Cercador
Liesel
Un relat de: gypsy- Compartir:
Sota la runa ofegada respirem. T'observo mentre dorms. Fins i tot, puc veure la por
que habita els teus somnis, una por malaltissa, atàvica, inhumana. Tot és silenci, sobretot quan cau la nit i les sirenes són a punt per atacar en qualsevol moment. Marxem al refugi per no aixecar sospites. Et deixem al catau soterrani que hem construït per tu. Allà, on quan es fa de dia podem llegir històries plegats. La teva por m'esqueixa les entranyes, i mentre llegeixo en el refugi en veu alta, et penso. Tots es relaxen per unes hores. Gairebé no tinc saliva, però fins i tot els infants, ja no ploren. Deu ser com un so hipnòtic que els fa sentir més segurs. Jo, la Liesel, llegeixo els llibres que he après a robar amb cura i a les palpentes. Són el meu tresor, la meva finestra al món. Allà on no hi ha bombes ni pobresa extrema. Però tu, Max, romans a casa, tot sol, gairebé hibernat. Et sento molt endins al meu pensament. Ets el meu boxejador preferit. He après tant de tu. Intentem sobreviure a aquest infern, on molts homes no mereixen la condició d'anomenar-se com a tals.
Són assassins disfressats. Respirem al costat d'ells, dissimulant el rebuig que ens perboquen.
La meva mare ens va haver d'abandonar per salvar-nos i visc amb els pares d'acollida.
El meu germà petit és mort. Va morir en el tren, mentre fèiem camí cap a la nova llar. Cada nit és amb mi, veig la seva cara blanquíssima de cadàver prematur. Potser la mare també sigui morta. Però, encara no se m'apareix en somnis.
Llegeixo per sobreviure, per salvar-me, per salvar-nos. Max, si mors i t'atrapen perquè ets jueu, recorda que res haurà estar en va. I si veus al meu germà, sis plau, tingues cura de la seva ànima.
Liesel Meminger
gypsy
Comentaris
-
Les històries...[Ofensiu]Bonhomia | 29-06-2015 | Valoració: 10
...de gent amagada en una guerra solen transmetre una certa dolçor mentre que elles/ells senten un amarg continu, difícil d'expressar per a nosaltres. M'estic llegint un llibre d'història de la guerra civil i explica detalls horrorosos, però que, és clar, s'han de saber. Com ho diria... nosaltres que ens sentim malament per poca cosa... sí, és veritat, és un tòpic, però... no tenim ni idea del que és viure-ho en vida i no escrit.
M'ha impressionat i m'ha enmcantat... quina prosa tan eloqüent i de sentiments tan profunds!
Sergi : ) -
betixeli | 06-02-2015
Oh, el meu segon llibre preferit! Gràcies, m'ha agradat reviure'l des d'una altra perspectiva (si més no, més viva que no pas la mort).
l´Autor
377 Relats
2797 Comentaris
449967 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Salvador Espriu