Em sembla que ja sé perquè les dones diuen no quan volen dir sí

Porto vint-i-cinc minuts amb les orelles aixafades per les seves cuixes i, la veritat, ja no sé que més fer-li. Excepte comprar-li un intercomunicador i/o un GPS perquè em vagi donant instruccions i/o marcant el trajecte (torci la llengua a l'esquerra, quan noti una petita protuberància rodegi-la amb suavitat) .

Fins ara, he tingut rampes a les cames fent la postura del missioner (pengeu el hàbits i expandiu la llavor del senyor). Quan em pensava que ja havia trobat el lloc i el ritme, va ella i em deixa anar el seu primer "no, no, no". Després m'he posat a sota. M'ha semblat que seria més còmode i resultadista (com el joc del Real Madrid), però no ha estat així. Tot al contrari; he hagut de fer els mateixos moviments pèlvics i, a més, suportar el seu pes sense poder-me ajudar amb les mans. És que se m'ha acudit que magrejar-li els pits ajudaria a que s'escorregués (a quin dial era RAC1?). Però, què he aconseguit? Més rampes i el segon "no, no, no". M'he aixecat, li he demanat, amb finesa això sí, que es poses de quatre grapes i ho he intentat a lo, mai més ben dit, Homo erectus (he pensat en Darwin i en la seva barba durant uns segons). Les rampes han desaparegut però els "no, no, no" han tornat insultant el meu ego d'amant (seré el teu amant bandiiit, bandit...ara m'ha donat per dedicar-li uns segons musicals al Miguel Bosé i a la seva ploma). Prenent-la per la cintura, li he tornat a girar el cos i, mentre li he xiuxiuejat a cau d'orella marranades en castellà (de tot el cinema s'aprèn quelcom), ho he provat amb un, dos i, fins i tot, tres dits. Resultats obtinguts? Un altre "no, no, no" (a "no" per dit) i un gran descobriment científic: Els éssers humans també podem tenir rampes als dits! (m'ha vingut al cap la imatge de l'ET i del seu dit lluminós)

Com us dit (dic, perdó), fa gairebé mitja hora que m'estic prenent un pany de fluids vaginals (cadascú fa servir l'aftershave que creu convenient). Si algú em veiés, pensaria que estic provant de tornar a entrar al paradís embrional. ¿Que com m'està anant el tema? De moment porto un parell de "no, no, no" més i una lleugera rampa a la llengua (Demà em costarà una mica "paglar coguectament i amb fluiguessa"). El primer "no, no, no" cunnilingus ha sortit de la boca (la seva, "ogggviament") quan li he refregat la part de sota de la vagina amb l'únic dit que em quedava, més o menys, en forma i xarrupant la, metàl·licament gustosa, perleta de l'illa del tresor (rom, rom rom, l'ampolla de rom). I l'altre, doblement oral, "no, no, no" li he arrencat llepant-li la vulva amunt i avall. M'he sentit com una vaca amb set (m'han vingut ganes d'encetar una pastilla de xocolata amb llet Milkar de Suchar). Em dono per vençut, m'aixeco i m'ho faig jo solet (que com a casa no es cuina ni es menja enlloc). Després li dic que m'ho he passat molt bé i li demano disculpes per si no he aconseguit que ella s'ho acabés...(aquí he estat àgil amb el doble sentit)...de passar bé. Ella em mira, em somriu (ja us ho he dit que he estat àgil amb el doble sentit), i m'explica que s'ha hagut d'aguantar moltíssim per no escórrer-se sis o set vegades. Que es veu que d'aquí venien els seus "no, no, no". Que, també es veu que quan deia "no, no, no", es referia a que "no, no, no" desitjava escórrer-se tant ràpid. Jo, mentre mentalment fusiono les teories de la relativitat i de la velocitat de la llum, (E = m + 2/69 si, i només si, 2=2 i sempre i quan 69=96), li dic que és clar, que ja ho sabia, que de fet, el meu, ha estat el típic comentari de cortesia. Ves que li havia de dir.

Mentre esperem l'ascensor, ella s'acomiada de mi amb un "ha estat un plaer, com sempre" i amb un petó a la galta dreta i jo d'ella amb un altre a l'esquerra i aguantant-me unes ganes tremendes d'etzibar-li un: "Doncs n'haguessin estat més sinó fos pels teus no, no, no."