La trucada

Un relat de: crohnic

A dos quarts de vuit del matí va sonar el telèfon. Encara estava al llit. Malgrat el terrible dolor muscular i l’aixafament, aquest causat principalment pels antidepressius que prenia, es va incorporar tan ràpid com va poder i va contestar.

El gest de patiment de la seva cara va desaparèixer quan va rebre la notícia. No podia dissimular l’alegria. Ni en els seus millors somnis s’hagués imagina’t tal circumstància. Sempre s’havia considerat una dona poc afortunada, la típica persona a qui mai li toca res tret de desgràcies, no es podia creure que d’un dia per l’altre els seus desitjos es fessin realitat.

Desprenent alegria per tots costats, la dona va tornar a l’habitació. Va obrir l’armari i, enmig d’un batibull de roba amuntegada, va treure un dels vestits més elegants que posseïa. Tot seguit, palplantada davant el mirall i amb molt de compte, es va posar un subtil toc de rímmel als ulls. Feia mesos que no s’arreglava.

Sense perdre més temps va despertar a la seva filla i la va vestir. No es va poder estar d’abraçar-la amb totes les seves forces mentre que a cau d’orella li xiuxiuejava: “A partir d’ara tot serà diferent, tresor”.

Després de deixar la nena a la llar d’infants, es va dirigir al lloc en el qual l’home de la trucada l’havia citat. Allà la van fer esperar uns minuts, no gaires, fins que un senyor molt cortès la va venir a buscar. Mentre recorria aquell llarg passadís, les llàgrimes van començar a aflorar als seus ulls. No ho entenia, eren sentiments contradictoris. Segurament, allò era fruit de la seva baixa autoestima i d’aquella feblesa emocional que tan mal li havia fet en els darrers anys.

Aquell dia, no obstant, marcaria un punt d’inflexió a la seva vida. Estava contenta perquè ja no tenia por. Un somriure dissimulat se li va escapar quan va entrar a la sala i va contemplar al seu marit. Per primera vegada en molt de temps es va atrevir a mirar-lo a la cara, sabia que el cos inert del seu espòs ja no la podria apallissar mai més.

Comentaris

  • Hola, Santi,[Ofensiu]

    He de reconèixer que no sóc molt bon lector, però cada vegada m’enganxen més les històries curtes. Les històries que en tan poques paraules diuen tant...
    M’ha agradat... i força!
    —Joan—

  • Propera publicació de l'ARC[Ofensiu]


    Benvolgut/uda relataire:

    Com ja deus saber, des de l’ARC hem encetat la iniciativa d’editar, mitjançant una plataforma digital de publicació, el recull dels microrelats guanyadors i seleccionats de l’anterior convocatòria del Concurs ARC de Microrelats “Secrets”. Edició que ja és un fet: SECRETS.

    La bona acollida d’aquesta proposta ha fet que ens plantegem la possibilitat de donar-li continuïtat. I aquesta és la nostra intenció.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada el passat mes d’octubre i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens autoritzessis a comptar amb el teu microrelat perquè sigui inclòs en el proper recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic (associacio.relataires@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

    Esperem que aquesta nova iniciativa de l’Associació de Relataires en Català et sembli interessant.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu de l’ARC: associacio.relataires@gmail.com

    En/na ......................................................................................................... amb D.I. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat seleccionat del mes de ......................................, del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Sentiments” que s’editarà a finals de 2012 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a.

  • Et manté...[Ofensiu]
    natasha | 03-11-2011

    ... pendent en tot moment i al final sabem el perquè. Toques un tema delicat d'una manera amena i gens frívola.
    Una abraçada

  • Caminant pel prat[Ofensiu]
    Pau Mora | 19-10-2011 | Valoració: 7

    Llàstima no haver escrit l'últim paràgraf al principi, llavors la resta podria tenir la mateixa importància. Igualment trobo que "la trucada" en sí, dura ben poc com per donar-li nom al títol.

  • maltractadors[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 16-10-2011

    fas que sentim el mateix que la protagonista, tal i com ho vas narrant. He gaudit llegint-lo i patint el petit esglai d'alegria que li ha calgut simular.

  • Caram[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 16-10-2011 | Valoració: 10

    Relat fet a consciència i d'una actualitat esfereïdora. Quan arribes al final entens perfectament tot el perquè del que dius a la resta del relat.


    Sergi

  • No sé...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 16-10-2011

    Suposo que vivim en un món molt contradictori. Les penes i les alegries es mesclen, s'escurçen, s'allarguen, però si, es tracta de lluitar.


    Sergi

  • Una trucada[Ofensiu]
    Frèdia | 16-10-2011

    Que canviarà la vida de la protagonista i de la seva filla, tot una alenada d’aire fresc en un ambient d’opressió. Sí, has descrit molt bé el sentiment contradictori de la dona, de l’alegria que li produeix la notícia i les llàgrimes que no entén perquè se li escapen. Tot i explicar-nos la història des de fora, fent servir un narrador omniscient, ens arriben les sensacions d’ella com si el relat fos en primera persona. Bo el contingut i remarcable l’estructura, molt ben portat fins al final. Felicitats per tan bon relat!

