TOC, TOC. [temps real de lectura: 4 minuts]

Hola, Joan Colom. Parlaré del teu comentari al meu relat "El foc amic". És bo rebre una crítica sincera de tant en tant.
El tema del relat és la deshumanització dels soldats; van perdent la humanitat fins a tornar-se gossos, a causa de les dures circumstàncies de la seva vida. En fer-se vells es tornen precisament gossos per la seva devoció a sant Guinefort, però no són innocents com el sant gos, ells també han usat el foc amic en matar els oficials, per això es tornen gossos del dimoni, dips. No mereixen la justícia que demanen.
També he llegit els teus relats, el titulat "Dips", sembla que vaig ser l'únic que en va fer cas. Fa poc vaig passar per l'ermita de santa Marina, però estava tot tancat. M'estimo molt aquesta terra i la història dels soldats supervivents l'he sentida explicar.
Això de matar oficials ha passat sempre, a la guerra del Vietnam en deien "fraggin" per usar granades de fragmentació.

Un relat entretingut i molt amé, que m'ha fet pensar en tot el seu contingut. Està molt ben explicat la innocència de quan eres jove. O siga, quan has posat que és "biogràfica", és que ha passat de veritat.
Si és així, enhorabona, Joan Colom.
(Respecte que no entens el meu poema, no passa res. Gràcies per dir-me que no et van els poemes).
Salutacions cordials.

Una història deliciosa: l'obsessió i la innocència del nen la fan molt bonica. Suposo que és autobiogràfica, si és així, no cal patir gaire; això dels psiquiatres és una collonada; trobo que el nen en té prou amb el suport de la família i el seu bon tarannà.

Sovint no sabem l'arrel on sorgeix el TOC, però aquest exemple d'obsessió que has escrit, en podria ser una bona causa.
Gràcies pels comentaris als meus poemes, tot i que dius que no hi tens capacitat per comentar-los.
Moltes vegades, a mi també em costa comentar molts dels teus relats, estan immersos amb cultura i explicacions que no controlo. El fet que ens llegim, per a mi, ja significa molt.

Rosa.