Les pedres de Girona

Un relat de: copernic



LES PEDRES DE GIRONA


Diumenge a la tarda. Surto a donar un passeig per la ciutat. Fa fred i els pocs vianants que s'aventuren com jo a donar un tomb, se'ls pot veure arraulits dins els seus abrics o jaquetes. Passo pel pont de pedra. Em rep un corrent d'aire gelat que fa via cap al Ter. Quan travesso la rambla sento les campanes de la catedral que toquen les vuit. El so greu, constant i arrossegat d'aquest dringar des de la distància evoca en mi la figura de Josafat, el campaner de la novel·la de Prudenci Bertrana. Me'l imagino allà dalt, amb la ciutat als seus peus, tirant de la corda i fent voleiar a un cantó i a l'altre les campanes una i una altra vegada, com complint una condemna perpètua per haver-se deixat seduir i enganyar per una meuca. Josafat, l'etern símbol de la Girona antiga, de la ciutat poruga que no gosa mirar enlaire davant el poder temporal i plenament terrenal de l'Església que ha deixat una petja profunda en les seves pedres mil·lenàries, una empremta duradora i permanent, com l'eco d'aquest repicar que retruny en aquests carrers estrets i humits una vegada i una altra. Vuit campanades que s'encavalquen les unes amb les altres, dons tot el barri és una immensa caixa de ressonància que enllaça sons fins al darrer toc, que s'apaga poc a poc, esvaint-se amb recança, dissolguen-se en el silenci de la nit. Girona, un barri vell en que les pedres ens parlen d'història, amarades de l'aigua dels segles, regalimant llàgrimes i sang d'innocents, escoltant laments de presoners, amagant en foscos racons històries tèrboles de revenges i assassinats, records encara sagnants d'expulsions i persecucions. Uns murs que circumden esglésies i museus, palaus i patis interiors, una presència sòlida que es manifesta en arcbotants i contraforts, absis i capelles, gàrgoles amenaçadores, seus construïdes sobre restes de temples pagans, gòtic que s'aguanta sobre romànic en un aiguabarreig d'estils, i a dins l'aire carregat d'encens que insinua mitres i casulles, tiares i sotanes, sagrades formes i or envellit, relíquies i altars, claustres i sarcòfags. A Girona la pedra parla en cada cantell, en cada suau arrodoniment treballat pel desgast dels anys, en les inscripcions que algú va deixar per a la posteritat. Si hi ha alguna cosa estable, incommovible, que impertèrrita aguanta el pas dels anys burlant els embats de la ruïna, aquestes són les pedres de Girona que, ignorants de tot, aparenten haver estat allà mateix en el moment just en que va començar la Història.
La humitat m'envolta, amara la meva roba, i el cos se sent vulnerable davant d'aquesta fredor penetrant. Torno cap a casa pensant en el benestar de la calefacció. La Girona freda, vella i eterna queda enrere. En passar pel pont de pedra em giro i veig la imatge de postal, la que tothom immortalitza en les seves càmeres digitals, la de la Florència catalana, la catedral, Sant Feliu i les cases sobre la corba d'un Onyar escàs i mandrós. M'endinso en els carrer de la Girona moderna buscant l'escalfor de la llar, mentre al meu darrere el temps detingut segueix reposant damunt les velles pedres.

Comentaris

  • Girona hem te enemorada[Ofensiu]
    maricel | 19-11-2009

    i això que tan sols i he estat dos cops... el primer em va encisar però la segona vegada hem va enamorar completament. He promés tornar-hi en companyia dels meus, per disfrutar de tot el casc antic, del menjar i de la múltitud i multitud de delicioses creperies.
    Enhorabona pel relat!

  • m'encanta[Ofensiu]
    Lior | 19-05-2009

    Copernic, m'encanta la descripció que fas de Girona, es nota que t'estimes la ciutat. Sobretot m'agrada la frase "gòtic que s'aguanta sobre romànic en un aiguabarreig d'estils". Fa cinc anys que visc a Girona i cada cop que passo pel Pont de Pedra no puc evitar girar el cap per mirar una vegada més les cases de l'Onyar i la Catedral. Realment és una ciutat fantàstica i en el teu relat has sabut plasmar les sensacions que aquesta desperta. Felicitats!
    Fins aviat.

  • Ja t´ho vaig dir[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 26-06-2008 | Valoració: 10

    que era un relat magnífic i, després de rellegir-lo, em torno a ratificar en les meves paraules.
    Ja saps que el temps ho dilueix tot i ara m´he tornat a reconciliar amb la teva Girona estimada.
    Et prometo donar-me a conèixer quan es presenti l´oportunitat.
    Ara que ens hem compromès amb el senyor Victor Mora és possible que L´Escala esdevingui el punt de trobada.
    M´imagino que deus estar molt ocupat escrivint sobre la meva ciutat. Alerta el que vas a dir de la Torre Agbar que ja et veig a venir...
    La veritat és que he estat força enfeinada aquests darrers mesos perquè he presentat un parell de relats a un concurs literari (relacionat amb el tema gastronòmic). Va, et xivaré que és el restaurant La gamba de Granollers qui el convoca i un dels membres del jurat és en Màrius Serra (que miedor!)
    Et retorno els petonets, copernic.
    Mercè.

  • Clar de lluna | 14-05-2008

    ...del fòrum vinc quan he llegit aquesta proposta per la trobada a la teva terra. El relat m'ha agradat molt, no només pel que dius i descrius, sinó per l'amor que desprens per la teva ciutat. Admirables les teves paraules, doncs estimar la terra, les arrels i d'allà on som amb orgull i serenitat, com ho fas tu, és fantàstic. Fas venir ganes de conèixer més Girona, ciutat bellíssima, per cert.

    Bona proposta, m'agradaria poder-la escoltar de la teva boca... un youtube estaria bé, no?

    Felicitats pel relat i que vagi molt bé la trobada, espero poder-te conèixer algun dia.

    Una forta abraçada!

  • M'ha encantat...[Ofensiu]
    rnbonet | 27-12-2007

    ,,,descobrir una Girona que no coneixia, la hivernal. Supose que en aquesta època el fred i la humitat faran veure les coses d'una altra manera, més seriosa, més dramàtica.
    La Girona que jo conec és la de finals d'estiu o mitjana primavera. De turista. Molt més amable, amb rialla de festa i temperatures agradables. Les pedres, però, segueixen tenint la presència i antiguitat de sempre, ens parlen de patiments i desgràcies-sobretot als carrerons amb poc de sol-, però també ens d'alegria i de temps feliços.
    Aquesta visió teua de la passejada m'ha semblat contundent, malgrat la brevetat.
    Salut i rebolica!

  • Empremtes per el futur[Ofensiu]
    Avet_blau | 26-12-2007 | Valoració: 10

    Malgrat la fredor, humitat, desgast,
    el pas dels anys no l' afecten,
    els carrerons humits i solitaris
    que fa cents d' anys bullien activitat
    ara son testimonis de noves generacions
    de gent, que no disposa del temps d'abans, per deixar record,
    deixar petjada .

    ara el temps es el nostre enemic
    no hi ha temps de treballar per deixar empremtes per el futur...
    viuen al present !

    però Girona m' enamora.
    Avet

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

386849 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...