Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]

no era "la petita mort"? O m'he confós i és la versió francesa de l'orgasme? M'he divertit, i has fet una tria molt encertada, enhorabona!

M'ho temia, que aquest nanorelat tindria èxit. Perquè això m'obligaria a confessar que no era meu: tant aquest com un altre que finalment no he volgut incloure en el recull, per escatològic, els va inventar fa més de cinquanta anys el company d'Arquitectura més ocurrent de la promoció, amb diferència. No us en diré el nom: només que encara segueix actiu professionalment, als seus a prop de vuitanta tacos, i que en el camp del que ara en diuen "arquitectura efímera" (exposicions i atraccions, bàsicament) ha assolit certa notorietat; fins i tot surt a la Viquipèdia.

Abans que me n'oblidi, aquest és el nano autocensurat, enginyós com El súmmum de la velocitat angular, però més escatològic:

Voyeurisme autoeròtic.
Es filmava defecant i després es passava el video al revés.

L'altra cosa que cal aclarir és que en aquella època en què els homosexuals eren vistos, en el millor dels casos, com uns malalts inofensius, objecte de bromes de mal gust, tots dos relats haurien pogut dur el mateix títol i començar igual:

El súmmum de la mariconeria
Era un tio tan maricón que...

Tornant a l'autor d'aquests acudits, a tots ens havia tret sobrenoms (el meu era "zeppelin", perquè deia que tenia idees de bombero) i n'havia fet caricatures amb gràcia. No cal dir que ara som més respectuosos amb totes les orientacions sexuals, però he volgut ser fidel als usos i vocabulari d'aquella época (finals dels seixanta).

És difícil ser original en un tema tan tocat i llepat, però trobo que te'n surts prou bé.
Especialment m'ha agradat aquell que se sodomitza ell mateix, això ni als dibuixos animats.

Realment l'has ben encertat. Les he trobat totes molt adients i la majoria divertidíssimes.

He passat una bona estona.

Rosa.