Cercador
Els jugadors de cartes
Un relat de: gypsy- Compartir:
Per què jugo amb ell si només és un perdedor? Tenint en compte que jo ho tinc tot: salut, diners, amics, estatus... Quan més hi penso, més barrino i m’encaparro. Ell té alguna cosa que jo no tinc. El posat tranquil i immutable d’aquell que no té res a perdre? La llibertat de dir tot allò que pensa sense cap restricció imposada per les bones maneres i la bona educació? La imatge d’home poc refinat que desprèn? La deixadesa en el seu vestuari poc elegant? No, tot això no pot ser possible.
Tot de cop, el meu contrincant em fa tornar a la realitat,
- Fixa’t avui guanyo jo. Sembla mentida oi? Potser feia deu mesos o més que això no passava...
M’ensenya un pòquer d'asos inesperat, amb un somriure d’aquells que encisen i il·luminen la fesomia del seu propietari. Em captiva i romanc en silenci.
Se m’encén una llumeta al cervell. Ara ja he esbrinat perquè sempre jugo amb ell, i també sé allò que posseeix i que jo no tinc: un somriure pertorbador.
Pago el deute i marxo a trobar amics més corromputs i amb l'ànima més obscura que m'alegrin el dia.
gypsy
Comentaris
-
Pagar el deute[Ofensiu]franz appa | 23-01-2013
El que no es té, el que els diners no poden proporcionar... en la base d'aquest joc de cartes, en la seriositat dels posats que interpretes, has trobat una distància infranquejable entre els dos jugadors. Una distància que no és la de la posició social, econòmica o cultural. Una distància que no pot saltar-se el tomb afortunat d'un atzar. La distància que ha intuït obscurament el guanyador i que finalment descobreix.
Els somriures no es poden comprar si són de veritat.
-
Amb el punt exacte[Ofensiu]rnbonet | 16-01-2013
Sí. Del dubte entre la introspecció més profunda i l 'anar fent, deixant-nos emportar pels esdevenimentsdiaris.
Salut i rebolica, xicona!
l´Autor
377 Relats
2797 Comentaris
450198 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Salvador Espriu