bé l'essència de la vida: sensualitat, erotisme, inocencia, bogeria... ingredients molt ben dosificats en aquest elixir que ens reveles tant màgicament.

Una abraçada amb un punt de bogeria

leonardo

No vull fer el comentari més llarg que qualsevol nano. Per tant, solament puc dir que em deixes ben bocabadat.
Una abraçada!
- Joan -

dosis mínimes però que palesen, una vegada més, el teu enginy.
El del obsequi rosset, deliciós, em suggereix : qui no vulgui blat que no vagi a l'era" i el darrer que un puntet de bogeria i gosadia,
sempre és convenient.
Una abraçada, Unaquimera.
Nonna_Carme

Escriguis el que escriguis, tot és bo, sense desperdici, mesurat, pesat, comptat i contat amb una imaginació lùcida i serena.
Ja no sé què més dir.
Petons, xavala.

Carai noia ets una promesa de la literatura catalana, o be ja una realitat inquisidora pels amans de les lletres. gracias pels teus relats.

M'ha agradat molt el de la innocència. I és que és així... Nans, porquets i cabretes. Però qui escolleix ser nan?

El del Quixot, té una alegria, un viure el moment amb intensitat, que m'ha fet somriure. M'ho apunto pels moments de incertesa.

mai deixarà de sorprendre'm el que ets capaç de fer amb tan poques paraules, de debò.
M'han encantat els teus "nanorelats".
Fins aviat.

"Ella li feu comentari així sense importància.
Mentre ell el llegia, el comentari s'expandí, badà i regalimà dolces gotetes d'amistat."

Ai coi, encara m'hauré passat de paraules, quantes eren?

Petons "a la romana" (jejeje)

M

Felicitats

Cendra de flor

Llegint aquesta teua darrera entrega, he pogut confirmar que el Nanorepte dóna molt de si.
M'agrada la teua manera d'agrupar-los per temes, com la Literatura en aquest cas. Les referències estan molt ben trobades, i també el desenvolupament de cada microrelat, ja que resulten tots quatre força originals...
L'enhorabona!!!
... I tard o d'hora ens seguirem trobant als Nanoreptes.
Una forta abraçada!
FRANCESC

Crític, divertit, senzill i clar!

Felicitats!

Anna

Relat molt dolç, atrau molt, deixes en evidència els punts febles de tots nosaltres. I les coses inevitables que succeeixen, no pas per atzar, sinó perque fem el nostre camí, ja sigui reprimits, embogits, amb sort,... de fet deixes entreveure més de quatre maneres d'actuar. Ets una bona psicòloga.

Una abraçada!!!!


Sergi

delicioses gustacions de literatura.

La SENSUALITAT, dubtes quotidians que a vegades són, com tu molt bé dius, força complicats.

La INNOCÈNCIA, amb la càrrega de la crisi, un problema ben actual...

L´EROTISME, un estímul. Per què no?

La BOGERIA, una lluita, un escut a vegades, per poder sobreviure.

Tots aquests elements de la vida, ens els has presentat amb humor fi, amb ploma d´escriptora. Enhorabona!

Rep una hiperabraçada,

Pilar

Quatre microrrelats (però micro, micro, eh?) que, efectivament, no només no treuen temps a ningú sinó que a més a més arrenquen un somriure.

Sensualitat, crisi (boníssim!!!), erotisme i bogeria: quatre elements tan humans com la vida mateixa, jeje!

Bona tria de candidates pel primer relat. No m'estranya que no sàpiga a qui escollir; jo també em trobaria desorientat!

Ai la crisi! No hi havia atinat, en el fet que tingués una ombra tan allargada! Pobra Ventafocs: vés a saber com li haurà quedat la carrossa després de la reducció de pressupost. Ara bé, per descomptat que el cost en el personal és el pitjor: de set cabretes ja només en queden cinc, de nans només en resten quatre però... quin terrible dilema amb els tres porquets! Això pot ser el final d'un conte multigeneracional. La crisi no té compassió!

L'erotisme sempre té un puntet de misteri, i en aquest microrrelat no hi ha cap excepció al respecte: perquè rosset, en lloc de morè? Aix, misteris, misteris, jeje!

I tancar el microrrecull donant pas a Don Quixot, és tot un luxe! És clar que la bogeria té moltes alters cares, també...

Gràcies per toooots els teus relats i comentaris!!!

T'envio una forta abraçada!!!

V

Tot i ser breu, m'agradat força. Un peto breu pero amb calidesa.

els plaers del minimalisme

una abraçada, senzilla i clara, de 8 lletres.

