Solitud

Un relat de: gypsy

Jo guanyo, tu perds en el joc de ser,
però és una il·lusió, una mentida petita,
observo els rostres de quatre homs
massa semblants entre sí. Tots viuen.
Lluiten contra el temps i els obstacles,
juguen a daus mentre passen l'estona;

Què pensen més enllà del joc?
Aleshores, esdevenen distints,
cada un amb la seva història,
desitjos, tristeses, secrets inaudibles,
Estan junts en la desesperació
de no voler romandre en solitud.




gypsy

Comentaris

  • estones i paraules[Ofensiu]
    Lèvingir | 23-12-2014

    jocs i sentiments
    amors i abraçades

    instants compartits en la necessitat dels temps, dels dies de l'espai

    Lèvingir

  • Jugant junts[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-12-2014 | Valoració: 10

    Jugant junts estan junts i bé. Es donen suport i suposo que s'animen. quan deixen de fer-ho, la sàbia de cadascú corre pel seu compte. Natura i sentiment, sentiment de solitud. Una bellesa palpable malgrat la melangia que s'hi respira. Fantàstic! Una abraçada i molt bon Nadal!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2805 Comentaris

389728 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu