Doncs això. Boníssim!

Hola!

Buscava un relat que em fes riure, he anat a la secció d'humor, i he clicat al teu. I quina bona sort que he tingut, perquè l'he trobat molt divertit, el teu escrit.

En situacions com la que expliques, sincerament, val més prendre-s'ho a broma :)

Gràcies pels somriures i els riures que m'has provocat!

Doncs la veritat és que amb aquest escrit volem tornar a estar-ho, de totes totes!

Que n'és d'especial, rar, i difícil arribar a poder escriure un text així... ja no només pel que fa a la tècnica, sinó per poder basar-te en experiències pròpies que, suposo, són actuals...

Vull enamorar-me i et tinc enveja perquè has transmès tot el que se sent massa bé per no estar-ho tu mateixa :)

... que expresses en el teu escrit, m'ha cridat l'atenció quins són aquests pensaments. Si a la teva edat ja et sents orgullosa de ser diferent, pensa que amb quaranta anys estaràs infinitament més equilibrada que algú que ni tan sols s'ho planteja tot això.

Ah, i sent-te afortunada de sentir tant. Estic convençut que molts es canviarien per tu.

Molts ànims. T'animo també a continuar escrivint, i sobretot, a continuar sentint així!

Jo també acabo de publicar per primer cop, i suposo que més que una altra cosa, el teu relat és un mecanisme de defensa... i com a tal, m'ha agradat!

Ja t'he valorat i tot!

Un plaer!