Cercador

Llista categories

la foto del passadis

Un relat de: bressol

La foto del passadís

Aquella fotografia dels pares sempre va estar en el meu record. Passaren els anys i l'estampa de la família sempre presidia el moble del passadís de casa la mare . Posada d'una manera singular, la seva visió era inevitable. La llum que entrava per la finestra d'aquell cinquè pis de l'Eixample, mai es reflectia sobre el marc, com si volgués que sempre fos visible i la tinguéssim present.

A mesura que els pantalons em creixien, la brillantor d'aquella instantània i els seus colors, s'havien anat apaivagant, però amb el marc i el vidre sempre impol·luts. L'àvia els netejava cada dia amb molt de compte, fent servir un drap especial, només aquell drap.

Reconeixia a la gent de la foto, hi era tota la família envoltant el, pare, i la mare que aguantava a un nen en braços, era la única persona que no mirava a la càmera. Tots amb un somriure intens gens fictici, però ella contemplava el nadó, amb ulls tendres. El nadó, era jo, i la imatge era la del meu bateig.
Mai havia preguntat a la mare ni a l'avia, el perquè de la situació del retrat, ni el motiu del ritual que cada dia em deixava corprès. L' àvia agafava aquell pot de Netol i el drap rosa, guardats a l'armari de la galeria i, sense treure els ulls del terra s'aturava al davant, feia el senyal de la creu sobre el seu rostre, cada cop més ple d'arrugues, obria el pot, posava una mica del líquid i acaronava el contorn de plata.
Amb els anys, la inquietud que em produïa veure aquell sacrament casolà, va anar desapareixent, no perquè perdés l'interès, ni perquè de tan habitual es fes monòton, no, simplement que ja havia descobert el motiu de tanta cura. Aquella foto era la única que la meva àvia tenia de tota la família junta. Ella la mirava i veia els seus, els que estan i els que falten, i de tant en tant, alguna llàgrima rodolava rostre avall, al treure la pols d' aquella fotografia del passadís .

Comentaris

Afegir comentari

tants sentiments...[Ofensiu]
Lior | 18-05-2009
... concentrats en una sola foto. Et felicito per aquest relat ple de tendresa i en el que ens fas participar de les emocions de l'àvia. Me l'he pogut imaginar, netejant el marc, i m'he posat a la seva pell... Nosaltres potser no donaríem a la foto la importància que té, però per a ella, és un petit món, petit però molt valuós perquè li recorda les persones que més estima.
Gràcies per compartir amb nosaltres aquest relat.
Fins aviat.
tendre i poètic.[Ofensiu]
esperansat | 07-02-2009 | Valoració: 10
Ple de sentiments i records i colpidor per la seva senzillesa. Gràcies
Fotografies i sentiments[Ofensiu]
nuriagau | 07-02-2009 | Valoració: 10
Les fotografies en paper i emmarcades desperten sentiments en les persones que les observen (no sé què farem ara que en tenim tantes a l'ordinador).

Un relat molt tendre i emotiu que tracta d'una fotografia que "era la única que la meva àvia tenia de tota la família junta".

Diumenge ja ens farem també una foto a tots els relataires de la calçotada.

Núria Gausachs i Cucala
És molt bonic[Ofensiu]
Nubada | 03-05-2008
És molt bonic. M'ha emocionat.
Un relat...[Ofensiu]
rnbonet | 30-04-2008
...tendre, harmoniós dintre la seua senzillesa, emotiu sense sensibleria; humà, en definitiva.
Salut i rebolica!
PS. I aprofita per dormir ara, que dintre de poc...
M'alegro...[Ofensiu]
Vesna | 25-04-2008 | Valoració: 10
M'alegro de que hagis decidit penjar aquest relat.
Quan el vas presentar al repte em va encantar i ara que el rellegeixo un temps després li continuo trobant la mateixa màgia, la mateixa profunditat.

Una abraçada

Thaïs
RECORDS DE FAMILIA![Ofensiu]
EULALIA MOLINS ARAGALL | 20-04-2008 | Valoració: 9
Entenc perquè la teva àvia tenia cura d'aquell retrat com si fos un altar, suposo que a mida que passen els anys i comença a faltar-te una part molt important de la familia, l'has de tenir amb tu d'alguna manera, i els retrats es una bona manera de compartir la teva vida amb els que no hi son. Crec que a totes les cases hi tenim algun retrat d'aquells que no saps ben bé perquè estan en un lloc privilegiat de la casa i que un dels seus menbres en te tanta cura, a casa dels meus pares ni ha un on la meva mare quan surt de casa per uns dies els hi fa un petò als seus pares i germa morts. La foto del passadis hi es a totes les cases que estimen els seus. Un record molt dolç aquest teu.
...[Ofensiu]
Clar de lluna | 19-04-2008 | Valoració: 10
...vinc des del fòrum per compartir la teva alegria d'estar a destacats! Felicitats!

Les fotos són petits tresors. Sempre dic que si mai se'm crema la casa, o l'ordinador es mor, la única cosa que ploraré seran les fotos i els records que tinc quan les remiro. Un relat emotiu que ens transporta en el temps.

Una abraçada!
El "bagul" dels records[Ofensiu]
__Kleen Dreany__ | 18-04-2008
M'ha agradat molt.
Perquè una simple fotografia pot ser el nostre bagul dels records.

Vagi bé!
Tendra neteja[Ofensiu]
deòmises | 15-04-2008 | Valoració: 10
per a saber què hi ha en els passadissos de la memòria.

Gràcies pel teu relat, d.