  • un relat escrit amb molta[Ofensiu]
    liudmila | 16-10-2011 | Valoració: 10

    delicadesa d'un canvi i superació interna.

  • Alliberació.[Ofensiu]
    Sergi G. Oset | 15-10-2011

    Sovint aquesta és l'única manera que tenen moltes víctimes de fugir dels seus turmentadors. Un relat de sensibilització que dibuixa amb pinzellades el patiment sofert durant anys, i l'esperança d'escapar d'un pou de foscor i anul·lament personal. Felicitats.

  • genial[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 12-10-2011

    Aquí volia anar a parar jo quan parlaven d'alegria com un sentiment optimesta, però de vegades amaga incertituds i amargors que cap somriure esborrarà mai del record d'un nen. Molt ben portat el tema dels maltractaments.

  • Sorpresa![Ofensiu]
    copernic | 11-10-2011

    Amagues molt bé la sorpresa final en mig de la descripció del sentiments d'alegria de la dona. Com tu dius, en tan poc espai no et pots esplaiar i seguir el fil del pensament. Has de ser concís i directe, resumir, abstreure i resoldre amb sorpresa que per a mi, en un microrelat és imprescindible. Bona feina!

  • Alliberament[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-10-2011 | Valoració: 10

    Redéu, aquest sorprenent final m'ha fet canviar la idea que tenia d'ella. Ara ho entenc tot. Tenia dubtes. Però és que m'ha encantat com ho descrius, la rigurositat, la meticulositat, la precisió de les descripcions, de l'estat d'ànim de la protagonista, que te la sents molt propera. Li agafaries la mà. Molt bé. Una abraçada.

    Aleix

  • Bon ambient[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-10-2011

    i ben narrat, jo ja t'he vist venir amb el final, però no treu mèrit a un relat ben estructurat i amb l'ambient molt ben trobat.
    Tornem-hi amb els de la ràdio!

    Bona feina Crohnic!


    Ferran

  • un final sorprenent...[Ofensiu]
    joandemataro | 11-10-2011 | Valoració: 10

    que et porta a rellegir-lo i entendre el punt de partida i totes les angoixes que arrossega la protagonista que finalment se sent alliberada, encara més colpidor per ser tan malauradament real. Felicitats
    i moltes gràcies per comentar i compartir

    fins aviat
    una abraçada
    joan

  • sentiments ben mostrats[Ofensiu]
    Lior | 11-10-2011

    Hola crohnic,

    moltes gràcies pel comentari del meu relat, ets molt amable.
    És cert que no és fàcil transmetre sentiments quan s'escriu una història i, per això, et felicito. Crec que te n'has sortit molt bé.

    A través de les teves paraules he pogut sentir la tristesa que envaeix la teva protagonista a la meva pròpia pell i també l'alleujament i l'alegria final en descobrir que aquell que tan l'ha feta patir és mort. Molt ben fet!

    Fins aviat!

  • Felicitats[Ofensiu]

    Un relat ben tramat, ben escrit i molt encertat. Desgraciadament hi ha situacions que sols es resolen si es tallen d'arrel, o les talla la vida.

  • Comentari encertat[Ofensiu]
    Júlia Costa | 10-10-2011 | Valoració: 9

    És la primera vegada que llegeixo un relat teu, i t'asseguro que no serà pas la última. Aquest m'ha encantat!

    Moltíssimes gràcies pel teu comentari perquè l'he trobat realment encertat. És cert que moltes vegades no veiem que el que estem fent és simplement un joc, o potser sí i ens autoconvencem de que no ho és. Bé no sé si m'estic explicant gaire bé.

    De tota manera moltes gràcies!

    Júlia.

  • Comentari encertat[Ofensiu]
    Júlia Costa | 10-10-2011 | Valoració: 9

    És la primera vegada que llegeixo un relat teu, i t'asseguro que no serà pas la última. Aquest m'ha encantat!

    Moltíssimes gràcies pel teu comentari perquè l'he trobat realment encertat. És cert que moltes vegades no veiem que el que estem fent és simplement un joc, o potser sí i ens autoconvencem de que no ho és. Bé no sé si m'estic explicant gaire bé.

    De tota manera moltes gràcies!

    Júlia.

Valoració mitja: 9.29

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

crohnic

43 Relats

275 Comentaris

168682 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Potser seria hora que actualitzés la biografia ja que no la tocava des del dia que vaig començar a penjar relats...
Nascut als 80 i aficionat al bon cinema, la música (els meus gustos són variats, tant m'agrada la música heavy com els cantautors catalans), el Barça, la muntanya,... Enamorat de Girona i d'escriure (llàstima que no sempre es disposa del temps necessari per fer-ho) i orgullós de ser català...
Però bé, continuo pensant que parlar de mi no és important, prefereixo que parlin els meus relats... De totes maneres, amb major o menor mesura, crec que els relats sempre et donen algun indici per saber com és la persona que els ha escrit...
Gràcies per llegir-me i comentar-me...
Salut i relats!!