Poema humit, fresc i molt bo

Molt ben trenat. Mostres inicials de professionalitat, fermesa, constància i de cop, en un revolt apareix un dubte que fa venir avall el treballat castell de cartes.

PASSAVA QUE ELS COMPTES NO SORTIEN

Llàstima que quan ens fem grans perdem molta de la imaginació que teníem. En el teu cas no passa. Molt bo. I a seguir educant les criatures.

Teniu raó però a mi em sembla que el protagonista conjuga d'una altra forma el verb entendre. Gràcies per comentar i així seguir el conte amb aquesta petita controvèrsia.

Doncs la cosa està en que la noia està molt enfadada perquè li ha tocat ser vocal en unes eleccions. La seva amiga la consola.

Passa el temps


a la noia no se la veu.


Al final sabrem que es va enrotllar amb el president de la taula.

En les presències i en les absències; sempre a prop. A vegades les absències curtes en van plenes de sensacions fins i tot més reals. Jo ja m'entenc

Si la veu del protagonista és en castellà jo que vols que hi faci? T'hauries de fer mirar aquest filar tan prim.

quan et llegeixo i rellegeixo em quedo sorprès de la teva capacitat per expressar l'erotisme d'una forma tan sensual i tendre.

que té la persona a qui va adreçada aquestes sensacions. mmmmm

progressa cap a una imatge sensual que atrau. Les paraules es barregen amb els cossos i es fàcil endevinar-los. Un petó suau

en que es demana silenci i es prega la carícia.

que hi ha un símptome físic que pot ajudar a saber si un està enamorat o no: són les pessigolles a la panxa. Per dins; ben endins. A mi em val

Ens feien aquesta barreja i així ens la teníem encongida; però ja se sap que l'adolescència és una etapa transgressora i de descoberta, així que tancàvem els ulls, reconstruíem cossos de deesses a partir d'un turmell i després de morir fumàvem. Tot d'amagat. Som molts els que hem passat de tres-centes i de tres-mil i sí ens ha afectat ja que tenim vista cansada i el cervell un xic assecat.

ha estat llegir el teu relat poema. Tot un plaer trobar una història sobre la importància del record per a seguir endavant. És important, crec jo, que allò viscut sigui compartit per l'altre/a amb les mateixes sensacions. És dolç tornar enrera i veure que tot va ser veritat i que, encara, passat el temps, ha deixat en el sarró dels protagonistes engrunes de vida i, perquè no dir-ho, instants de felicitat.
Gràcies Conxa per compartir.