Quaranta piscines

Un relat de: Lior

Per fi és dijous. Surto de treballar disparada com un coet. De camí cap al pis analitzo mentalment les possibilitats que m'ofereix la nevera a l'hora de fer el dinar, entre les quals la que té més números de guanyar és el filet de pollastre que habita la tercera lleixa des de fa dies i al qual he agafat un cert afecte.
Després d'un àpat ràpid i lleuger, només el necessari per enganyar una mica la gana, m'acomiado de l'ós mandrós que tinc per company de pis. A vegades sembla un moble més, fins i tot algun cop he pensat de treure-li la pols mentre jeu al sofà.
Quan finalment sóc a dintre l'aigua em sento la persona més feliç del món. Em relaxa tan, nedar... Cada setmana necessito fer les meves quaranta piscines. Avui hi ha força gent però s'està prou tranquil.
Després de nedar unes quantes piscines, però, s'acaba la calma. Dels vestidors en comença a sortir canalla sense parar. Criden, es claven empentes, alguns ploren, d'altres riuen...
"Perdoni, s'hauria de canviar de carril, aquest està reservat per al curset."
"Des de quan fan els cursets els dijous a la tarda?"
"Des d'avui mateix. I ara, si no li importa..."
Em miro el monitor amb cara de pocs amics i obeeixo la seva ordre de mala gana, la qual cosa m'obliga a compartir l'espai amb dues persones més, però encara es pot nedar força bé. Els problemes comencen al cap d'una estona, quan va entrant gent i més gent. Al final som cinc en un mateix carril. Així és impossible nedar a gust. Ja m'han clavat un cop de colze, tres cosses i una senyora m'ha envestit per darrera.
"Niña! A vé si mira pó donde vá!"
Només em faltava això! A més, començo a patir per la meva integritat física, així que surto de l'aigua amb una mala llet impressionant i havent nedat unes miserables disset piscines. I quan surto al carrer... sorpresa! Plou, i jo sense paraigües. Definitivament avui no és el meu dia.
Quan arribo al pis, el meu company segueix en la mateixa posició que quan he marxat.
" I què? Com ha anat la tarda de relax a la piscina?".


Comentaris

  • Un relat...[Ofensiu]
    kukisu | 02-01-2010 | Valoració: 10

    molt ben escrit que exposa una situació quotidiana que he viscut sovint, com a usuària de piscina... Cal una bona dosi de filosofia per suportar-ho, què hi farem!
    Feliç 2010!

  • Jo hi era! [Ofensiu]
    Màndalf | 20-02-2009


    Jo hi era aquell dijous a la piscina!
    Era aquell senyor del gorro blau que li van fer la respiració artificial perque dues senypres com lleons marins se li van tirar a sobre, el van enfonsar i no podia treure el caparró per respirar. Quin ensurt, la mare que les va!! Menys mal que te'n vas anar!

    Ei, molt divertida l'anècdota de la piscina adobada amb un company de pis forofo del sillonvol. Juas!

    M

  • Quaranta... rebaixades![Ofensiu]
    Unaquimera | 08-01-2009

    Efectivament, Lior, és dijous! I no un dijous qualsevol, nooo! És "el dijous" de les rebaixes i de la tornada... de la tornada a l'escola, del reinici de les activitats extraescolars, de la posada en marxa dels nous propòsits per a l'Any que comença ( que sovint inclou apuntar-se a alguna activitat d'aquelles que suposa activitat física! )... o sigui, que és un dia perfecte per llegir-me el teu relat, que queda perfectament ambientat!

    Mercès a la teva prosa clara, l'he trobat àgil i divertit.

    Per cert, van ser Bones les Festes passades? Aprofito per desitjar-te un Any Nou ben feliç i ple d'inspiració, de tal manera que pugui gaudir de noves històries com aquesta...

    Entre tant, tornaré per llegir les que ja tens publicades, però ara mateix t'envio una abraçada càlida, que a fora no plou, però fa un fred que pela,
    Unaquimera

  • Una història més de dones sacrificades[Ofensiu]
    Pilar Fajardo Corma | 29-12-2008

    He volgut saber qui eres i he trobat en aquest relat una essència en comú: les dones no parem i quan ho fem..."el sabor de la aventura".
    En poques línies has transmet perfectament la frustració del descans més esperat.
    Sóc mestra d'infantil i sé el que és una colla de ratolins invaint-ho tot.
    M'ha agradat molt.

  • Gràcies![Ofensiu]
    Queca | 22-12-2008

    Molt divertit!

    Moltíssimes gràcies pel teu comentari, Lior.

    Espero que passis una boníssimes festes, i que puguis gaudir dels que més t'estimen!

  • Real com la vida mateixa[Ofensiu]
    Magrat | 20-11-2008

    Molt divertit i molt real! I encara podrien fer-te fora per entrenament de l'equip de waterpolo...

    Bon microrelat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: