Lo(lita)

Vladímir, quina pallissa de llibre! M’has encasellat per sempre. Sóc la teva esclava engabiada. No faré res més de bo per culpa teva. Em faig creus com vas aconseguir que en Kubric dugués el llibre al cinema. La sort que vas tenir! Qui t’hauria llegit si no fos per mi?

Per què vas fer que en Humbert fos el meu pare? Miserable, feble, tou i ridícul
-adorable- També m’hauries d’aclarir la personalitat que li vas atorgar a la meva mare, la Chantalle. Histèrica i gelosa. Molt poc original i misogin. N'esperava més de tu.

Com els vas entabanar a tots. Tant com jo a Mr. Humbert, ballant amb el hula hoop. Ell, mirant embadalit, mentre la baba li lliscava des de la boca vers al coll, deixondint el desig, contenint-se amb totes les seves forces. Quin plaer Vladímir! El plaer del poder en una nena de dotze anys. Impagable. Això, no m’ho ha donat ningú més que tu. Tu, en la teva vellesa perversa, com la d’en Humbert.

Ho he pensat detingudament, i també et trobo fastigós. T’excitaves mentre escrivies les escenes de sexe? T’agradaven les noietes espavilades de reaccions ràpides i generoses? No, no. Tot és ficció. Sóc escriptor. Sis plau. Jo sé de les teves pulsions més íntimes. M’has escrit. Sóc el teu personatge i et conec. No et tapis les orelles. No parlo amb la paret. Escolta’m porc indecent! Si no ho fas, xisclaré. Que naïf la teva Lo. Tampoc n’hi ha per tant, oi? Aquests pecats inconfessables han succeït sempre. Ja saps que faig broma. Tu ho vas voler així. La nena entremaliada al límit del considerat moralment correcte. Passant el límit, és clar.

Ei carinyo, en Humbert és allà esperant-me. Abatut, desesperat, gairebé vençut. Que tendre, oi? La mare balla al so d'una música horrible i sorollosa. Vol cridar l'atenció. Se sent sexy, tot i saber-me a prop. Pobra.

Vaig a prendre el Sol una estona i a fer patir al meu padrastre una miqueta.
No marxis rei.



gypsy