Realisme màgic

S’enlairen milers de globus i colors, de la meva boca fins al cel blau, s’escapen, hi pugen, se’n van . Adéu, adéu
M’esclaten bosses de confeti dins les butxaques de darrera, de davant, per tot, colors i paperets a grapats.


He plorat.
Per dins, he cridat.
T’he besat.
De nou, t'he besat.
He pensat, com és possible? I encara
He pensat, com és possible?
He pensat que no sabia què pensar.


Per al món pot ser un fet quotidià
LLEI DE VIDA I BLA, BLA, BLA
però per a mi, de tots és el fet
IMPORTANT
(espai sense paraules. Silenci llarg )
i ja sento les rodes dels carrets que us porten.
S'ha acabat rumiar.
T’abraço al llit i junts esperem que s’obri la porta de l’habitació.

Ja vénen, ja vénen.