Ja costa arrenglerar les paraules,
perque prengui vida el conjunt;
i moure-les davant i enrera,
fins a trobar aquell punt d' equilibri,
i amb un màxim de color.

avet

He esdevingut sensual, innocent, eròtica i boja tot llegint els teus nanos tan ben trobats. Un tastet deliciós i enginyós que m'ha arrencat uns quants somriures.
Gràcies pel teu comentari, però la senyora Bruna s'ha pres uns dies de vacances, qui sap si per pensar-se alguna bola impactant que enlluerni al doctor Volat. En fi, ella té la paraula, ja es veurà...
Com sempre, he gaudit llegint-te Unaquimera.
T'envio una abraçada voladora que, de ben segur, ja t'ha arribat.
Mercè

amb la mínima dosi, la justa i necessària per fer-la exquisida.
Pícara, inocent, eròtica i boja, com la vida mateixa.
El saber fer, és el que se m´ocorre en llegir aquests nanos.

Deixa´m donar-te una abraçada, que és, posiblement, el que millor se fer. Això sí, una ben especial

Molt bé, Unaquimera!

Demostres una gran habilitat per a la creació de nanorelats i un coneixement literari que saps aprofitar en els teus texots.

Felicitats per aquests nanos!

Núria

Gracioses dosis, que refresquen mites literaris i els ofereixen amb humor. I amb amor?
Humor i amor s'agraeixen sempre, ho saps.

Una pinzellada color de somriure!

Què més se li pot demanar a un escriptor?
Una abraçada,
Shaudin

Passo la vista poc a poc delectant-me en cada dosis, quina trio? Torno e llegir, ara més detingudament, encara no sé em quina em quedo!!! Decisió final :
"Totes, quatre dosis de cop." I sense efectes secundaris.
M'han agradat moltíssim totes, però la del obsequi rosset és deliciosa.
Una abraçada sense dosificar

de tamany, màximes mostres d'enginy.
Llegeixo i somric. Quatre vegades i més.
Aprenc molt de tan poc.
m

Les frases curtes, enginyoses i amb una espurna de filosofia, em tenen darrerament enganxada. I només falta venir a llegir les teves dosis, que són com desenllaços d'històries, que el lector s'ha d'imaginar. I per a mi, allà on cal imaginació, és on m'agrada perdre'm quan tinc una estona.
Molt bons, Unaqui!!!!

angie

M'he empassat les quatre dosis i ohoh, són bones, fan somriure, i hi ha una que m'inspira...........
Vaig a escriure abans no se m'escapi, una llepadeta d'agraiment!

regalant-nos aquests pomets de frases ocurrents i exquisides que, a més dels somriures, ens atrapen i ens fan desitjar-ne més. Totalment d'acord amb algun comentari que he llegit, sobre el fet que el valor de la literatura no ve condicionat pel nombre de lletres.
Una abraçada molt gran, Unaquimera.

... no hi haja massa 'literatura' en aquestes 'nanosentències'; sí que hi ha, per contra, molta 'filosofia'.
Salut i rebolica!

Crec que se'n diu de la màxima una mena d'asserció, tal vegada pedant, que pretén englobar una mena d'ensenyament, sobretot moral. Vaja, una mica pretensiosa.
No és el cas d'aquestes joioses dosis mínimes de lietartura que clouen en la seva breu extensió abundants suggeriments i saludables efectes secundaris per a les dosis de mandra intel·lectual que -ai!- sembla que tenim molts lectors, cada vegada més addictes -sembla- a espigolar superficialment i menys a reflexionar. Que la llargada del text no està renyida amb la capacitat de generar reflexió, aquests quatre regals en són un exemple.
Una abraçada,
franz

dos d'els nanos: el de la sensualitat provocadora i l'erotisme... molt bons per ser molt evocadors i plens de vitalitat; vaja, gairebé com tu. Una abraçada plena de felicitat i un xic de picardía!

són mínimes, però són bones: concentrades en la quantitat adequada i de sabor agradable!
Segur que curen -no com altres dosis que només purguen- o refresquen la memòria.
Endavant!

per això no em sonaven aquells dos, saps que sempre si puc llegeixo els nanos.
Has pogut dinar?

Sort en la literatura, llarga o curta!

Recordo haver escrit el nanorepte de l'erotisme responent al tema "Regals d'aniversari" i el de la bogeria a la proposta sobre "Deliris"; tots dos van ser presentats i van rebre força vots.

En canvi, no tinc present, en canvi, el tema per al qual vaig escriure els altres dos, ni si vaig arribar a presentar-los dins el termini establert... de vegades, quan vaig a penjar algun nano em trobo la votació en marxa...

Abraçades breus però bones per a tothom que passi per aquí,
Uq

Per mi màxims. Un regal. Molt bon recull. Picant i insinuador. M'he deixat. Gràcies.

A mi m'han provocat quatre, pel cap baix, de somriures, hehehe!
Són bons aquests "nanets", m'agraden molt.